[Editorial Eix 5]
Data: Juny de 2018
Us informo que d’ençà de l’últim número de la nostra revista Eix, malgrat les dificultats pressupostàries i d’optimització de la nostra plantilla, tot i la intervenció injustificada d’illetrats forans, a pesar de la impossibilitat de poder aprovar destacats projectes estratègics i del silenci còmplice amb la il·legítima situació social que viu el país, anem fent. Anem fent, ara més que mai, a empentes i rodolons, aquelles tasques, objectius, missió i finalitats que el nostre museu té encomanats com a museu nacional que és.
Honorable conseller, espero que ben aviat ens podrem retrobar i, a més de saludar-vos personalment, podrem tornar a parlar de la necessitat de retornar l’autonomia administrativa que un museu nacional com el nostre necessita i requereix, i que, malgrat que els documents de la política museística més recents (Pla de Museus de Catalunya. Museus 2030) així ho reconeixen, les circumstàncies arbitràries que a hores d’ara ens toca viure ens impedeixen de materialitzar. Com tantes altres causes justes.
Honorable conseller, us informo que enguany hem iniciat diferents actuacions de responsabilitat social que ens permetran obtenir —juntament amb les tòpiques i superades dades de visitants (malgrat que les nostres xifres del 2017 siguin espectaculars), amb l’afegitó dels nostres indicadors socials, tècnics, d’impacte econòmic sobre el territori, d’impacte mediambiental, d’àmbit acadèmic o l’auditoria informe del CONCA— una imatge moderna i real del nivell d’ús i satisfacció social del nostre museu. Territorialment estem materialitzant diverses actuacions en el conjunt del nostre singular Sistema Territorial, així com altres actuacions de suport a iniciatives nacionals del patrimoni i la cultura científica, tècnica i industrial. En el cas del Sistema Territorial, estem regularitzant la pertinença i model de governança establint les prioritats d’actuació a curt termini i valorant les creixents propostes d’incorporació. Internacionalment participem activament en dos projectes europeus i estem a punt d’encetar un projecte internacional de coproducció de grans exposicions que, en el cas de voler-ho fer de manera particular, ens resultarien del tot inabastables.
Benvolgut conseller, seguim fent diferents projectes de recerca i estudi, alguns de realitat mundial excepcional i única; seguim editant i actualitzant les guies dels museus del nostre Sistema Territorial; seguim editant i coeditant publicacions necessàries i imprescindibles per posar en valor el nostre patrimoni; seguim preparant congressos internacionals i jornades tècniques relacionades amb la restauració i la conservació, amb la innovació que representa el vehicle i la mobilitat elèctrica, amb la robòtica catalana, amb el patrimoni de l’habitatge obrer, etc. Hem obtingut una notable resposta al projecte de participació ciutadana Un museu al carrer; impulsem la catalogació i protecció de diferents elements d’especial rellevància patrimonial, la realització dels inventaris comarcals, la difusió per mitjà de cinc blocs especialitzats, la catalogació i incorporació de destacats elements que completin les nostres col·leccions; creem i proposem innovadores activitats pedagògiques i familiars; preparem exposicions d’especial rellevància, etc.
Honorable conseller, malgrat la tristor i la ràbia, l’aflicció i la indignació, seguim al peu del canó, amb resultats més o menys bons, amb més o menys recursos, per continuar servint, cadascú al seu lloc, cadascú en el seu quefer diari, cadascú amb l’esforç i l’empenta de què disposi, el nostre país, les nostres institucions i el nostre patrimoni cultural. I ho fem per obligació amb nosaltres mateixos, per reconeixement als que ens han precedit i, fonamentalment, per responsabilitat amb les futures generacions, que en nombre cada vegada més alt ens visiten a la nostra emblemàtica seu de la rambla d’Ègara, a Terrassa.
Honorable conseller, espero que aquest nou número de la revista Eix sigui de la vostra consideració i us emplaço i convido perquè pugueu fer personalment la presentació pública del següent número que editem, que fins ara no hem fet. Serà un bon senyal de la merescuda normalitat que la nostra nació es mereix i reclama. Rebeu la meva més sincera salutació.
Jaume Perarnau
director del Museu de la Ciència i
de la Tècnica de Catalunya