Sara Rabeya (Balsareny, 1977), enginyera de mines, treballa des de l’any 2000 a les mines de potassa del Bages. Ha estat cap de torn d’explotació de la mina de Vilafruns de Balsareny i sotsdirectora de la mina surienca de Cabanasses, i des de l’any 2018 és la màxima responsable de planificació i ventilació de l’empresa explotadora, ICL Iberpotash Iberia, un càrrec que vetlla per la seguretat dels treballadors, al mateix temps que millora la rendibilitat de la mina.
Rabeya es va titular en la segona promoció d’Enginyeria Superior de Mines de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, el 2008, i va ser la primera dona a treballar en producció a la mineria bagenca, sota la direcció d’una altra enginyera, Isabel Martínez.
Pionera en un món d’homes
«El meu tiet ja hi treballava», explica Rabeya. «És el que feia la gent del poble. A l’hora d’estudiar, no sabia si fer Arquitectura o Mines, però tenir la mina a prop de casa em va fer decidir».
Així, aquesta enginyera ha obert camí a les dones en un sector tradicionalment masculí. «Cada vegada hi ha més dones responsables de feines, ja sigui de manteniment de cintes transportadores o de verticals del pou. També pel que fa a operàries dins la mina».
L’origen de la sal de Súria el trobem fa 65 milions d’anys, quan degut a la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i eurasiàtica va aparèixer un mar interior enmig d’un Pirineu que tot just s’estava formant. Avui, i des de fa més d’un segle, la comarca del Bages, a la Catalunya central, és un centre miner de gran rellevància on s’ha mantingut, sense interrupció, l’extracció de sals potàssiques, un fertilitzant natural fonamental per a l’agricultura a tot el món; i també de sal sòdica, element essencial per a la indústria química. Aquestes mines són unes de les més importants reserves de potassa de l’Europa occidental, i l’avançada tecnologia minera les ha convertit en un dels majors productors mundials d’aquest mineral.