Data: Juny de 2022
Qualsevol museu que en ple segle XXI vulgui seguir sent útil i necessari a la societat ha de pensar de forma molt prioritària com posar en valor i transmetre el coneixement. Per fer-ho, cal plantejar actuacions i projectes amb una mirada transversal, multidisciplinària, oberta, innovadora i un punt transgressora. La recerca i la innovació en els mateixos sistemes de gestió i programació dels museus, així com en els seus objectius i finalitats, es fan cada vegada més necessàries per poder donar noves visions i possibilitats a les activitats programades. En definitiva, nous usuaris, noves respostes i nous sistemes i llenguatges de transmissió d’aquest coneixement, adaptats a les necessitats que la societat ens demana.
Quan rebeu aquest nou número de la revista Eix s’haurà presentat, un any més, l’estudi de l’impacte econòmic que generen els museus del Sistema Territorial del MNACTEC en el seu àmbit social i geogràfic més proper. Igualment, s’hauran donat a conèixer diversos documents estratègics del MNACTEC: la Memòria Social 2021, el Pla d’Actuació 2022, un Pla d’Accessibilitat Global i el Pla de Recerca, a més a més de la Política de Col·leccions i Adquisicions ja elaborat l’any passat. Tot plegat, amb la presentació principal del Pla de Responsabilitat Social Corporativa com a pal de paller de tota aquesta estratègia organitzativa del MNACTEC i del seu Sistema Territorial, que ha de tenir com a objectiu a partir de 2024 la materialització del nou Pla Estratègic del MNACTEC, de les seves seus, del Sistema Territorial i del conjunt del patrimoni científic, tècnic i industrial del país.
A la vegada, caldrà plantejar i actuar, sempre una passa a l’avançada, amb aquesta necessària visió d’indicadors i avaluadors socials, econòmics, de producció intel·lectual, etc. del museu que vagin més enllà de la simple quantificació del nombre de visitants que hi entren: la producció constant del treball de recerca i investigació, ja sigui directa o indirecta, que fan diàriament els museus; saber quin PIB genera cada museu; quin nombre de llocs de treball directes i indirectes crea la seva existència; l’activitat i la complicitat social que comporta; l’accessibilitat social que aporta; els valors d’igualtat, cooperació i sostenibilitat en què eduquen; les noves formes de comunicació, difusió i posada en valor del saber i de la cultura pròpies, i també, per descomptat però com un indicador més, el nombre de persones que visiten i utilitzen presencialment els museus. Tot plegat ha de configurar un ampli ventall d’indicadors que permeti avaluar d’una forma molt més transversal, real, eficient i actual la inexcusable necessitat d’existir dels equipaments museístics del segle XXI, amb la mirada posada a conèixer el conjunt de la societat i a aportar-li coneixement. Posar el coneixement a la seva disposició. Culturitzar cada vegada més la nostra societat. Culturitzarnos diàriament tots plegats.
Jaume Perarnau
Director del MNACTEC