Enguany es commemoren els 50 anys de la publicació del poemari ‘La Fàbrica’, testimoni dels obrers del tèxtil catalans.

Data: Novembre de 2022

La fàbrica
No cal que us preocupeu:
Hi ha lloc per tots.
La fàbrica és un ventre enorme
—garantit, altrament, per anys i panys—
que digereix tot allò que es presenta
lentament, potser sí, i amb rebombori,
però amb una eficàcia indubtable,
som innombrables a testificar-ho.
Buideu-vos les butxaques, això sí,
de somnis, de llegendes, d’esperances.
Llenceu-ho al riu, que l’aigua ho purifiqui;
és un consell d’amic;
la delicada funció digestiva
no tolera residus que no es venen.
Orienteu-vos de cara al progrés
—en som fills, no ho sabíeu?—
i no oblideu que sempre
val més tenir que no pas penedir.
La fàbrica us resol tots els problemes
Llevat del de la mort, almenys per ara.
Sigueu-ne conscients i practiqueu
l’ascetisme integral a marxes dobles.
Hom ha establert premis especials
per a aquells que visiten menys el vàter.

A la ribera occidental del riu Ter, al municipi de Roda de Ter, es va construir l’any 1925 una fàbrica de filatures propietat de Tecla Sala e Hijos, coneguda popularment com La Blava pel color dels bastiments de portes i finestres. Aquí va entrar a treballar Martí i Pol com a oficinista el 13 de juny del 1943 i hi va restar fins al 1972, després que se li declarés, el 1970, la malaltia de l’esclerosi múltiple.

Va ser llavors quan el poeta va compondre aquest poemari, La fàbrica, publicat per primer cop a Quaderns El Bordiol (1972), on el veiem compromès, a través de la seva eina, la poesia, amb els treballadors i treballadores. Un recull de textos que recreen la vida quotidiana del món obrer i denuncien l’ambient opressiu de les relacions laborals des dels anys de la postguerra i fins, almenys, els anys setanta. Poemes que responen a una experiència directa i autobiogràfica, que ens ofereixen una visió humana i viscuda del món del treball.