Per fabricar els pinzells que Dalí demanava, l’industrial va haver de fer un pas enrere i recórrer a un artesà.
A principis de la dècada de 1970, Vicenç Piera, amo de la coneguda botiga d’articles de Belles Arts que encara avui és tota una referència a Barcelona, va rebre un encàrrec molt especial. Enric Sabater, secretari personal de Salvador Dalí, acudia al comerciant per demanar-li uns pinzells sobredimensionats. El cèlebre artista havia de pintar a París uns quadres de gran format, unes teles que pintaria dempeus, disposades a terra, i necessitava uns pinzells d’un mànec extrallarg, d’entre 80 cm i 1 m, i de gruixos diversos.
Piera sabia bé a qui havia d’acudir: al seu proveïdor de pinzells, Josep Escoda, director de la primera fàbrica especialitzada de l’Estat espanyol, fundada el 1933 a Sabadell. Escoda va acceptar l’encàrrec amb molt de gust, però va haver de tirar de contactes, perquè mai no havia produït uns pinzells d’aquestes característiques a la fàbrica. Pel que fa a la virolla i els capçals de pèl de truja, no hi havia cap problema, però la seva maquinària no permetia fer uns mànecs d’unes dimensions tan insòlites i descomunals. De manera que va haver de fer un pas enrere i tornar a l’artesania. I finalment va ser Ramon Farran, artesà de la torneria establert a Torelló, qui va accedir a fer aquells mànecs tan extraordinaris, per als quals va haver d’adaptar el torn i treballar parcialment a mà.
Mateu Pujolràs lliura una rèplica del pinzell de Dalí al director del Museu de la Torneria, Gerard Verdaguer. Font: Museu de la Torneria
Es van fabricar 60 pinzells, de diferents números, que van entregar a Enric Sabater, que va quedar ben satisfet amb la comanda feta. Vint anys més tard, a instàncies del pintor Mateu Pujolràs, el torner Josep Colom en va fer unes rèpliques que podeu veure al Museu de la Torneria de Torelló.