Data: Juny de 2021
El far de l’illa de Buda va ser construït a les drassanes de Birmingham i va començar a funcionar l’any 1864. Amb una alçària de 51,5 m, en aquell moment era el far metàl·lic més alt del món. Un segle més tard, la regressió del delta de l’Ebre va fer que quedés completament envoltat d’aigua i, finalment, la nit de Nadal de l’any 1961, un fort temporal de Llevant el va ensorrar dins del mar. L’escriptora Maria Carme Roca l’ha investigat a fons per fer-ne l’escenari d’una història apassionant, un viatge d’emocions en el temps i en l’espai que ens descobreix un dels ginys més desconeguts i interessants del nostre país. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2018.
Antic far de Buda a Sant Jaume d’Enveja (el Montsià)
Els fars susciten fascinació. En la seva novel·la, el far de Buda té veu pròpia. Des de sempre que els fars m’han encisat. Del de Buda en tenia referències, però no va ser fins que el vaig veure representat en un pòster, en un restaurant de Poblenou del Delta, que m’hi vaig sentir imantada. Vaig anar covant la història que hi podia construir al voltant (el far és un personatge més de la novel·la) i la vaig escriure.
El delta de l’Ebre també està molt ben dibuixat. No hi tinc un vincle directe, però me’n vaig enamorar quan hi vaig anar per primera vegada amb els meus pares amb una vespa sidecar. Aleshores jo devia tenir uns onze anys. Acostumada a la Costa Brava (sovint anàvem a Tossa de Mar), em van sorprendre aquelles platges tan planes i la llum, la llum tan singular que posseeix el Delta al capvespre.
Com es va documentar per escriure la novel·la? Des d’aquella primera vegada que en vaig voler saber més coses, del Delta, i ja més gran l’interès va creixent. Escriure una novel·la sobre aquesta zona és una excusa perfecta per aprendre’n. I vaig començar a documentar-me. Bibliografia a banda, ja sigui del Delta o sobre l’illa de Buda, la meva recerca va consistir també a anar-hi, a parlar amb la gent (va ser tot un luxe poder parlar amb avis que coneixen bé la zona, i concretament l’illa de Buda), amb persones que en saben molt dels fars, com David Moré, la família Cabezas (l’últim faroner del far de l’illa de Buda va ser Alfredo Cabezas) o Guillem Borés (la seva família comparteix amb la Generalitat de Catalunya la propietat de l’illa).
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955)
És llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana i durant anys es dedicà a l’ensenyament. L’any 1997 va publicar la seva primera obra, i des d’aleshores no ha parat d’escriure. Amb més d’una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la literatura infantil i juvenil, el conte curt, l’assaig i la novel·la. Pel que fa a aquest darrer gènere, s’ha especialitzat en novel·la històrica (El monestir proscrit, Barcino, Escollida pels déus, L’enigma Colom, La merla blava, La noia del club, etc.). Ha obtingut diversos premis literaris, com ara el Lola Anglada de contes infantils, el Barcanova de literatura infantil (Akanuu, l’arquer persa), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau) i premis de literatura juvenil com el Bancaixa (Qui és el de la foto?), el Joaquim Ruyra (Katalepsis) o el Barcanova (Selfies al cementiri). La seva novel·la A punt d’estrena (Columna) va rebre el premi L’Illa dels Llibres per votació popular.