La colònia tèxtil escocesa de New Lanark, fundada a finals del segle XVIII, conserva encara avui bona part de les seves instal·lacions industrials. Lorna Davidson, directora del complex turístic, ens explica la clau de l’èxit que el va portar a aconseguir la menció de Patrimoni de la Humanitat.

Text Redacció | Fotos New Lanark World Heritage Site
Data: Maig de 2016

En les exuberants terres escoceses, a pocs quilòmetres de Glasgow, trobem la colònia industrial de New Lanark. Ja des dels inicis, al segle XVIII, era un indret difícil de definir: es tractava d’una fàbrica de teixits de cotó, però la comunitat que hi vivia i hi treballava no eren tractats com a simples obrers, sinó que se’ls oferia possibilitats de formar-se, de viure bé i de ser feliços. Avui, New Lanark continua sent un espai inclassificable. És una destinació turística de caire històric? Un centre d’arqueologia industrial? Un ecomuseu? Lorna Davidson, directora del conjunt, ens ho explica.

New Lanark va ser una de les primeres colònies industrials del món. Que té de singular respecte a la resta de colònies industrials britàniques i europees?
New Lanark es va crear a partir de l’esperit emprenedor dels fundadors, unit a la seva recerca d’una societat millor i més justa. La colònia va tenir la primera escola infantil del món i oferia un servei d’escola bressol. Els edificis de l’Institut per a la Formació del Caràcter i de l’Escola per a Nens són l’expressió física de la creença ferma de Robert Owen que el caràcter el formen l’educació i l’entorn. Es tractava d’un ambient laboral, però no es van deixar de banda l’aprenentatge i l’oci, de manera que els habitants tenien temps de ballar, cantar i tocar música, però també de treballar.

A Catalunya també hi va arrelar el model productiu de la colònia, tot i que es va iniciar un segle més tard, i amb unes motivacions molt diferents de les que van impulsar els socialistes anglesos. Parli’ns de l’ideari que impulsava New Lanark. 
Els fundadors, David Dale i Robert Owen, eren empresaris de caràcter pràctic i buscaven l’èxit. Tot i això, manifestaven una gran preocupació pel benestar dels treballadors. Dale era un home profundament religiós, admirat i respectat per les seves obres de caritat i filantropia. El seu gendre Robert Owen era contrari a la religió organitzada, però va introduir idees socials, econòmiques i educatives molt avançades al seu temps: per exemple, no permetia que els nens molt petits treballessin a les fàbriques. Va reduir les hores de feina, proporcionava atenció mèdica gratuïta i subministrava aliments i articles domèstics econòmics. Va fer especial èmfasi en les oportunitats educatives i recreatives, sobretot en la música i la dansa, que creia que eren beneficioses per a la salut i el benestar de totes les persones. Va fer campanya perquè altres fabricants respectessin i es preocupessin pels treballadors, perquè entenia que contribuïen a crear la riquesa industrial. Va maldar perquè els tractessin de manera justa i hi compartissin els beneficis de la nova prosperitat industrial.

Com era la vida d’un obrer a New Lanark? El sistema era prou productiu i rendible per a l’empresari? 
Les condicions de vida i laborals de New Lanark eren indubtablement superiors a les d’altres colònies industrials semblants. Després del 1816, quan Owen va introduir les seves idees més radicals, el negoci va continuar sent rendible. El 1818 es va presentar al Parlament britànic una petició signada per 556 treballadors de New Lanark com a part d’una campanya nacional per regular les condicions laborals a les fàbriques. Els treballadors de New Lanark van afirmar que “gaudien dels beneficis d’un sistema de direcció més humà” i van destacar que el canvi havia estat especialment beneficiós per a la salut i l’educació dels nens. A més, van afirmar que no havien disminuït els guanys ni la producció, tot i la reducció de les hores de feina. Aquest fet es va atribuir a la millora de la salut i de l’ambient. El 1833, en unes declaracions davant dels inspectors de fàbriques, el director de la fàbrica que havia treballat per a Owen en aquella època va afirmar que van sol·licitar feina a New Lanark almenys el doble de persones de les que podien contractar. També va mostrar-se sorprès que la producció no en resultés afectada quan es van reduir les hores de feina.

“El nostre veritable patrimoni és la iniciativa empresarial, perquè donem feina a la gent de la zona, utilitzem l’energia hidroelèctrica, ens ocupem de l’educació i la formació, i acollim el turisme”

Parli’ns de l’actualitat de New Lanark. Quins recursos empren per fer entenedor el conjunt?
El principal mitjà que tenim és el poble en si mateix: encara es poden veure i visitar els edificis històrics, com ara l’institut, l’escola, les fàbriques de cotó i també les cases on vivien les famílies dels treballadors.

Quins edificis històrics es poden visitar?
El Centre de Visitants comprèn sis dels edificis històrics, que estan oberts al públic i tenen exposicions permanents: la fàbrica núm. 3, l’institut, l’escola, les cases dels treballadors, la casa de Robert Owen i la botiga del poble.

Quin és el paper de les noves tecnologies?
Des que vam obrir, el 1990, hem fet servir tecnologia audiovisual a les exposicions del Centre de Visitants per tal que la història de New Lanark sigui accessible i interessant per a un públic molt ampli. Els que vulguin informació històrica més detallada sempre poden obtenir material de consulta i recursos educatius, però abans hem de captar-ne l’atenció. Sempre hem pensat que és important personalitzar la història. Hem decidit explicar la història de com era viure i treballar al poble d’Owen el 1820 des del punt de vista d’una nena anomenada Annie, un “fantasma” del passat. El llenguatge i els conceptes d’un infant són simples i atractius, és més fàcil que els visitants de totes les edats hi empatitzin. I gràcies a la tecnologia, l’Annie pot parlar en sis idiomes diferents. Les escenes projectades,
la il·luminació i el so aconsegueixen imatges i efectes visuals impressionants; l’apropament cinemàtic és una bona eina de comunicació.

A Escòcia, com en molts països del centre i nord d’Europa, els centres patrimonials solen gaudir de la participació dels veïns, que acudeixen a treballar-hi voluntàriament com a figurants. Quin paper hi tenen, a New Lanark?
El poble de New Lanark té una població força petita, d’unes 125 persones, però som a prop d’una població d’uns quants milers d’habitants. Donem feina a unes 165 persones entre el Centre de Visitants, l’hotel, l’administració, el manteniment, la fabricació tèxtil, etc., i gairebé tots aquests treballadors viuen a l’àrea local, a una distància de 25 quilòmetres. A més, tenim un grup de voluntaris que ajuden en diversos projectes, com ara digitalitzar les fotografies dels arxius i col·laborar durant els esdeveniments especials.

“El patrimoni industrial desperta interès perquè hi ha molts més milions de persones que tenen lligams directes amb empreses industrials que no pas amb castells i palaus”

Un altre tret insòlit és el fet que continuen amb la producció tèxtil pràcticament com es feia fa 200 anys.
Efectivament. A New Lanark fabriquem fils de llana fent servir la maquinària tèxtil antiga. I encara produïm energia hidroelèctrica fent servir els sistemes d’energia hidràulica originals.

Quants visitants reben cada any?
Rebem més de 300.000 visitants, i molts d’ells vénen sovint perquè el poble i la reserva natural de Falls of Clyde són molt freqüentats per les famílies i són d’accés gratuït. Des d’aquí acudeixen a la nostra cafeteria i a l’hotel a prendre un refrigeri. Prop de 70.000 persones accedeixen cada any al Centre de Visitants, i al voltant de 20.000 vénen en grups escolars organitzats, des de nens petits fins a estudiants universitaris. Rebem un gran nombre de visitants internacionals, probablement per la nostra condició de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

El conjunt històric de New Lanark, juntament amb els valors naturals i paisatgístics que l’envolten, el fan un recurs turístic de primer ordre.

Suposem que la declaració de Patrimoni de la Humanitat ha estat un impuls.
Sens dubte, ha estat molt important. Als anys noranta, abans de ser proclamat Patrimoni de la Humanitat, el 80% dels visitants venien de l’àrea local. Ara només el 40% són d’Escòcia i la resta vénen d’altres parts del Regne Unit i de tot el món. La proclamació de Patrimoni de la Humanitat millora la imatge del lloc, però sobretot ens ha ajudat a garantir el futur del poble, que va ser molt incert durant els anys posteriors al tancament de les fàbriques, el 1968.

Quin creu que ha de ser el model de gestió d’un conjunt patrimonial? És viable la gestió pública, o cal compartir-la amb el sector privat?
La New Lanark Trust és una organització independent de caràcter benèfic. Hem adoptat un enfocament radical en la gestió del patrimoni i no hem aspirat mai a ser un museu. El nostre veritable patrimoni és la iniciativa empresarial, perquè donem feina a la gent de la zona, i ens ocupem de l’educació i la formació, utilitzem l’energia hidroelèctrica i la fabricació, i acollim el turisme internacional. Com a “poble model”, New Lanark sempre ha atret visitants. Dirigim els nostres negocis amb visió comercial, i els beneficis que generem són la nostra font d’ingressos principal, però seria ideal rebre també el suport de l’administració local i del Govern. Som propietaris d’un gran nombre d’edificis històrics molt importants dels quals hem de tenir cura, i això és molt costós. La declaració com a Patrimoni de la Humanitat significa que aquest lloc presenta un valor universal excepcional i que s’ha de protegir per a les generacions futures, així que la responsabilitat ha de ser compartida. En resum, des del meu punt de vista, penso que les associacions i les col·laboracions normalment són molt positives.

Catalunya, el procés d’industrialització va ser cabdal, i tanmateix la nostra oferta de turisme industrial no acaba de reeixir. Quin consell ens podria donar?
No us desanimeu! Crec que hi ha un interès creixent en el patrimoni industrial. Mireu si no el creixement de la Ruta Europea del Patrimoni Industrial. Tingueu en compte que hi ha molts més milions de persones que tenen lligams directes amb empreses industrials que no pas amb castells i palaus, que són la idea tradicional del patrimoni de la humanitat. Hi ha un reconeixement creixent per part de la UNESCO i d’altres organismes en el fet que la Revolució Industrial va tenir un impacte global en la societat i que va canviar dràsticament la vida de la gent. I això és el que importa: la gent. No ens centrem més del compte en les màquines; no són gaire interessants si no funcionen. Centrem-nos en l’interès humà i fem servir les veus i les cares de la gent. Si hi ha sort, com a New Lanark i a moltes colònies industrials de Catalunya, la ubicació és atractiva, a la riba d’un riu. A Catalunya la identitat nacional és molt important, i això us diferencia de la resta d’Espanya. Hauríeu d’estar orgullosos d’aquest patrimoni industrial i de la gran contribució que van fer els treballadors del tèxtil i els enginyers que van ajudar a donar forma a la vostra nació.