Una marca genuïnament figuerenca de ciclomotors i motos de petita cilindrada

Text: Redacció
Fotos: Rieju

El 1934, Luís Riera Carré i Jaime Juanola Farrés, dos joves emprenedors, van iniciar una aventura empresarial aparentment modesta: la fabricació de complements per a bicicletes. Amb l’acrònim dels dos cognoms van crear la marca Rieju, i van adquirir uns terrenys a Figueres per a la construcció de la factoria. Però la Guerra Civil va alterar-los els plans. El Govern republicà els va confiscar la nau industrial i la va destinar a parc de camions militars.

Acabada la guerra, l’edifici els va ser restituït i van reprendre la producció. El 1942 el pare de Salvador Dalí, notari de professió, s’encarregava de donar fe de la creació de la companyia Riera i Juanola, SL (Rieju), constituïda com a societat limitada amb un capital social d’un milió de pessetes. I, més enllà dels accessoris, es va iniciar la fabricació de les primeres bicicletes amb les marques Emporium i Marathon.

En aquell temps, segons el pla de negoci presentat a la Delegació d’Indústria, Rieju tenia prop de trenta-cinc empleats i fabricaven trenta bicicletes a la setmana.

El 1945 es va arribar a un acord amb l’empresa francesa Serwa perquè els subministrés motors de 38 cc, que van aplicar a una bicicleta, precursora del ciclomotor Rieju. El motor tenia 1 CV i assolia els 40 km/h amb dues velocitats. Aquest ciclomotor número 1 es muntava peça a peça i es tenia molta cura dels acabats: el soldatge a mà, els cromats, els vernissos… Talment com es feien els Rolls-Royce. Va ser un bon començament en l’aventura empresarial al món de les dues rodes amb motor.

El juliol del 1949 naixia el ciclomotor número 2, amb un petit motor de 4T de transmissió independent, de 50 cc, que s’acoblava mitjançant un embragatge i tenia canvi de marxes. La número 2 va ser una de les motocicletes més conegudes de l’època, un dels ciclomotors històrics emblemàtics de la marca.

En els anys següents van aparèixer la número 3 i la número 4, amb modificacions bàsicament estètiques, però aviat van arribar els avenços que perfeccionaven els ciclomotors i els dotaven dels atributs propis de les actuals motocicletes. Entre els anys 1950 i 1955 es van produir més de vint-i-un prototips i es van començar a utilitzar processos de control de qualitat tecnològics. L’aposta per la qualitat va ser un objectiu de la casa des dels inicis, com a valor competitiu per marcar la diferència.

La primera motocicleta 100% Rieju

L’any 1953 va aparèixer la primera motocicleta, la Rieju 175 cc amb motor de quatre temps, un elegant model negre acabat amb línies en or que tenia suspensions i que es va complementar després amb la versió esportiva. Per a la motorització es va arribar a un acord amb el fabricant de motors AMC. La gran demanda per part dels distribuïdors i la solidesa de la Rieju 175 cc van donar un gran prestigi a la marca.

Velomotors Rieju

Els primers velomotors Rieju van facilitar la mobilitat en la postguerra.

El 1958, es va afegir a la gamma Rieju el model Jaca Sport 125 cc. Era molt esportiva per a l’època, amb llandes d’alumini, manillar i seient de carrera, tambor de fre refrigerat, etc. Un luxe a l’abast de pocs, ja que el preu era molt elevat. Per això, la marca va optar per treure un model més senzill, que va tenir molt bona acceptació.

Tanmateix, a la dècada de 1960 les matriculacions a Espanya van patir un fort descens i a Rieju es va detectar que resultaven més interessants els vehicles de petita cilindrada. Es van buscar solucions a Itàlia i van tancar un acord amb Motori Minarelli, pel qual la marca catalana aconseguia la importació en exclusiva dels seus motors per a Espanya i poc després amb la llicència de fabricació a Figueres. Això marcaria un abans i un després, ja que Rieju continua muntant avui, en tots els seus ciclomotors, motoritzacions d’origen Minarelli. El motor de 3,5 CV, aplicat a la versió Jaca, assolia una velocitat de 70 km/h, però va haver de ser limitada a 40 km/h per l’entrada en vigor d’una nova llei de ciclomotors. Com que els motors Rieju treballaven molt per sota de les seves possibilitats, eren gairebé «indestructibles», motos robustos, de batalla, que salvaven amb molta solvència les fatigoses irregularitats de les carreteres de l’Espanya dels anys seixanta.

De cap a la competició

Als anys setanta van aparèixer els models que van evolucionar cap a les primeres motocicletes tot terreny, amb les quals Rieju va iniciar l’aventura en el món de la competició. La TT 406 va ser la primera a participar en el Campionat d’Espanya d’Enduro. Va guanyar dotze campionats nacionals en la categoria 75 cc.

El naixement, l’any 1979, de la TT 505 sèrie Marathon de 50 i 74 cc, va donar identitat a la marca, que definitivament es va especialitzar en motocicletes off-road.

El 1980 es va presentar la Marathon 80 cc d’enduro i cross, amb la qual s’obtenen nombrosos èxits esportius. La competició va oferir a Rieju un banc de proves excepcional, que va aprofitar creant la MR80, una moto que sumava les experiències després d’anys de competició. Al seu torn, feia aparició la moto de carretera Strada 75, amb cinc velocitats i fre de disc davanter.

Durant la dècada dels vuitanta, les vendes van créixer i la marca es va situar al capdavant del sector. Va obtenir el Subcampionat del Món d’Enduro. També es van guanyar el Campionat d’Espanya d’Enduro de 80 cc i el Campionat de Velocitat Júnior de 80 cc.

El 1992 Rieju feia cinquanta anys, i ho va celebrar amb la presentació del model Windy, un ciclomotor automàtic amb motor d’escúter de mescla separada, fre de disc i espai per guardar el casc sota el selló.

Al 1993 neix un altre famós vehicle Rieju: el ciclomotor 50 cc Drac. El mateix any veuran la llum les primeres versions de la RR versió Castrol, motocicletes amb components d’última generació que passen a ser els productes top racing de la marca.

L’expansió internacional

Tenir més prestacions i alhora unes motos més personalitzades van ser els objectius de la marca aquests anys, així com obrir nous mercats. Una nova generació Riera va apostar per la internacionalització, i la marca es va expandir a França, amb novetats com les noves versions del model RR 50 amb motor de sis velocitats i greixatge separat, que van ajudar Rieju a tenir una excel·lent acceptació al país veí i, ben aviat, també a Àustria, Alemanya i Hongria.

L’any 1996 es renova la gamma de carretera amb el model RS-1, que va significar una petita revolució per la seva estètica racing. Era una petita màquina de carreres. I dos anys després es reconstrueix l’antiga nau de bicicletes i s’hi instal·la una tercera línia de muntatge per a la nova MX50, el primer model infantil de motocicleta off-road.

Aleshores la marca viu una profunda remodelació: deixa enrere el cavall i adopta el símbol «R». El Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona del 1999 acull una exposició de motos de competició històriques de Rieju, i mostra la gamma d’aquell any combinada amb la nova imatge, dirigida als joves motoristes.

Concentració propietaris Rieju

Concentració de propietaris de la Rieju 175 des del concessionari Casa Sastre de Palma de Mallorca, l’any 1962.

Rieju, amb l’afany d’ajudar els nous pilots, va organitzar l’any 2000 el primer Campionat Nacional Supermotard per descobrir noves promeses. L’èxit va ser tal, que es va organitzar una altra copa l’any següent, i en total es van fer quatre tornejos consecutius, d’on van sortir pilots com ara Pol i Aleix Espargaró o Ricard Cardús.

L’any 2001 es presenta el model MRX amb xassís perimetral i una estètica off-road innovadora. Els productes top de la marca passen a tenir la denominació PRO. I l’any següent neix l’RS2, una moto de carretera amb una estètica cuidada que és, encara avui, un dels models més coneguts de la marca. Després, i en un mercat creixent de les motos de 125 cc, es va presentar el model Tango, una motocicleta entre una enduro i una trial.

Aquests primers anys del segle xxi, Rieju es posiciona al mercat com l’alternativa en motocicletes tot terreny d’aire sofisticat i futurista, però manejables i fiables per sobre de grans prestacions d’acceleració i velocitat. Es van iniciar nous temps per a la companyia, que va definir les seves motos for every day adventure (per a l’aventura de cada dia), però també amb el lema «Volem vendre aventures amb final feliç» com a definició de cap a on avançaria Rieju en un futur immediat.

El 2006, per oferir un producte econòmic per a la mobilitat ciutadana, Rieju inicia relacions comercials amb l’empresa xinesa Sonic per a la importació de dos escúter (Toreig i Pacific 50 cc) i cobrir així aquest segment amb un producte low cost amb pautes de qualitat Rieju.

En paral·lel es presentarà un nou concepte de moto tot terreny, que possibilita al propietari l’elecció personalitzada d’una motocicleta única a través del sistema design, try and buy it. A més, s’obre una nova línia de producte, l’e-bike, que busca cobrir les noves ideologies del desplaçament urbà amb bicicletes elèctriques.

El 2009 es fa una reestructuració total de la gamma amb productes adaptats a les exigències del mercat. Es du a terme el llançament de les MRT 50 i Marathon 125 amb un xassís perimetral de doble biga en què es treballen la lleugeresa i els components de qualitat. La MRT converteix Rieju en la marca més venuda de 50 cc amb canvi de marxa. A més, es comercialitzen les Marathon 250 i 450 all-road amb motor Yamaha WR, un producte de competició a l’abast d’usuaris i pilots.

Un any més tard, i amb l’experiència de la RS2, Rieju llança al mercat el model de carretera Racing RS3 50 i 125 cc amb motor Yamaha refrigerats per aigua. Es consolida així la renovació total de la gamma.

El 2012 Rieju crea el concepte Naked, que es fa popular entre el públic de petita i gran cilindrada. Aquest mateix any Rieju es consolida com la marca més venuda en el segment de 125 cc de canvi de marxes de camp.

L’any 2013, per l’extensió de la crisi econòmica, l’ampliació a altres mercats es fa necessària. Aquesta estratègia porta la marca a entrar en els segments d’escúter. Així neix la RS Sport 50 cc, un ciclomotor Racing amb motor Minarelli refrigerat per aigua d’altes prestacions. I el 2015 la marca llança la CityLine, un megaescúter amb cilindrades de 125 i 300 per competir al mercat d’escúters GT, amb motors Piaggio refrigerats per aigua d’última generació.

Els ginys no reeixits

En paral·lel a les motocicletes, als anys cinquanta del segle passat la marca va desenvolupar un prototipus de microcotxe amb un curiós aspecte d’ou, que no va tenir èxit. També es va treballar en el model escúter, prenent com a referència l’escúter de roda alta francès Sulky, que es va anomenar isard i que, en realitat, era un híbrid entre motocicleta i escúter, amb una estètica molt peculiar. Aquest model va conduir la marca cap a un petit i sonor desastre, ja que no va tenir acceptació comercial. Una estètica tan arriscada al costat de l’obstinació de voler introduir al mercat un producte d’acabats perfectes (que encarien excessivament el preu de venda) i la poca accessibilitat mecànica van fer que Rieju hagués d’abandonar-ne la producció el 1960, amb escasses unitats venudes.

Vehicles sostenibles: la nova prioritat

Actualment, els canvis en la legislació europea i el compromís de Rieju de fabricar vehicles poc contaminants i més segurs, fan que la marca treballi profundament a millorar els seus vehicles. Per això, en els darrers anys, la marca ha fet un important canvi en el plantejament de negoci, amb una clara aposta pels vehicles elèctrics.

S’incorporen les bicicletes elèctriques en versions de Mountain Bike i City, i es fabrica una motocicleta elèctrica innovadora que es construeix amb peces de proveïdors locals i es munta a la planta de Figueres.

El model MIUS (Mobilitat Individual Urbana Sostenible) esdevé un vehicle que pel pes (94 kg), la velocitat (65 km/h) i l’autonomia (50 km) és capaç de donar solucions a les necessitats de desplaçament i mobilitat a les ciutats amb un cost set vegades inferior a una motocicleta d’explosió.

Un altre avenç en la innovació de Rieju no ha estat en el producte en si, sinó en l’objectiu d’oferir al client un producte únic. La configuració de la gamma completa de Rieju ofereix una moto única per a cada usuari, cosa que augmenta el nivell de satisfacció i el valor de marca.