Una solució per a la preservació dels antics edificis industrials és donar-los-hi nous usos. Tres molins paperers els han trobat reconvertint-se en hotel, en casa de turisme rural i en unes caves. 

Text Ton Lloret Ortínez, conservador del Museu Molí de Capellades
Fotos cortesia dels establiments citats
Foto de portada: Pagès Entrena
Data: Juny de 2019

De planta rectangular, com una masia de grans di- mensions i amb una enorme quantitat de finestres —o ventanes— als quatre vents com a tret distintiu que ens permet reco- nèixer-los des de l’exterior; així és com són els molins paperers. Qui hagi voltat per l’Anoia o l’Alt Penedès s’haurà pogut fixar en la gran quantitat d’aquests molins que encara avui testimonien el que en l’època protoindustrial va esdevenir un dels districtes paperers més importants d’Europa.

A la segona meitat del segle XVIII, l’Anoia i l’Alt Penedès van ser l’escenari d’un fort creixement de la manufactura paperera. L’abundàn- cia d’aigua, el pas del Camí Ral que afavoria el transport tant del drap com a matèria primera com del paper, un cop elaborat, i la creixent demanda de paper d’Amèrica, així com l’atorgament del privilegi de fabricar paper per al Real Sello van propiciar l’establiment de molins paperers. En molts casos, aprofitant l’enclavament i algunes estructures d’antics molins preexistents fariners o de batans de drap dels paraires.

Avui, tot aquest territori segueix comptant amb fàbriques papereres. Ara ja, de grans dimensions, amb tecnologia moderna i alta capacitat productiva. Precisament, la mecanització va propiciar que s’hagués de prescindir de l’estruc- tura vertical dels molins. Alguns es van enderrocar per construir-hi les naus industrials, altres van quedar annexats a aquests complexes in- dustrials de nova planta i alguns van quedar abandonats o amb ús únicament residencial.

Per l’emplaçament als afores de les viles, a fi de procurar-se l’abastiment d’aigua d’alguna mina o surgència, desenes de molins paperers s’han pogut mantenir al marge dels creixements urbans d’època contemporània. Així, gairebé tres segles després, segueixen convivint amb un paisatge format per recs, rieres, horts i vinyes.

L’estructura dels molins es basa- va en l’ús mixt residencial-agrícola i manufacturer. Les dependències de la planta baixa i el primer pis eren com les d’una masia on hi residia la família del propietari del molí o del balaire. A banda de les dependències pròpies de l’habitatge, els molins comptaven amb cups per l’elaboració del vi, corrals i estables per al bestiar, fins i tot en alguns casos hi havia un petit oratori, tal com tenien les grans masies. Al soterrani hi havia la major part de màquines i eines per fer el paper perquè és on hi havia, també, les rodes hidràuliques per moure les masses amb què trituraven el drap i el mall setinador, per setinar el paper. Finalment, a les plantes superiors hi havia els assecadors o miradors, espais diàfans amb finestres o ventanes als quatre vents on s’estenia el paper per assecar-lo.

Aquesta estructura i l’emplaçament en el medi natural va ser idònia per reconvertir l’antic Molí Blanc, a tocar del riu Anoia, en un petit hotel amb encant de 12 habitacions. El 2006, Roger Figuerola i Meritxell Botet van obrir les por- tes d’aquest hotel acollidor i amb personalitat, reconvertint un molí paperer en desús que van comprar pensant en aquesta nova funció. Les antigues piles es poden veure, avui, ornamentant el jardí d’aquest establiment turístic que acull viatgers i famílies. Amb els anys el Molí Blanc s’ha anat especialitzant, també, en emplaçar-hi cerimònies i banquets de casaments.

I les circumstàncies han fet que amb un nom idèntic, Molí Blanc, però al terme penedesenc de Torrelavit, obrís el passat 2018 un allotjament rural, aprofitant l’estructura del que al segle XVIII va ser un altre molí paperer.

Amb una capacitat de 14 persones, aquest allotjament rural compta amb quatre habitacions, amb una cuina i sala d’estar d’ús compartit. Tot ubicat en un dels antics assecadors de paper. David Herrerias, propietari del molí, el va comprar el 1998 i fa vint-i-vuit anys que té una empresa dedicada al manteniment industrial del sector paperer. L’aposta pel turisme rural li permet seguir gaudint del molí tot compartint-lo amb els hostes que hi van passant i, alhora, n’obté uns ingressos que, sense haver de deixar la seva altra activitat professional, contribueixen al manteniment d’un edifici que per la seva antiguitat i dimensions no deixa de ser costós.

Els molins paperers són una riquesa que cal preservar. És inviable que tots esdevinguin de titularitat pública; per això, la reconversió turística és una bona opció

Però no tots els nous usos de caire turístic passen per convertir-los en hotels o altra mena d’allotjaments. A Sant Jaume de Sesoliveres, al terme de Piera, trobem les Caves Pagès Entrena. Joan Pagès Padró va comprar un antic molí paperer del segle XVIII, perquè va veure que reunia les condicions fa- vorables per l’elaboració de cava. Avui, el seu fill Joan Pagès Entrena continua la tradició familiar de vins i caves, incorporant-hi tota la nova dimensió que ofereix l’enoturisme: visites guiades, tallers, degustacions, etc. «El soterrani» comenta  Joan Pagès, «té parets de pedra amb gruixos que ronden els 65-70 cm, i estan total o parcialment so- terrades, detalls que fan que tinguin poques variacions tèrmiques a l’interior». A més, a diferència de les antigues caves del territori, els soterranis dels molins «disposen d’habitacles molt més amples i alts, això els fa tenir més possibilitats a l’hora de repartir els espais. En el nostre cas, per ubicar les diferents partides d’ampolles mentre fan el procés de toma d’escuma, criança i clarificació».

Per aquest emplaçament en un entorn natural i per les seves dimensions, més grans que una masia però sense tenir unes dimensions colossals com altres edificis fabrils, els molins paperers ofereixen un bon potencial en la reconversió a usos turístics. En els casos presentats, podem veure que les plantes superiors s’han aprofitat per fer-hi les habitacions, ja que solen ser espais que han mantingut el caràcter diàfan i és relativament fàcil poder-los separar; així mateix, les vistes que ofereixen i la singularitat de les nombroses finestres fan que esdevinguin el lloc idoni per als hostes. Mentre que els soterranis, com que són espais més compartimentats però amb les característiques voltes de pedra, ofereixen un emplaçament per fer-hi sales per a la restauració o com el celler, en el cas del molí de Pagès Entrena.

El gran nombre de molins paperers que encara avui hi ha en aquest territori és una riquesa que cal preservar. No obstant, precisa- ment la quantitat i la seva ubicació fan inviable que tots esdevinguin de titularitat pública i la reconversió passi per fer-ne equipaments culturals o d’altre ús municipal. Per això, la reconversió turística és una bona opció per assegurar-ne la preservació i, alhora, que en puguin gaudir el màxim nombre de persones possible, tot difonent i posant en valor aquest passat industrial.

L’exemple de Beseit

El petit municipi de Beseit, a la comarca del Matarranya, compta també amb un important passat paperer que encara es pot copsar. Aquí l’ús turístic també ha permès preservar dos d’aquests edificis industrials. La Fàbrica de Solfa, a tocar del riu Matarranya, és un hotel restaurant que compta amb vuit habitacions que els propietaris van batejar amb els noms de les vuit fàbriques papereres que hi havia hagut en aquella conca fluvial. La Font del Pas és l’altre hotel restaurant que, a més, és sostenible, ja que, entre altres coses, per refrigerar l’edifici aprofita l’aigua de la deu que antigament s’utilitzava per fer anar el molí.

Guia pràctica

Molins paperers de l’Anoia-Penedès

Hotel Molí Blanc
C-241, km 0,9, 08719 Jorba (Igualada), Barcelona.
Tel. 938 01 91 79.

Molí Blanc (Torrelavit)
Edifici Molí Blanc, 08775 Torrelavit.
Tel. 671 64 31 32.

Caves Pagès Entrena
Ctra. de Piera a Sant Sadurní, km 10.300, 08784 Sant Jaume Sesoliveres (Piera).
Tel. 938 183 827.

Molins paperers de Beseit

Hotel Restaurant La fàbrica de Solfa
Arrabal del Pont, 16, 44588 Beseit, Terol.
Tel. 978 85 07 56.

Hotel La Font del Pas
Ctra. de Vallderoures, s/n, 44588 Beseit, Terol.
Tel. 978 89 04 43.