La cervesera barcelonina és un testimoni del passat industrial de la ciutat i del seu dinamisme cultural. El seu arxiu acull milers d’objectes relacionats amb la producció cervesera al llarg de la història de l’empresa.
Text: Montse Armengol, historiadora | Fotos: Fundació Damm
L’any 1871, el productor cerveser August Kuentzmann Damm i la seva esposa Melanie es van exiliar a Barcelona fugint de la guerra francoprussiana. Un any més tard, hi va arribar el seu cosí, Joseph Damm. Els combats es lliuraven, principalment, a la zona de contacte entre els dospaïsos (els territoris, llavors francesos, d’Alsàcia i Lorena) i aquest clima bèl·lic va provocar l’exili de milers de persones d’aquella zona, entre les quals hi havia diversos elaboradors de cervesa que es van dirigir a Catalunya perquè ja coneixien el mercat.
A la ciutat comtal, Kuentzmann es va associar amb un català, Camps, per fundar Camps i Kuentzmann SRC, amb seu administrativa al carrer de la Cucurulla i fàbrica a Sant Martí de Provençals. També van crear la icònica Cerveseria Cambrinus, a la rambla de Santa Madrona, on es podia degustar la cervesa Strasburger que fabricaven.
El 1876, Kuentzmann es va establir pel seu compte al carrer Viladomat amb el seu cosí Joseph com a mestre cerveser. Aquest va abocar tot el seu entusiasme per transformar la vella estructura artesanal en una indústria moderna: va ser a les seves mans que es va iniciar la producció i venda de cervesa amb la marca Damm.
Pocs mesos després, Kuentzmann va morir, i anys després també va traspassar Joseph Damm. Però la família va continuar el negoci cerveser i amb el decurs del temps es convertirien en grans fabricants, sota la marca de Fills de J. Damm.
El beuratge dels obrers
La cervesa, associada a la classe obrera, cada cop era més present a les tavernes de les ciutats industrials catalanes de l’època. Però, durant més de mig segle (1814-1870), el seu consum va estar subjecte a la fabricació en obradors familiars que amb prou feines podien donar l’abast a la demanda i encara menys es podien plantejar l’exportació.
La fàbrica del carrer Rosselló l’any 1916.
En el cas de la família Damm, el creixement va ser formidable. Al cap de poc de la fundació, van traslladar les instal·lacions cerveseres a un local més gran, al carrer Urgell, cantonada Diputació. El seu producte, que defineixen com una lager mediterrània, era cada cop més apreciat.
En aquell moment, a principis del segle XX, el mercat cerveser barceloní estava integrat per quatre empreses: E. Petry (successora de Lluís Moritz), Joan Musolas (fabricant de la cervesa La Bohèmia), E. Cammany i Fills de J. Damm. L’any 1910 es va constituir SA Damm, que integrava tres d’aquestes quatre empreses (E. Petry no hi va voler entrar), però no es tractava d’una fusió, ja que cada empresa conservava la producció de la seva pròpia cervesa. Es va acordar que la fàbrica principal de SA Damm seria La Bohèmia, una edificació construïda al carrer de Rosselló per l’empresa Joan Musolas S. en C. entre els anys 1903 i 1905, sota la direcció del mestre d’obres Pere Molins i Coll.
És en aquesta antiga fàbrica, que ocupava tota una illa de l’Eixample, on podem descobrir el procés cerveser tal com es feia fa més de 140 anys. La visita esdevé una oportunitat per reviure la història de Damm i els canvis culturals, econòmics i socials a Barcelona des de l’any 1876 fins als nostres dies.
La façana de la fàbrica és inconfusible. Està coronada per una xemeneia amb l’estrella de la marca.
Lleure i història
L’any 1992, després de l’aturada de la producció a l’edifici del carrer Rosselló i el seu trasllat a la nova planta del Prat de Llobregat, es va decidir restaurar el complex fabril i convertir-lo en un centre de patrimoni i cultura. La marca i la seva història és present en totes les activitats culturals i d’oci que s’hi organitzen.
Un cúmul d’objectes curiosos
En traslladar la producció a la nova planta del Prat de Llobregat, a la vella fàbrica, que havia estat en funcionament gairebé noranta anys, van quedar milers d’objectes que havien format part del dia a dia de la cervesera. Veient el valor històric darrere d’aquests articles, tres col·laboradors de Damm van actuar per assegurar la conservació de la memòria de la companyia. Així és com, durant uns quants anys, Carlos Cervantes, Pedro Peiró i Manuel Peribáñez van dur a terme una tasca desinteressada de recopilació de tot aquest material, que podria haver-se perdut amb el cessament de l’activitat productiva de la cervesera, per compondre l’Arxiu Històric Damm.
El projecte, que va començar com una afició, ha aconseguit rescatar prop de 150.000 articles, entre els quals s’hi pot trobar maquinària, envasos, calendaris, articles promocionals i fotografies, així com centenars de pel·lícules que sumen més de 6.100 hores de visionat. Aquesta tasca de recopilació i digitalització ha permès configurar una de les col·leccions històriques més importants en la seva categoria per les seves dimensions i la seva varietat.
Els anuncis publicitaris són elements destacats de l’Arxiu Històric.
Destaquen, com a objectes més curiosos, una paperera pública amb el logotip de la marca dels anys seixanta, que va formar part d’una campanya per la neteja urbana; una màquina duplicadora manual Gestetner Cyclostyle, que afirmen que va ser el primer model existent d’una màquina fotocopiadora, i una sirena d’alarma de la primera meitat del segle XX que s’utilitzava per avisar els treballadors de la fàbrica dels canvis de torn, i que durant la Guerra Civil es va utilitzar per alertar els veïns dels atacs aeris sobre Barcelona.
L’any 2021 la Fundació Damm va obrir l’Arxiu al públic com una part de les visites guiades. Una col·lecció que materialitza un segle i mig d’història industrial i social a Barcelona.
Dades pràctiques:
ANTIGA FÀBRICA DAMM
ADREÇA: C. Rosselló, 515. 08025 Barcelona.
TEL.: 932 909 560.
EMAIL: vfabrica@estrelladamm.com.
HORARI: Visita estàndard amb tast, 20 €; jubilats i persones amb discapacitat, 18 €. Visita amb tiratge, 22 €; jubilats i persones amb discapacitat, 20 €. Reserves al web. Visites concertades per a grups de més de 12 persones: consulteu disponibilitat per telèfon o correu electrònic.