Des de l’any 1930, l’Aeri de Montserrat porta els visitants fins al monestir de la manera més espectacular. És patrimoni viu, enginyeria amb història i símbol d’acollida.
Text: Héctor García Collado, director de l’Aeri de Montserrat | Fotos: Arxiu FAMSA
A inicis del segle XX, arribar al monestir de Montserrat era una aventura. Les opcions eren escasses i, tot i l’impuls del cremallera de 1892, l’accés seguia sent limitat i condicionat pels horaris. Va ser llavors quan un grup de joves emprenedors va imaginar una alternativa insòlita i visionària: unir el riu amb el monestir a través de l’aire.
Aquells promotors de l’Aeri tenien poc més de trenta anys quan van impulsar-ne la construcció. Ambiciosos, preparats i convençuts del potencial turístic i espiritual de Montserrat, van aconseguir el finançament i van fer realitat una obra pionera d’enginyeria i futur. Entre ells destacava Josep Marsans Claramunt, financer amb olfacte i determinació, que va veure en la tecnologia del moment una oportunitat per transformar la manera com s’accedia a Montserrat.
Inspirat per les infraestructures alpines, Marsans va impulsar un projecte agosarat: construir un telefèric d’última generació, capaç de superar més de 500 metres de desnivell, salvant el congost del Llobregat i arribant pràcticament al cor del santuari.
Per fer-ho realitat, no va escatimar en qualitat ni aliances. Va recórrer a una de les enginyeries més prestigioses d’Europa: Adolf Bleichert & Co, de Leipzig, autèntics pioners del transport per cable. El seu sistema monocable vaivé, provat en diversos indrets d’Alemanya i Suïssa, s’adaptava perfectament a la geografia abrupta de Montserrat. El projecte es va confiar a l’enginyer Frederic Gründel, que acabaria esdevenint el primer director tècnic de l’Aeri.
El 1928 es formalitzava la concessió i naixia la societat FAMSA (Funicular Aéreo de Montserrat, SA), amb un capital de dos milions de pessetes i una estructura accionarial popular, perquè aquella obra era percebuda com un projecte de país.
El 17 de maig de 1930, el somni es feia realitat: l’Aeri de Montserrat entrava en funcionament. Deu minuts de trajecte que transformaven un accés complicat en una experiència única. Era molt més que una nova infraestructura: era l’expressió d’una generació decidida a fer possible l’impossible, unint enginyeria, estratègia i paisatge en un sol vol.
Un cable que es tensa…però no es trenca
Durant la Guerra Civil, l’Aeri de Montserrat no va deixar de funcionar. Tot i ser confiscat, es mantingué actiu per accedir a Montserrat, aleshores hospital militar. Fins i tot s’hi van fer excursions i, l’1 de novembre de 1938, el telefèric es va fer servir per filmar escenes de Sierra de Teruel, d’André Malraux: van ser les darreres imatges abans de la destrucció.
El 24 de gener de 1939, hores abans de l’entrada de les tropes franquistes, es va dinamitar el pont i l’estació inferior. Els danys foren molt greus: la cabina 1 va quedar totalment destruïda; el cable carril va caure al riu; les politges, van quedar rebentades; moltes eines van desaparèixer i l’oficina de Barcelona va ser saquejada.
L’Aeri permet gaudir de molt bones vistes i observar la geologia única d’aquest massís.
Malgrat tot, l’esperit de reconstrucció va ser immediat. Amb escassos recursos, l’equip tècnic va recuperar materials, va refer els sistemes i va aconseguir posar novament en servei l’Aeri. No va ser només una gesta tècnica, sinó un acte de compromís i fidelitat amb la missió de servei públic que encara avui defineix l’Aeri.
Més que un trajecte, una benvinguda
Si alguna cosa defineix l’Aeri de Montserrat, més enllà de la seva infraestructura centenària, és la força del seu equip humà i la vocació d’acollir. Mantenir operatiu un telefèric d’aquestes característiques, en un entorn natural i espiritual com Montserrat, només és possible gràcies a la dedicació de les persones que hi treballen.
Però al centre de tot no hi ha ni màquines ni protocols. Hi ha el visitant. Cada dia, aquest telefèric acull milers de persones de totes les condicions: pelegrins, famílies, escolars, escaladors, excursionistes, turistes de tot el món… i tots, sense distinció, reben el mateix tracte atent. L’Aeri és la primera impressió de Montserrat per a molts, i per això és més que un mitjà de transport: és un gest d’hospitalitat.
La jornada comença molt abans que pugi el primer viatger. A primera hora, el maquinista accedeix a l’estació superior per engegar les màquines i realitzar un viatge de prova amb un cabiner, assegurant-se que tot estigui en perfecte estat. A partir d’aquí, el servei es desplega com una coreografia precisa: taquillers, auxiliars d’embarcament, cabiners, personal de manteniment i atenció al públic. Cada rol té una funció clau per garantir no només el bon funcionament, sinó també una experiència acollidora i segura.
Amb una mitjana de 350.000 viatgers anuals, l’Aeri fa molt més que traslladar persones: acompanya trajectes vitals, inicia descobertes i dona la benvinguda. I ho fa amb una cura heretada, fidel a una missió que no ha canviat des de 1930: posar les persones al centre i fer que el viatge comenci amb un somriure.
Sostenibilitat: des dels orígens fins al futur
Quan l’Aeri es va inaugurar el 1930, ja era una aposta innovadora i respectuosa amb l’entorn. Es va optar per una infraestructura lleugera i integrada, capaç de salvar 500 metres de desnivell amb el mínim impacte paisatgístic.
Avui, aquesta visió es manté i s’amplifica: agafar l’Aeri en comptes del cotxe per pujar a Montserrat redueix un 75 % la petjada de carboni per visitant. A més, des de 2023 l’Aeri genera part de la seva pròpia energia amb plaques solars. Una aposta decidida per la mobilitat neta i l’eficiència energètica Així, la sostenibilitat no és només una tendència: forma part de l’ADN de l’Aeri, des del primer viatge fins avui.
L’equilibri entre patrimoni i tecnologia
El valor de l’Aeri de Montserrat no és només funcional: és també patrimonial. Quan el visitant puja a la cabina, no ho fa en una rèplica ni en una reconstrucció: ho fa en una de les cabines originals de 1930, degudament restaurades i adaptades al llarg dels anys per garantir-ne la seguretat, però conservant-ne l’essència estètica, el disseny i l’esperit d’època. Així, pujar-hi és, en certa manera, entrar en un petit museu en moviment.
Conservar una infraestructura així, en servei diari i amb gran afluència, és un repte tècnic majúscul. L’Aeri ha sabut integrar la tecnologia moderna sense renunciar al caràcter històric que el fa únic. El sistema de control actual, en gran part actualitzat, inclou dispositius d’alerta, sensors, anemòmetres, càmeres i sistemes de comunicació constants entre el maquinista i els cabiners. Això permet anticipar qualsevol incidència i actuar amb rapidesa i precisió.
L’estació superior poc després de la seva posada en servei (1930).
La visibilitat del maquinista des de l’estació superior, combinada amb la monitorització electrònica, assegura el control de tot el trajecte, fins i tot en condicions adverses. I cada gener, el servei es tanca temporalment per fer una revisió tècnica integral, tant amb personal propi com amb especialistes externs. Aquesta cura constant permet preservar el patrimoni sense posar en risc la seguretat.
L’equilibri entre la tradició i la innovació no és fàcil. Però a l’Aeri, més que una dificultat, és una manera de fer: honrar el passat mirant de cara al futur.
El futur de l’aeri
L’Aeri de Montserrat no viu ancorat en el passat. Malgrat el seu valor patrimonial, és una infraestructura viva, que evoluciona i s’adapta. Els reptes actuals són clars: garantir la seguretat amb tecnologies avançades, mantenir una experiència de viatge acollidora i donar resposta als nous models de mobilitat sostenible en l’entorn natural i espiritual de Montserrat.
L’equip treballa per preservar l’essència del telefèric —les cabines originals, l’estètica vintage, l’atenció personalitzada— mentre incorpora millores que no es veuen però es noten: nous sistemes de control, eficiència energètica, protocols digitals i plans de manteniment predictiu.
Mirar endavant vol dir seguir sent útil, fidel a l’essència i compromès amb el territori. Com fa gairebé un segle. Perquè pujar a l’Aeri no és només recórrer cinc minuts penjat d’un cable: és una experiència de transició, d’elevació física i emocional. És el primer contacte amb la muntanya sagrada, el moment en què el visitant deixa enrere el soroll del món i entra en un altre ritme.
Aquest telefèric centenari ha sabut mantenir l’ànima del 1930 amb els estàndards del 2025. I ho fa gràcies a un equip humà compromès, a una visió que uneix patrimoni i tecnologia, i a una fidelitat intacta als valors que el van fer néixer: servei, acollida i respecte pel territori. El futur de l’Aeri no és només seguir funcionant. És seguir emocionant.
Dades tècniques
- Recorregut longitudinal: 1.350 m
- Recorregut horitzontal: 1.243 m
- Desnivell: 544 m, amb pendents de fins al 45%
- Durada del trajecte: 5 min
- Motor principal: 84 cv
- Motor auxiliar: 38 cv
- Velocitat 5 m/s
- Capacitat: 32 persones / 4.900 kg
- Cables: 2 portadors de 59 mm; 1 tensió de 75 mm; 1 tractor de 27 mm i 1 contratractor i auxiliar de 21-22 mm
- Cortapesos: 50 t (portadors); 7,6 t (contratractor) i 2 blocs de 5 t (auxiliar)
Per saber-ne més:
BLASCO, D., GARCIA, H., PUIGBÒ, A., Aeri de Montserrat. Ed. Efadós, Barcelona, 2021.
Dades pràctiques:
Aeri de Montserrat
Carretera C-55, km 11,5. 08691 Monistrol de Montserrat
HORARI: Obert cada dia (excepte dies puntuals per manteniment al gener). De març a octubre, de 8.45 a 19 h. De novembre a febrer, de 9.30 a 17.15 h els feiners i de 9.30 a 18.15 h els caps de setmana i festius.
TARIFES: Adults: anada: 9,30 €; anada i tornada: 14 €; tarifes especials i combinades disponibles al web.
MAIL: info@aeridemontserrat.com
TEL.: 93 835 00 05