Aquesta magnífica col·lecció privada obre les portes per traslladar-nos als temps en què els vidriers catalans eren entre els més apreciats d’Europa.
Text: Montse Armengol, historiadora | Fotos: César Barba
Data: Juny de 2023
Tots els que hem jugat a bales de petits havíem quedat fascinats per algun exemplar especialment brillant o colorit. Per a Àngel Masmitjà, allò va ser l’inici d’una col·lecció de vidre immensa, que avui aplega al voltant de 2.500 peces de totes les èpoques, des de l’antiguitat i fins a la primera meitat del segle XX. La majoria són peces de vidre popular fabricades en diferents forns de Catalunya, i és per això que la col·lecció deixa constància de la qualitat tècnica que tenien els vidriers catalans en el si de les arts decoratives industrials.
Al llarg de la visita, Masmitjà ens mostra exemples d’aquesta qualitat i ens fa saber com era de preuat el vidre català arreu d’Europa en un període molt dilatat, entre el segle XV fins a la guerra de Successió, que va posar un fre radical a la producció.
“A principis del XVII el forn de Mataró feia una producció espectacular que s’exportava arreu”, explica el col·leccionista amb una almorratxa a les mans. Aquesta ampolla amb diferents brocs servia per a espargir aigua de roses a les estances de les cases, en un temps que era habitual tenir un estable o un corral als baixos.
El Mas Bac, a Roda de Ter, allotja una de les col·leccions de vidre més importants de l’Estat.
“Els tallers de Barcelona i Mataró”, assegura Masmitjà, “eren al nivell de Murano, les peces catalanes eren freqüents a Castella i s’exportaven amb vaixells arreu d’Europa, i avui hi ha peces catalanes en museus de tot el món”.
La forma és el missatge
A pesar de la seva rellevància, la història de la producció del vidre a Catalunya és poc coneguda, en part per la dificultat de l’estudi. El vidre antic, a diferència de la ceràmica, no presenta la marca a la base, i cal conèixer bé les pastes vítries i les formes i decoracions de cada època per determinar l’origen i la data d’una peça. D’altra banda, no hi ha gaire documentació per estudiar un material que sempre es reciclava. Per això és sorprenent com Masmitjà fa el relat de cada una de les seves peces. “Jo hi parlo, amb el vidre”, afirma. Hi ha molta tasca de deducció historiogràfica, també. El 1680, el gremi de vidriers es va fer construir un altar a la catedral de Barcelona, i això és senyal de prosperitat del sector, més encara quan, l’any 1700, tenim notícia que l’altar és renovat. És el moment que els mestres vidriers catalans eren els més apreciats tant a la península com a Europa, superant en molts aspectes els venecians. Els tallers mataronins eren molt importants, però el vidre català era conegut amb la marca de vidre de Barcelona, on estaven tots agremiats.
El modernisme és una etapa que omple el vidre de color.
“Els mestres vidriers catalans eren molt creatius, innovadors i amb una personalitat pròpia. Eren els primers en aplicar els detalls decoratius de la moda del moment”, explica Masmitjà, i ens anima a trobar el motiu de la margarida, la flor que a finals del XVII s’aplicava sovint al vidre decoratiu; si la busquem en elements de forja i ebenisteria de l’època, també la hi trobarem.
“A més, la indústria vidriera catalana era la que reunia major diversitat de dissenys i formes del món en els seus objectes, amb unes creacions autòctones pròpies sense parangó: setrills, gerros, fruiteres, càntirs, almorratxes, porrons, piquetes, salers, vinagreres, canadelles, tirallets, pipes per malalts…”.
En el recorregut per l’exposició podem jugar a reconèixer cada forma i cada ús. En temps d’epidèmies, les peces de vidre resultaven més higièniques que les de terrissa, per això abunden les bacines i orinals. I és que el vidre, efectivament, parla. Només cal una visita a la col·lecció de Masmitjà per sentir-lo parlar del seu temps i la seva societat.
La casa de Bac de Roda
El Museu del Vidre està ubicat en una de les cases pairals més antigues d’Osona, documentada des de finals del segle XIII. Aquí hi va viure el militar Francesc Macià i Ambert, conegut com en Bac de Roda. Durant la guerra de Successió, en Bac de Roda comandava un grup de 600 fusellers a favor de Carles III. Va morir penjat al Puig de les Davallades de Vic en proclamar-se la victòria de Felip d’Anjou.
La masia forma part de la Ruta 1714, que uneix els llocs emblemàtics i carregats de simbolisme per a la història de Catalunya.
Les peces de pasta vítria més antigues de la col·lecció, petits elements de tocador procedents de la Mediterrània oriental (fenícies, gregues i romanes).
Dades pràctiques
Museu del Vidre Bac de Roda
Adreça: Masia Bac de Roda, 08510, Masies de Roda. El trobareu al peu de la carretera BV-5222, just al costat de la rotonda de davant l’Ajuntament de les Masies de Roda.
Telèfon : 639 32 87 95 / 619 28 36 31
Email: museubacderoda@gmail.com
Horaris: només s’hi pot accedir amb visita concertada.