[Editorial Eix 7]

Data: Juny de 2019

El setembre del 2017, després d’intensos treballs de debat i participació per part de tots els sectors de la museologia i la cultura catalanes, s’aprovava el document Pla de Museus de Catalunya-2030. El desembre del 2018 es presentava, també, el document Avaluació estratègica del mNACTEC, fet al llarg de gairebé un any de treball per part d’experts del CONCA. En tots dos documents s’estableixen les principals actuacions que cal que duguin a terme el mNACTEC i el seu Sistema Territorial, i també les que han de fer les administracions per poder executar les conclusions i els objectius establerts. En aquests dos importants documents es fa referència reiterada a la necessitat que el mNACTEC torni a tenir l’autonomia administrativa que mai hauria d’haver perdut, que tingui camí propi sense formar part de cap barreja d’organitzacions i que es doti dels recursos que un museu nacional necessita, amb l’afegitó que actua, a més, com a servei del patrimoni científic, tècnic i industrial, pel conjunt del territori nacional, siguin membres o no del seu sistema territorial.

En aquesta línia el Pla de Museus-2030 determina que “el Sistema Territorial de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és singular respecte a la resta de xarxes territorials i temàtiques ja que, malgrat que els museus que el componen són de titularitats diverses i tenen un discurs propi i independent, junts generen un discurs global sobre la industrialització catalana distribuïda territorialment. Museu de museus, el Sistema del mNACTEC ha generat una forta identitat comuna en els museus membres que convé mantenir. Per tant, es dotarà el Sistema dels recursos i l’autonomia suficients per mantenir el suport als museus membres i desenvolupar-se com a estructura nacional”. El document del CONCA, més contundent, afirma que “les atribucions del mNACTEC impliquen afectacions que ultrapassen la tasca museística […] es considera una disfunció que l’ens no tingui personalitat jurídica pròpia, fet que contravé la normativa vigent […]. La presa de decisions estratègiques, tècniques i financeres ha de dependre de l’equipament nacional […]. Cal definir un format jurídic d’entitat del sector públic que permeti el marc competencial i les funcions que se li encomanen […]. És imprescindible la reactivació del Consell Rector com a òrgan màxim de govern del museu […]. Es considera prioritari l’increment en nombre i recursos de l’equip de treball i ampliar el seu perfil professional per desenvolupar les funcions de l’equipament de forma optimitzada. L’aportació pública ha d’augmentar per fer factibles les atribucions que desenvolupa el mNACTEC, com ara el suport a la xarxa territorial…”.

Ja des de fa anys, però amb més intensitat i dedicació aquest 2019, el mNACTEC treballa i acce- lera, amb les mateixes dotacions de recursos i personal, un procés d’actualització i adequació del seu Sistema Territorial, referent i model arreu de l’Estat i d’Europa, als eixos programàtics i estratègics establerts: procés de regularització i criteris de vinculació dels seus membres; gestió, organització, actuacions i propostes amb els mínims estàndards de qualitat exigits; aprovació del Reglament de pertinença i governança del Sistema i Pla d’actuació 2020-2023, amb inclusió de prioritats, eixos estratègics i programàtics, nou sistema de gestió i pla de finançament.

Malgrat que aquesta tasca d’actualització i posada al dia del Sistema Territorial pot tocar algun ull de poll, el mNACTEC ha treballat amb fets per complir el que es va pactar. Seguim treballant, però, a l’espera d’algun senyal, algun moviment, alguna insinuació, algun gest perquè també tothom compleixi el que va ser acordat.

Jaume Perarnau
Director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya