«La Vanguardia anava plena d’ofertes de feina per als enginyers industrials. Però a mi em responien: “Senyoreta, això no és per a vostè”»

Laura Tremosa Bonavía (Espolla, 1937) tenia clar que volia seguir la professió del seu pare, enginyer. Després de gairebé vuit anys d’estudis universitaris a la Universitat Politècnica de Catalunya, Tremosa va ser l’única noia de la promoció, l’any 1960. «No vaig coincidir amb Isabel de Portugal Trabal, que va ser la primera dona a estudiar Enginyeria Industrial a Espanya. Quan jo vaig accedir a la universitat, la Isabel ja havia acabat la carrera. Per tant, vaig estudiar tots els anys sent l’única noia», explica. Tot seguit va tenir dificultats per trobar feina d’enginyera, una activitat considerada per a homes.

«Va ser dur», diu. «Era una època en què La Vanguardia anava plena d’ofertes de feina per als enginyers industrials. Però a mi em responien: “Senyoreta, això no és per a vostè”». Finalment, va aconseguir feina en una oficina tècnica, on treballava braç a braç amb delineants i altres enginyers. Després es va dedicar a les publicacions, amb l’edició de revistes tècniques. «M’he divertit bastant en el sector de la informació tècnica perquè et permet estar al dia de tot», afirma. Va ser, de fet, la primera dona a dirigir una revista espanyola de temàtica exclusivament industrial, Mundo Industrial, de l’editorial Peisa.

A més de la seva activitat professional, és important el vessant polític i d’activista feminista i per les llibertats de Laura Tremosa. Durant el franquisme, va ser membre destacada de l’organització de professionals del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), així com de l’Assemblea de Catalunya; va ser una dels 113 detinguts el 28 d’octubre del 1973 a l’església de Santa Maria Mitjancera, que van acabar a la presó. Així mateix, l’any 1976 va ser una de les organitzadores de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, punt d’inflexió del feminisme a Catalunya.