La tradició marinera i el desenvolupament industrial han deixat un valuós llegat a Vilanova i la Geltrú. L’arribada del ferrocarril, l’any 1881, va ser fonamental. 

Text i fotos: César Barba, periodista especialitzat en viatges.
Foto de portada: Col·lecció de locomotores de vapor exposada al Museu del Ferrocarril. En primer terme, el model Mikado, procedent dels Estats Units i que es va exportar a bona part del món.

Històricament, Vilanova i la Geltrú és el resultat de l’agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles. A mitjan segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica —va ser anomenada l’Havana Xica—, un progrés que reporta un creixement cultural i que cap al segle xix porta aparellada la industrialització de la ciutat. D’aquella època d’esplendor dels indians, perduren a Vilanova molts racons en forma de patrimoni arquitectònic i una zona portuària que és tercera en importància de Catalunya.

Museu del ferrocarril

Iniciarem el recorregut al Museu del Ferrocarril de Catalunya, que s’ubica a les instal·lacions originals del dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Geltrú, unes edificacions ferroviàries aixecades entre el segle XIX i començaments del segle XX. El Museu disposa de més de cinquanta vehicles de totes les classes, entre els quals destaquen la col·lecció de locomotores de vapor més completa d’Europa, nombroses locomotores elèctriques i dièsel, i cotxes de viatgers de diversos tipus, com el Tren del Centenari, rèplica del primer tren que va circular a la Península el 1848, o el primer Talgo que es va posar en funcionament. A més de les grans màquines, el Museu atrapa el visitant amb anècdotes i curiositats sobre la història del ferrocarril a Espanya, com les vicissituds que van portar a l’obertura de la primera línia de tren a la Península, el 1848, entre Barcelona i Mataró, o la posada en marxa el 1875 del TBF (Tarragona-Barcelona- França), que va completar la tercera xarxa ferroviària més llarga del món, amb 4.756 km.

Aquest és un any especial per al Museu, ja que el 2020 celebra el trentè aniversari de la seva creació, per la qual cosa s’ha organitzat un cicle d’activitats que s’allargarà durant tot l’any amb l’objectiu que cada mes es facin actes especials, com la periòdica posada en funcionament de diferents vehicles històrics, les actuacions als espais rehabilitats, un renovat programa educatiu o la represa de les exposicions temporals. La informació de les actuacions programades es pot trobar a la web i a les xarxes socials del Museu.

Molt a prop del Museu, al carrer de la Llibertat, número 109, podrem descobrir un element singular i a la vegada molt poc conegut del patrimoni industrial de Vilanova i la Geltrú, l’antic dipòsit o magatzem de Fecsa, un dels escassos exemples d’arquitectura industrial modernista que perduren a la ciutat. És un edifici de planta rectangular, amb dos nivells d’accés i coberta de teula a dos vessants. La riquesa decorativa de la construcció es concentra a la façana principal, de composició simètrica i en la qual s’utilitzen els recursos ornamentals més característics del modernisme, com ara el maó vist, ceràmica i vidre. Si s’observa detingudament la façana lateral, també és molt destacable el detall ornamental metàl·lic dissenyat per aguantar el cablejat elèctric. L’aspecte modernista de l’edifici es deu a la remodelació del 1923, a càrrec de l’enginyer Daniel Boixeda.

L’Espai Far

Al recinte del far de Sant Cristòfol s’hi troba l’Espai Far, un equipament museístic que té com a objectiu la conservació, la difusió i l’estudi de la cultura i el patrimoni marítim local. Aquest equipament disposa de tres espais d’exposició: el Museu del Mar—instal·lat a l’antiga casa del faroner—, que mostra objectes relacionats amb el món de la pesca i la tradició marinera de Vilanova, una col·lecció que s’ha anat creant a partir de donacions de pescadors i veïns del barri de mar al llarg dels darrers quaranta anys.

Far Sant Cristòfol

El far de Sant Cristòfol continua en funcionament.

La segona sala és l’Espai Víctor Rojas, que presenta el centenari bot de salvament Víctor Rojas, una de les tres úniques embarcacions d’aquest tipus que es conserven a Catalunya. Fou construït a Barcelona per Miquel Corbeto l’any 1916 basant-se en el model anglès Beeching-Peake, l’últim crit en la tecnologia naval de l’època, al qual Corbeto afegí algunes millores. Completa l’espai el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, que reprodueix l’antic museu que va funcionar durant més de seixanta anys a la mateixa casa d’aquest vilanoví apassionat del mar. Era el mateix Roig Toqués qui relatava personalment les històries de cada un dels objectes curiosos que conformaven la col·lecció. També va ser ell qui ensinistrà la carpa Juanita, un petit peix al qual ensenyà a beure en porró i a menjar d’una cullereta, i que va arribar a ser coneguda internacionalment.

L’actual museu fa un homenatge a la carpa Juanita a través d’un audiovisual amb filmacions originals en què el mateix Roig Toqués narra la seva història.

El far, un museu d’altura

Creuem el túnel sota la via del tren per dirigir-nos cap al passeig Marítim, amb el port esportiu i, cap a l’esquerra, el port de pesca, on es pot veure l’arribada de les barques a port, a les vuit del matí i cap a les tres de la tarda. Continuem cap a l’esquerra i, tot just creuem el pont sobre el torrent de la Piera, veiem elevar-se el far de Sant Cristòfol, conegut popularment com la Farola, que encara compleix la missió de fer de guia per als navegants. El far actual va ser encès l’1 de maig del 1905, i des de llavors continua en funcionament, amb només una interrupció de l’activitat durant la Guerra Civil. Des dels seus 21 m d’alçària, el far emet un missatge clar i inequívoc amb un grup de tres llampecs blancs cada vuit segons i té un abast nominal de dinou milles (35 km).

Locomotora Mataró

Locomotora Mataró, la primera a operar a la península Ibèrica, el 1848.

Continuem endavant vorejant la sorra i ràpidament arribem al Molí de Mar. Es tracta de les restes d’un antic molí fariner, construït l’any 1801 per Francesc Terrés, de Sant Martí de Riudeperes. Tenia la particularitat que utilitzava les onades del mar com a força motriu, a diferència dels altres molins bastits antigament al poble, que feien servir la força del vent per moldre el gra. Fa menys de quaranta anys les aigües encara arribaven al peu de l’atrotinat molí, avui allunyat més de 100 m de la vora del mar a causa de la gran acumulació de sorres produïda per la construcció del port. Segons sembla, el projecte mai no va arribar a funcionar a ple rendiment, entre altres raons per l’escassa força de l’onatge.

Un circuit d’automobilisme insòlit

Per continuar sortirem de Vilanova per la C-246a en direcció a Sitges, i en arribar a la urbanització Rocamar visitarem el llegendari autòdrom Terramar (per saber-ne més, vegeu Eix núm. 1). Inaugurat el 1923, fou el primer circuit permanent de competicions automobilístiques d’Espanya i el quart del món, precedit tan sols pels de Brooklands (1907), Indianapolis (1909) i Monza (1921). El circuit ovalat té una llargada d’uns 2 km, i en són notables els seus peralts de 60 º a 90 º. Ideat per Frederic Frick Armangué i dissenyat per Jaume Mestres i Fossas, l’autòdrom fou construït en només tres-cents dies, i a la inauguració hi assistiren el monarca Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera i, actuant com mestre de cerimònia, el sabadellenc Francesc Armengol, un dels principals inversors del circuit.

Molí de Mar

Ruïnes del Molí de Mar, antic molí fariner, a la platja de Sant Cristòfol.

El poc públic assistent i la falta de pressupost per atorgar premis feu que a partir del 1925 sols es fessin proves esporàdiques, l’última de les quals va tenir lloc el 1956. Des de llavors el circuit ha viscut diversos canvis de mà i destinació, però a pesar dels seus quasi cent anys d’història i de l’avanç de la malesa, l’antiga pista amb els espectaculars revolts peraltats es manté en bon estat, encara que hi ha llocs on les lloses de formigó ja no estan alineades i s’assembla més a una pista de motocròs. Actualment el circuit és tancat al públic, tot i que s’hi fan visites guiades i activitats publicitàries i promocionals.


Fitxa pràctica

Museu del Ferrocarril de Catalunya
Pl. Eduard Maristany, s/n. 08800 Vilanova i la Geltrú (al costat de l’estació).
Tel. 938 158 491.
De dimarts a diumenge, de 10 a 14.30 h i els dissabtes també de 16 a 19.30 h.
De l’1 de novembre al 29 de febrer, dissabtes a la tarda de 16 a 18.30 h.
Entrada general: 6,50 €, bitllet combinat amb tren Renfe Rodalies: 10 €.

Espai Far
Pujada del de Far Sant Cristòfol, 2. 08800 Vilanova i la Geltrú.
Tel. 600 509 223.
Del 15 de juny al 14 de setembre, de dimarts a diumenge, de 10 a 13 i de 17 a 20 h.
Del 15 de setembre al 14 de març, de dimecres a divendres, de 10 a 13 h; dissabtes, de 10 a 14 i de 16 a 18 h, i diumenges, de 10 a 14 h.
Del 15 de març al 14 de juny,de dimecres a diumenge, de 10 a 14 h, i divendres, dissabtes i diumenges, de 17 a 19 h.
Entrada general: 4 €.

Autòdrom Terramar
Ronda Americà, 93. 08810 Sant Pere de Ribes.
Visites guiades: Agisitges. Tel. 619 793 199.