La fàbrica Filatures Llaudet, que va tancar el 2006 després de més d’un segle d’activitat, es revitalitza avui com a museu i espai de cotreball, sense perdre l’esperit de la vella colònia.
Text: Joan Garcia Domingo, responsable de Comunicació de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
A cavall dels segles XIX i XX, a Sant Joan de les Abadesses hi havia altres fàbriques del tèxtil, com Espona o la Pierre, però Filatures Llaudet va ser la que va deixar una empremta més gran, pel seu model de colònia obrera, d’on no calia sortir-ne ni per treballar, ni per viure. A l’entorn de la fàbrica es va crear una autèntica comunitat on van viure i treballar moltes generacions de famílies.
Tot i que el primer salt d’aigua es va posar en marxa el 1896 per l’empresari Thomas Alexandre, el nom de la colònia pren el de la família Llaudet, que es va fer càrrec del conjunt el 1901.
Al voltant de la fàbrica, la família Llaudet va impulsar un model de colònia obrera amb habitatges, escola, església, bar, safareigs i fins i tot equipaments esportius. Tot plegat va crear una petita comunitat autosuficient, que va viure més d’un segle lligada al ritme de les màquines.
La Guerra Civil va fer estralls a la fàbrica Llaudet. Mercè Marcer / Fons L. Abans.
Ja en els primers anys s’hi van instal·lar 5.000 fusos per filar i 1.000 més per torçar, subministrats per fabricants anglesos, i una turbina moguda per la força del Ter. El 1911 s’hi van incorporar les primeres pentinadores alsacianes d’una testa de tot l’Estat espanyol i es va començar a produir filat de cotó pentinat, amb una secció de gasejat que va ser una autèntica innovació.
Als anys vint, la colònia ja ocupava 185 treballadors, dels quals 28 eren homes. La mà d’obra era, per tant, majoritàriament, femenina, escassament organitzada i mal remunerada. En aquells anys la lluita obrera també va arribar al poble, però d’una forma original: en comptes de fer vaga, els treballadors marxaven quan havien complert les vuit hores de treball, just la jornada que reivindicaven. Amb tot, l’amenaça d’acomiadament va fer que acceptessin les condicions prèvies.
L’any 1932, per fer front al creixement de la producció, Filatures Llaudet va encarregar una nova turbina en espiral de regulació a l’empresa txeca Škoda, que va augmentar la potència hidràulica fins als 380 HP. I per estabilitzar-la durant les glaçades i estiatges del riu, es va afegir una màquina auxiliar de vapor Sulzer.
A l’inici de la Guerra Civil, davant de la inestabilitat social, la família Llaudet va marxar a Barcelona.
La fàbrica va ser col·lectivitzada i gestionada pel gerent que ja hi havia, escollit com a cap del comitè obrer. Aquesta forma d’organitzar-se va durar fins al febrer de 1939, quan les tropes republicanes van incendiar-la en la seva estratègia de terra cremada durant la retirada.
La reconstrucció va arribar de la mà dels mateixos treballadors als anys quaranta. Deu anys més tard es va ampliar la colònia obrera amb església i escola pròpia. La modernització dins de les naus va continuar als anys seixanta amb la introducció de fibres sintètiques i torns nocturns. El 1989 es va inaugurar una nova fàbrica a l’antic camp de futbol de la colònia. Als noranta, Filatures Llaudet exportava el 50 % de la seva producció i ja controlava digitalment tot el procés, fins i tot el nombre de fils que es trencaven per màquina.
Un fris cronològic recorre la història de la fàbrica. Joan Garica / Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.
Tot i el creixement i la innovació continuada fins a principis dels anys 2000 —quan l’exportació va créixer fins al 70 %—, la crisi del tèxtil i la competència global van fer trontollar i caure en pocs anys aquell model econòmic i social que havia estat un motor durant més de cent anys.
La festa de Sant Jaume
La colònia era com un petit poble on els veïns i veïnes es coneixien, es cuidaven i compartien. Una vegada, una família va guanyar una rifa i es va poder comprar una ràdio quan ningú en tenia encara, i de les novetats musicals en gaudien tots els infants i joves asseguts a la vorera, perquè la varen posar al balcó.
Quan arribava la festa major de Sant Jaume, el carrer canviava de cara. A la pista de futbol, que servia de plaça, s’hi feia ball i espectacles, i els amos de la fàbrica contractaven orquestres i artistes reconeguts. La festa era tan lluïda que fins i tot atreia gent dels pobles del voltant. Perquè tothom pogués gaudir dels espectacles, fins i tot es feien diferents passis dels artistes. I per poder servir begudes i menjar, es buidava el safareig i s’hi muntava un petit bar. Era una festa important, i tothom hi participava d’alguna manera.
La colònia reviu vint anys després
El tancament definitiu el 2006 va deixar un conjunt patrimonial industrial i humà que explica una part clau de la història de Sant Joan de les Abadesses i de la seva gent. Per això, el nou espai museístic recupera l’essència d’aquells anys —les màquines, la força de l’aigua i la memòria de les famílies— i els combina amb una proposta innovadora de futur: un espai de cotreball i una comunitat creativa que vol donar nous usos a un espai que, en el seu moment, ja va ser pioner.
El nou museu de la Colònia Llaudet no és un museu tradicional ple de peces ni una gran exposició de maquinària. És, sobretot, un centre d’interpretació petit, instal·lat a l’antiga nau de filatura, que conserva l’ambient industrial original amb una intervenció mínima. Aquí s’hi explica com va néixer la colònia, com es filava el cotó i com era el dia a dia de les famílies que hi vivien.
L’exposició combina un plafó cronològic que recull tota la història de la fàbrica amb un audiovisual central que dona veu als qui hi van treballar. Bona part de la informació es transmet mitjançant un discurs molt dinàmic, a través d’imatges, plànols antics, fotografies i fragments de memòria oral. Per reforçar aquest relat, l’espai s’ha decorat amb bobines, teles penjants i dibuixos fets amb fil que recorden la textura del cotó. Tot plegat crea una atmosfera que combina memòria i creativitat, sense perdre la sobrietat pròpia d’una nau industrial.
Màquina de filar de la dècada de 1940. Mercè Marcer / Fons L. Abans.
Es conserva la turbina original, pendent de restaurar per poder-la mostrar. Recentment també s’han localitzat algunes màquines i elements patrimonials que, en el futur, s’integraran a la visita. Més que una exposició tancada, el museu vol ser un espai viu que creixi amb la col·laboració de veïns i antics treballadors. A llarg termini, també està previst tornar a aprofitar el salt d’aigua per a la generació d’energia.
Del Ter al Perú
Quan Filatures Llaudet va abaixar la persiana, tota la maquinària es va vendre a la fàbrica peruana Topitop, una de les grans productores de roba de cotó del país. L’antic director, Miquel Godayol, va viatjar dues vegades al Perú per ajudar a posar en marxa les instal·lacions i formar els operaris.
Aquelles màquines havien estat instal·lades no feia gaires anys a la nau construïda l’any 1989 en el terreny de l’antic camp de futbol. El 1993, el procés de producció ja era completament digitalitzat: es controlava el rendiment de cada màquina, la qualitat del fil, els trencaments i l’eficiència global. Aquesta tecnologia, fruit de més d’un segle d’ofici i innovació, va continuar filant a milers de quilòmetres de la colònia.
Un espai de cotreball
Dins la mateixa nau, hi ha també un espai pensat perquè professionals, emprenedors i empreses puguin desenvolupar els seus projectes. L’objectiu és atreure perfils vinculats a la creativitat, el disseny, la comunicació o la tecnologia perquè hi ofereixin els seus serveis, que puguin col·laborar entre ells, però que també puguin donar suport a les empreses que ja s’han implantat en el polígon industrial en els darrers anys.
Aquests negocis implantats en els darrers anys també podran disposar d’aquest espai quan necessitin fer reunions, presentacions, jornades o activitats que no poden acollir dins les seves naus de producció. Per això, més enllà de les taules i oficines, el cotreball disposa de serveis comuns i un petit espai de bar pensat per oferir begudes o un àpat lleuger quan calgui acollir trobades, reunions o tallers. La idea és recuperar, en clau contemporània, aquell ambient de comunitat que caracteritzava Llaudet: un lloc on la feina i la convivència anaven de bracet.
El museu i l’espai de cotreball combinats són una peça clau dins la transformació de tot el conjunt. Sumant-hi la possible reactivació del salt d’aigua, la rehabilitació dels habitatges i la voluntat de mantenir viva la memòria obrera, la Colònia Llaudet vol ser, una vegada més, un lloc on treballar i conviure tornin a tenir sentit junts.
Per saber-ne més
Museu Colònia Llaudet
Passatge del cotó s/n
Colònia Llaudet.
17860 Sant Joan de les Abadesses
HORARI: Consulteu horaris i condicions de les visites a l’Oficina de Turisme. Oficina de Turisme de Sant Joan de les Abadesses
Tel.: 972 72 05 99.
Email: turisme@santjoandelesabadesses.cat
Web de La Colònia Creativa: www.colonia.cat.
La revista de la gent de Sant Joan, núm. 2. Colònia Llaudet, testimoni de vida i mort.