La història econòmica de la comarca de la Selva ha estat condicionada per la seva gran diversitat de paisatges. El seu patrimoni industrial i arquitectònic és un reflex d’aquesta riquesa geogràfica.
Text: César Barba, periodista especialitzat en viatges
Imatge de portada: La terrissa té una importància cabdal a Breda, fins al punt que un obrador antic s’ha convertit en la seu d’un centre cultural, Els Forns. Font: Ajuntament de Breda.
Data: Juny de 2023
Si bé el bosc ocupa encara avui gairebé el 68 % de la superfície de la Selva, es tracta d’una comarca molt heterogènia, que abasta des del sector meridional de la Costa Brava fins a les muntanyes de les Guilleries i el Montseny, passant per la plana interior amb un mosaic de pobles i masies envoltats de camps de conreu. La diversitat de paisatges van marcar l’esdevenir de la comarca, que va passar d’una economia eminentment agrària i bosquerola a una incipient industrialització a partir del començament del segle XX. Mai no ha estat considerada, però, una comarca industrial. Això sí, la seva situació al corredor que uneix el Vallès i el Gironès ha estat força estratègica, especialment quan la indústria tèxtil va començar a remuntar el riu Ter. Després el turisme i el sector serveis han completat una economia tradicionalment molt variada, que ha deixat un llegat patrimonial i cultural al territori ric i divers.
Iniciem el recorregut a Breda, una població amb una història terrissera i ceramista que es remunta a principis del segle XV, quan a l’església de Sant Salvador es va dedicar una capella a Sant Hipòlit, patró dels terrissers. La primera meitat del segle XIX fou una època de creixement del col·lectiu oller bredenc, amb uns 50 obradors en funcionament que ocupaven unes 140 persones. El segle XX serà el de les grans transformacions: els petits obradors aniran desapareixent i el seu lloc l’ocuparan les fàbriques; es passarà del treball artesà a la mecanització; els històrics forns de llenya seran substituïts per forns de gas i petroli, i la fabricació d’olles i cassoles no podrà fer front a la competència d’objectes de plàstic, ferro o alumini.
Vapor de la Burés a Anglès. Destaca la seva posició dins el recinte industrial, així com la disposició dels espais de producció d’energia. Font: Arxiu de l’Ajuntament d’Anglès.
Tota aquesta història de la població queda avui reflectida al Centre Cultural Els Forns, inaugurat l’any 2003 i ubicat en un antic obrador de ceràmica, amb la peculiaritat de tenir dos forns moruns de cuita de terrissa amb feixina. El centre permet conèixer un forn de cuita de terrissa i mirar el seu interior, i compta, a més, amb una exposició permanent que actualment està en procés de renovació. La mostra explica detalladament la fabricació de terrissa i ceràmica a Breda, des del procediment tradicional fins al procés industrial actual.
Un pou de glaç immens
Des de Breda anem a buscar la C-35 en direcció a Maçanet de la Selva i, passada la riera de Santa Coloma, trobem el pou de glaç de Buscatell, considerat el pou cobert més gran de Catalunya, del segle XVII. Destaca, és clar, per les dimensions, però també per la bona conservació. El comerç de neu i glaç va tenir una importància rellevant al país entre els segles XVI i XVIII, fins al punt que va esdevenir un gran negoci i va fer que, l’any 1765, només a la zona del Montseny hi hagués 15 pous de glaç.
Les primeres referències documentades que tenim d’aquest pou són del 1650, quan n’era propietari Miquel Buscastell. El gel es produïa a la bassa de casa seva i a la riera de Santa Coloma, després es trinxava picant-lo i es devia transportar amb carretes estirades per bous o mules fins al pou. A l’interior, el glaç es tornava a trinxar i s’hi posava una capa de branques per afavorir-ne la conservació fins a l’arribada de l’estiu, l’estació de màxim consum. Gran part de la producció de Buscastell es venia a Girona, però una part anava a Barcelona, des d’on es distribuïa i arribava fins i tot a Mallorca. Restaurat pel Taller d’Història de Maçanet entre els anys 1997 i 2002, és l’únic pou de glaç del qual es té constància d’existència a la plana de la Selva.
La telegrafia òptica, un sistema efímer
Sense sortir del terme de Maçanet de la Selva, continuen endavant per la GI-512 que transcorre paral·lela a l’AP-7, i a la urbanització Mas Altaba ens dirigim cap al poliesportiu per prendre el carrer de Breda, que ens deixa molt a prop del Puigmarí, un turó enlairat on s’aixeca la torre de telegrafia òptica homònima. Les xarxes de línies de telegrafia òptica, construïdes a partir del 1844, van conformar un sistema de comunicació que va tenir una vida curta, ja que aviat va ser substituït per la telegrafia elèctrica. Això no va impedir que les torres que resseguien bona part de la costa catalana i que van ser ubicades per Ildefons Cerdà, s’estenguessin des de la torre de Guardiola, a Sant Carles de la Ràpita, fins a la de Carmanxel, a la Jonquera, passant per Barcelona. La Torre de Puigmarí, a 236 m d’altitud, tenia assignat el número 212 de la línia i estava situada entre la de Montagut (a Santa Susanna) i la de Puigsardina (a Riudarenes). Cal indicar, però, que la torre és pràcticament nova, ja que de l’edifici original només en quedava la base, que les primeres excavacions van posar al descobert amb un grau de conservació força acceptable.
La Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret a Sils reuneix una extraordinària exposició de cotxes nacionals i estrangers. Font: Col·lecció Salvador Claret.
Desfem el camí de pujada al Puigmarí fins a l’AP-7, on seguim cap al nord en direcció a Sils. Travessem aquesta població i a l’alçada de les Mallorquines prenem la GI-555 fins a la rotonda que dona accés a la N-II. Al seu costat obre les portes la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, formada per més de 300 peces, entre automòbils, motocicletes, material d’aviació, velocípedes i motors.
La passió pels automòbils de Salvador Claret i Naspleda (1909-1984), va començar cap a finals de la dècada de 1950, quan va adquirir un Ford model T del 1923, que va desmuntar i restaurar, i que el va animar a adquirir altres automòbils i a participar en proves i exposicions d’automòbils i motocicletes. A partir de llavors no va parar d’enriquir la seva col·lecció particular amb cotxes antics de marques mítiques com Rolls-Royce, Packard, Biscuter, Bugatti o Alfa Romeo, amb especial interès per la indústria catalana i espanyola, amb cotxes d’Hispano Suïssas, Pegaso, Orix, Ricart, David, Bultaco, Montesa, Fusté, Gobern, J&J… El museu té algunes peces úniques, com un Merry Weather del 1883 amb motor de vapor; la rèplica del Bonet, el primer automòbil construït a Catalunya; un Salvador del 1922, exemplar únic fabricat a Barcelona per Salvador Grau, o el Ford Sierra Cosworth de 300 CV amb què Carlos Sainz es va proclamar campió d’Espanya de Ral·lis l’any 1987. La col·lecció forma part, com a museu col·laborador, del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).
Tornem ara a la C-63 i ràpidament arribem a Riudarenes, on, al mig del poble, al costat de l’Ajuntament, trobem La Farinera. Destaca pel color vermell intens del parament, en contrast amb el blanc dels marcs de les obertures i els angles. És un gran immoble rectangular de tres plantes coronades per un fris amb pinacles. A la part superior destaca una torre de planta rectangular que s’alça dues plantes per sobre i està acabada per una balustrada. L’edifici està adossat a un antic molí, que a la façana porta la inscripció: «Si vol saber qui em va fer, en Ramon Manresa i Asprer. I en quin any me fabrica, en 1816 ha estat». La Farinera, però, va ser construïda per Lluís Castells i Comas cap al 1883. Actualment hi ha oficines a la planta baixa i els pisos superiors són habitatges.
Una dolça visita: les galetes Trias
Continuen per la C-63 i de seguida ens trobem a la capital comarcal, Santa Coloma de Farners, on ens espera el Museu Trias de les Galetes. El treball en el món dels dolços des del 1908 ha generat un pòsit d’objectes i documents que és la base el museu. A l’antic despatx de Joaquim Trias, fundador de l’empresa, al costat dels llibres de comptabilitat del 1908, trobarem la llibreta amb 300 receptes de dolços d’aquest pioner del món de la pastisseria. Aquestes fórmules, mantingudes i millorades al llarg dels anys, han fet de les galetes Trias uns productes molt apreciats.
El museu mostra des de les eines necessàries per convertir el blat en pa o galetes, com la ventadora, les pasteres de pagès o el forn de llenya, tot passant per les màquines més curioses d’una fleca de mitjans del segle XX, fins a la secció dedicada a la maquinària i els processos per elaborar cadascuna de les varietats a les galetes creades per l’avi Joaquim Trias, que encara avui componen el seu assortiment tradicional. El museu de l’empresa, regentada avui per la tercera i quarta generació de la família Trias, va rebre el 1994 el Premi Bonaplata, en reconeixement a la conservació del Patrimoni Industrial de Catalunya.
Museu Trias de les Galetes, a Santa Coloma de Farners. Font: Museu Trias de les Galetes.
Des de Santa Coloma sortim per la C-152 per creuar l’Eix Transversal i continuar per la C-63, que ens porta a Anglès, un dels primers centres industrials de la Selva i un nucli cotoner important. Aquí trobem Can Burés, un centre de producció de teixits i filatura de cotó creat el 1887 per la societat Burés i Salvador, l’activitat del qual es va estendre fins al 2008, amb el nom de Buretex. Originalment les fàbriques aprofitaven l’energia del Ter a través d’un canal construït per alimentar les turbines. A finals del segle XIX, però, les irregularitats en el cabal del riu van fer que es decidís implantar un parell de màquines de vapor. Més endavant, la producció es va centralitzar amb la construcció de l’edifici del vapor, en el qual es va instal·lar la màquina que, encara avui, podem contemplar en funcionament. El vapor de la Burés és, efectivament, el principal atractiu del recinte. Es tracta d’una peça de l’any 1900, que prové de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Les visites permeten veure com funciona, amb dos cilindres d’alta i baixa pressió, al mateix lloc on es va instal·lar fa més d’un segle.
Per acabar aquest recorregut per la Selva continuem cap al nord per la C-63 fins a Amer, on l’antiga estació de tren de la línia Olot i Girona, en funcionament entre els anys 1893 i 1969, ara forma part de la Ruta del Carrilet, un recorregut turístic per a vianants i bicicletes. Juntament amb l’estació d’Olot i la de Girona, la d’Amer era de les importants, ja que hi havia una estació de reparació i manteniment, tallers, magatzems i altres dependències situades a mig camí del recorregut del tren. Actualment, l’estació acull l’oficina d’informació turística. El moll de càrrega, cobert i reconstruït de manera idèntica a l’original, serveix d’aixopluc i de punt de trobada per als usuaris del carril bici.
Fitxa pràctica
Centre Cultural Els Forns
Carrer Sant Iscle, 27. Breda. Tel. 972 871 530.
E-mail: elsforns@breda.cat
Dissabtes, de 9.30 a 13.30 i de 16 a 19 h. Diumenges i festius, de 9.30 a 13.30 h.
Pou de glaç de Buscatell
Km. 74 carretera C-35. Maçanet de la Selva.
Tel. 972 858 005
Torre de Puigmarí
Turó de Puigmarí. Maçanet de la Selva.
Tel. 972 858 005
La Farinera de Riudarenes
Carrer Girona, 12. Riudarenes.
Tel. 972 856 002
Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret
Autovia A2, km. 698 (sortida 697). Sils.
Tel. 650 853 036 / 972 853 036.
E-mail: info@casc.cat.
De dimarts a diumenges i festius, d’11 a 15 h.
Museu Trias de les Galetes
Ctra. de Sils, 36. Santa Coloma de Farners.
Tel. 972 841 213.
E-mail: trias@triasbiscuits.com.
De dilluns a dijous, de 9 a 13 i de 15 a 19 h. Divendres, de 9 a 13 h. Caps de setmana a convenir. Entrada gratuïta.
Can Burés
Carrer de les Fàbriques, 2. Anglès.
Tel. 972 420 058. Cal reservar la visita guiada trucant a l’Ajuntament.
Estació del Carrilet d’Amer
Pujada de l’Estació, s/n. Amer.
Tel. 972 430 160.