La Sociedad Española de Electricidad, amb l’enginyer Narcís Xifra al capdavant, va ser la primera empresa elèctrica de Catalunya i d’Espanya. Recordem la trajectòria que va iniciar ara fa 140 anys.

Text: Xavier Juanhuix, periodista

A finals del segle XIX, l’electricitat va canviar de manera radical les societats occidentals: il·luminació d’espais públics i privats, oci, transports, desenvolupament industrial… Un dels artífexs, sovint obviat, d’aquesta revolució a Catalunya i a Espanya va ser l’enginyer Narcís Xifra i Masmitjà (Girona, 1848-1934), responsable tècnic de les primeres experiències relacionades amb l’electricitat a Barcelona a partir del 1875.

Xifra es va graduar el 1871 a l’Escola d’Enginyers de Barcelona i, després de treballar temporalment a la foneria Planas de Girona (destacat fabricant de turbines i, posteriorment, de material elèctric), el 1874 es va establir definitivament a la Ciutat Comtal i va entrar a la Casa Dalmau. Era l’establiment de referència a Barcelona en òptica i aparells científics, fundat per Francesc Dalmau, i que comptava des del 1872 amb el suport del seu fill Tomàs Josep. En aquell moment Barcelona vivia amb curiositat les primeres experiències amb l’electricitat i la Casa Dalmau va ser l’encarregada d’importar les primeres dinamos Gramme a instàncies de Ramon de Manjarrés, director de l’Escola d’Enginyers, que les havia vist a l’Exposició Universal de Viena del 1873.

Amb Xifra treballant per als Dalmau, es van fer les primeres proves d’enllumenat elèctric al Gabinet de Física de l’Escola d’Enginyers i a la fragata Vitoria per encàrrec del Ministeri de Marina. Davant de l’interès generat, i amb la gran capa- citat tècnica de Xifra, els Dalmau van decidir apostar per l’explotació comercial de la nova font d’energia per a l’enllumenat elèctric públic i industrial.

Primeres instal·lacions

A partir del 1875, Tomàs Dalmau i Narcís Xifra van iniciar la instal·lació de llum elèctrica en tallers i empreses a partir de l’energia generada per la maquinària industrial que hi havia (màquines de vapor o motors de gas) i competint amb la il·luminació de gas, que no sempre arribava a tot arreu i augmentava els perills d’explosions i incendis. Les primeres instal·lacions es van fer a la fàbrica de xocolata Juncosa de la Vila de Gràcia, als tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta i a la fàbrica Batlló.

Operaris i maquinària de la Central Tèrmica de Mata. Font: Fons Històric ENDESA

La determinació de Dalmau i de Xifra i el seu esperit innovador els situen entre els pioners en la difusió de l’electricitat no només a Catalunya i a l’Estat espanyol, sinó també en l’àmbit internacional, un fet molt destacable en un moment en què les novetats tecnològiques podien trigar uns quants anys a arribar i a ser aplicades. Dalmau i Xifra van fer les primeres proves de transmissió telefònica a l’Estat entre Barcelona i Girona el desembre del 1877, poques setmanes després que Alexander Graham Bell la presentés a París. La Casa Dalmau es va encarregar de construir les primeres xarxes de telèfon i també es va afanyar a introduir el fonògraf d’Edison, inventat el mateix 1877.

La Sociedad Española de Electricidad

Després de les primeres instal·lacions, Dalmau i Xifra van topar amb les limitacions del desenvolupament de l’electricitat i es van adonar que el seu creixement passava per distribuir-la i fer-la arribar als usuaris que no la podien generar, i fomentar-ne l’ús en establiments comercials, en particulars i als carrers de la ciutat. Amb aquest objectiu la Casa Dalmau es va transformar el 30 d’abril del 1881 en la Sociedad Española de Electricidad (SEE), amb seu al carrer Cid, on, a més de la fabricació de material elèctric, es generava prou excedent d’energia per distribuir-la i convertir-se en la primera central elèctrica de l’Estat espanyol. La SEE va esdevenir la primera empresa catalana i espanyola destinada a l’explotació comercial de tot el que tingués a veure amb l’electricitat: fabricació, venda o lloguer de màquines de llum elèctrica, telèfons i aparells de força motriu per generar l’anomenat fluid elèctric. Fins i tot va crear filials a Madrid i a València, i, l’estiu del 1881, es va encarregar d’il·luminar la visita del rei Alfons XII a Comillas (Cantàbria) i va participar amb èxit en l’Exposició Universal de París, dedicada exclusivament a l’electricitat.

La SEE va saber compaginar l’alt nivell tècnic, capaç de nacionalitzar i millorar la producció de material estranger, amb la difusió dels beneficis de l’electricitat. Amb aquest objectiu va crear la revista divulgativa La electricidad i va fer la primera instal·lació de llum a la via pública, al passeig de Colom de Barcelona (1882); va il·luminar els prestigiosos magatzems El Siglo, i va inaugurar a la Rambla una showroom amb l’exposició dels productes que comercialitzava. Tot sense perdre la capacitat d’innovació i assimilació de la tecnologia gairebé al mateix moment en què s’estava assajant a Europa, com la transmissió a distància de «força elèctrica» de la fàbrica de Parellada, Flaquer i Cia a una finca del comte de Güell, que es va fer amb la col·laboració de l’enginyer Marcel Duprez.

La Central Tèrmica de Mata i les emblemàtiques tres xemeneies, en una imatge del 1913. Font: Fons Històric ENDESA

Malauradament, l’aventura empresarial de Dalmau i Xifra va tenir molts entrebancs, com la competència del gas en la il·luminació dels carrers, i coincideix amb el període conegut com la Febre d’Or, una crisi econòmica que acabà impactant a Catalunya el 1882 i que no es considera superada fins a l’Exposició Universal del 1888. Després d’anys d’eufòria, la SEE es va trobar amb molts problemes per desenvolupar amb èxit les seves activitats: l’Ajuntament de Barcelona no va voler apostar clarament per l’electricitat davant del gas, i això va significar per a l’empresa molta despesa en inversió per a pocs usuaris. La mala gestió financera i el context de crisi van portar a la sortida de Dalmau i Xifra de l’empresa el 1885.

L’enllumenat de Girona

Una de les primeres instal·lacions elèctriques que més es relaciona amb Xifra és l’enllumenat públic de Girona, tot i que ell no va ser l’únic implicat. En aquesta ciutat, al contrari que a Barcelona, la substitució de l’enllumenat de gas per l’electricitat va generar pocs dubtes. L’Ajuntament havia encarregat un estudi a Xifra i a la SEE pels problemes que arrossegaven amb la companyia de gas. El 1883 es van fer les primeres proves a la Central del molí amb la força hidràulica de la sèquia monar per il·luminar la plaça del Vi i la Rambla. La instal·lació definitiva la va fer l’empresa gironina Planas, Flaquer y Cia, que havia incorporat part de l’equip tècnic dirigit per Xifra i posseïa la llicència de fabricació de les turbines Fontaine i els innovadors alternadors i transformadors ZDB de corrent altern de la companyia hongaresa Ganz. El 24 de juliol del 1886 es va inaugurar la il·luminació elèctrica dels carrers de Girona amb una gran celebració que va durar tres dies.

De la SEE a ENDESA

A partir del 1885, la SEE va continuar la seva activitat de manera més austera i plena d’incerteses, sense la visió empresarial de Dalmau ni les capacitats tècniques de Xifra. L’adjudicació a la companyia per part de l’Ajuntament de Barcelona dels serveis de telefonia (1886) i de l’enllumenat públic a la Rambla i els carrers propers (1888) li va permetre subsistir fins a l’Exposició Universal del 1888, que va significar un nou impuls en l’interès per l’electrificació de la ciutat. Les expectatives de creixement van portar la SEE a potenciar la central de les Hortes de Sant Bertran, en servei des del 1883, que anys més tard s’acabaria convertint en la central tèrmica de Mata, amb les emblemàtiques Tres Xemeneies de l’avinguda del Paral·lel. El 1889, la majoria d’accions de la SEE es van vendre a la companyia britànica Woodhouse & Rawson, el primer pas per a la liquidació i absorció de l’empresa el 1894 per part de la Compañía Barcelonesa de Electricidad (CBE), filial de l’alemanya AEG.

El 1911, la CBE va ser adquirida per Riegos y Fuerza del Ebro, propietat de la Barcelona Traction, Light & Power Co, popular- ment coneguda com La Canadenca, que pràcticament va aconseguir el monopoli del mercat elèctric català. El 1951 es va crear FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña, SA), que un any després adquirí els béns de La Canadenca, en un nou període d’estabilitat fins al 1991, quan la liberalització del mercat elèctric va permetre l’entrada d’Endesa a l’accionariat de FECSA. Cinc anys després n’aconseguiria el control absolut i el 1999 en forçaria l’absorció en el marc de l’operació que convertiria Endesa en la principal companyia elèctrica espanyola.

De l’electricitat a l’ensenyament

Narcís Xifra va deixar la SEE el 1885 per crear la seva pròpia empresa, que va fer instal·lacions elèctriques fins al 1890. L’enginyer conservava part del seu prestigi, gràcies al qual va ser nomenat president del jurat de l’Exposició Universal del 1888. Però els precaris inicis de l’electricitat a la ciutat començaven a quedar lluny i la indústria elèctrica estava a punt de fer un gir definitiu amb els grans projectes hidroelèctrics dels Pirineus. En aquest context, Xifra també va donar un tomb radical a la seva carrera optant a una plaça de professor d’institut d’ensenyament secundari a Conca el 1891. Tres anys després, va tornar a Girona gràcies a una permuta, i va ocupar la plaça de catedràtic de Matemàtiques a l’insti- tut de secundària de la ciutat, on es va mantenir com a professor fins a la jubilació, el setembre del 1918.

Anunci publicat el 30 d’abril del 1882 a La Vanguardia, amb la gran varietat d’aplicacions elèctriques que oferia la Sociedad Española de Electricidad de Dalmau i Xifra

En la seva última etapa d’activitat pública, Xifra va compaginar la docència amb la política local, com a diputat escollit el 1911 a Girona pel partit liberal, i va arribar a ser vicepresident de la Diputació de Girona i assistir a la sessió de creació de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona, el gener del 1914. Després de la jubilació com a catedràtic d’institut el 1918, Xifra va viure allunyat de l’activitat pública fins que al 1932 se li va retre un homenatge a l’Ajunta- ment de Girona.

La seva mort, el 1934, va generar àmplies notes biogràfiques als diaris gironins, però va passar més desapercebuda per a la premsa nacional i estatal. L’escriptor Josep Pla el recordava com un singular professor de l’Institut a Girona. Un llibre de records (1952), mentre que diferents articles d’historiadors, com l’exalcalde de Girona Joaquim Nadal o Jordi Maluquer de Motes, van destacar la importància de Xifra i Dalmau en el context industrial de la Catalunya del 1880. El 1981 Girona va inaugurar el nou Museu d’Història de la ciutat amb una exposició sobre l’enllumenat elèctric a Girona iniciat per Xifra. La historiografia industrial més recent (vegeu bibliografia) ha rescatat la figura de Xifra, el record del qual es manté viu a Girona amb un institut d’educació secundària i un carrer que porten el seu nom, a més de ser un dels protagonistes de l’exposició permanent del Museu d’Història de la ciutat sobre el passat industrial i el brillant inici de l’enllumenat elèctric a Girona.

Una de les dades més recurrents i sorprenents en la biografia de Narcís Xifra després de la seva mort és la menció a una suposada amistat amb el cèlebre inventor nord-americà Thomas A. Edison. L’única font d’aquesta relació són les mencions que es fan en algunes notes biogràfiques aparegudes al voltant de la mort del nostre pioner, però, per la relació comercial de la SEE amb Edison, no és improbable la imatge del gironí al costat del «mag de Menlo Park» visualitzant el brillant futur de l’electricitat als passadissos de l’Exposició Internacional de París del 1881, l’any que ho va canviar tot.


Per saber-ne més

MNACTEC
Rambla d’Ègara, 270, 08221 Terrassa
937 368 966

MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA
Carrer de la Força, 27, 17004 Girona
972 222 229

BIBLIOGRAFIA

ALAYO i mANUBENS, joan Carles, L’electricitat a De 1875 a 1935, Pagès Editors, Lleida, 2007.

CAPEL, Horacio (dir.), Las tres Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés, FECSA, Barcelona, 1994, 3 vols.

jUANHUIX, Xavier, «Narcís Xifra i masmitjà, l’oblidat pioner de l’electricitat». Revista de Girona, 2021, núm. 324, 58.

MOLINA FIGUERAS, joan, Narcís Capdavanter de l’enginyeria electrotècnica a Catalunya, Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Barcelona, 1992.