A mitjan segle XIX, un centenar de torres de telegrafia connectaven Catalunya. des del castell de Sant Miquel aprenem història de la comunicació i gaudim de vistes magnífiques
Text Jaume Perarnau, director del mNACTEC
Foto Pere Català Roca
Data: Juny de 2018
La telegrafia òptica va néixer a França a finals del segle XVIII. Era un sistema visual de transmissió de missatges i comunicacions basat en les posicions d’uns braços que s’articulaven segons un codi de centenars de paraules i frases preestablertes. Amb una persona a cada torre i una ullera de llarga vista observant les torres anteriors i posteriors, aquest sistema permetia enviar missatges a molta més velocitat que el tradicional correu a cavall. A l’Estat espanyol l’inici de les xarxes de comunicació per telegrafia òptica va començar molt tard, l’any 1844, pràcticament quan es començava a implementar la telegrafia elèctrica a bona part d’Europa, d’aquí que el seu període de funcionament hagués estat relativament curt: 1857 per a la telegrafia civil i 1862 per a la militar.
La xarxa de telegrafia òptica a Catalunya
A l’Estat espanyol, a mitjan segle xix, el nou estat liberal es troba en procés de consolidació i necessita establir una bona comunicació i coordinació entre la capital de l’Estat i els organismes estatals establerts a Barcelona. Una d’aquestes actuacions va ser la construcció d’una xarxa de telegrafia òptica, dissenyada pel coronel José M. Mathé, que va construir solament tres de les moltes línies previstes inicialment per a tot l’Estat: la de Madrid a Irún; la de Madrid a Cadis, i la de Madrid a la frontera francesa passant per València i Barcelona, que entrà en funcionament en la seva totalitat l’any 1850.
Paral·lelament, el conflicte de la Guerra dels Matiners, o Segona Guerra Carlina (1846-1849), va propiciar la construcció de diverses xarxes de telegrafia òptica militar per controlar d’una manera ràpida i segura les comunicacions a l’interior d’un país revoltat i convuls.
Les torres de Sant Miquel
Al cim del puig de Sant Miquel, a l’est de la ciutat de Girona i en els primers contraforts de la Serra de les Gavarres, s’hi aixequen dues torres de telegrafia òptica, una civil i una altra militar, de les gairebé 110 torres que es van construir arreu de Catalunya. Mentre les torres de la línia civil es feien, majoritàriament, d’obra nova, la urgència de la construcció de la línia militar va fer que es reaprofitessin les restes de l’ermita per instal·lar-hi al damunt l’aparell de comunicació i transmissió. L’elecció era lògica, ja que a més de poder-la posar en funcionament de forma immediata (solament calia encabir-hi la maquinària i una petita guarnició), disposava també d’una magnífica visibilitat i qualsevol missatge rebut podia ésser tramès fàcilment fins a Girona. Prova d’aquesta bona situació és que la torre de la línia general civil, de nova planta, se situés just al costat. Aquesta seguia un model habitual: planta quadrada i entrada per una porta situada a 3 metres del terra; una segona planta per als mecanismes de funcionament i per al personal, i una terrassa superior on estava instal·lat l’aparell de comunicació. Aquesta mena de torres disposaven d’espitlleres i, en alguns casos, com la de Sant Miquel, estaven envoltades d’un fossat.
La torre de Sant Miquel es comunicava anteriorment amb les de Girona, Bescanó, Brunyola, entre altres, i posteriorment amb les de Fellines, Coll d’Orriols, Pontós, etc. Per la seva banda, la torre militar formava part de la línia circular que tancava la comunicació entre Barcelona i Girona per Hostalric i, també, des de Barcelona a Girona per Manresa i Vic. Comunicava amb les torres de Vilobí d’Onyar i Santa Coloma de Farners i amb la de Girona.
La torre militar ja estava en servei a mitjan 1849. La civil entrà en funcionament poc després. L’any 1855 s’ordenà que totes les torres de la línia civil passessin a control militar. En aquell moment totes dues línies ja es trobaven en desús. L’any 1857 havien deixat de funcionar definitivament (la línia de telegrafia elèctrica de la frontera a Girona va començar a funcionar l’any 1856) fins que, finalment, la Reial Ordre del 19 de setembre de 1862 suprimia oficialment les línies de telegrafia òptica.
Per saber-ne més:
Lluís Bayona, Lluís Buscató, “El conjunt de Sant Miquel: actuació restauradora sobre el conjunt”, a Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLVI (2005), pàgs. 183-200.
Lluís Len, Jaume Perarnau, La telegrafia òptica a Catalunya. Col. Temes de Patrimoni Industrial, núm. 1, Ed. mNACTEC i Rafael Dalmau, 2004.
Jaume Prat, 4 pedres de… la telegrafia òptica a Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, 2004.