L’Escola de Teixits fa una activitat rellevant i continuada de servei en el camp de la recerca, el desenvolupament, la innovació i la formació a la indústria tèxtil

Text Miquel Soler, director del CRTTT – Escola de Teixits;  Òscar Figuerola, responsable de la biblioteca-textilteca del CRTTT – Escola de Teixits; i Jordi Plana, gerent de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona.
Fotos Òscar Figuerola

L’any 1917, la Mancomunitat de Catalunya va elaborar un projecte de creació d’escoles locals d’indústries per impulsar l’ensenyament tècnic d’un país que es trobava en plena expansió industrial. L’any següent, el ple de l’Ajuntament de Canet de Mar va aprovar presentar-se al concurs que les decidiria: és l’origen de l’Escola de Teixits. El 1920 l’Ajuntament va cedir a la Mancomunitat la finca de Can Muní per ubicar-hi la nova escola industrial i el 19 de novembre del 1922 el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, la va inaugurar. Tot seguit va iniciar l’activitat.

El Consell de Pedagogia de la Mancomunitat va fixar els seus objectius: «L’escola local d’indústries de Canet de Mar és una escola de formació tècnica completa de directors i de contramestres que també farà cursos de perfeccionament per als obrers. L’escola, a més a més, serà un centre d’investigació superior del gènere de punt, i es convertirà en el centre d’expansió dels avanços tecnològics tèxtils en general i en gènere de punt particularment, de manera que aquesta sigui el punt de referència nacional en la indústria tèxtil».

Ara bé, el 1926 la dictadura de Primo de Rivera va suspendre l’activitat de l’escola, que va romandre inoperativa fins que el 4 d’abril del 1931 se’n va fer l’acte de reobertura. El 31 de gener del 1932 Francesc Macià, aleshores president de la Generalitat, va presidir la tornada oficial a l’activitat de l’Escola de Teixits. L’any 1935 es va graduar la primera promoció de directors d’indústries.

La Guerra Civil espanyola va ser un sotrac, però l’escola no va aturar l’activitat. Després de la guerra, el 1939, va passar a formar part de la Diputació de Barcelona. El 1945 es van completar l’homologació dels estudis i la incorporació al sistema educatiu depenent del Ministerio de Educación Nacional per a la formació de pèrits. Aleshores el centre va passar a denominar-se Escuela Especial de Tejidos de Punto. El 1967 es va reformar el pla d’estudis per adaptar-lo a les enginyeries tècniques, cosa que va comportar un nou canvi de denominació—va passar a ser l’Escuela de Ingeniería Técnica en Tejidos de Punto—. Finalment, la Llei general d’educació del 1970 va preveure la incorporació de les escoles d’enginyeria tècnica a l’estructura universitària. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona, que n’era la titular, va demanar l’adscripció de l’Escola a la recentment creada Universitat Politècnica de Barcelona (avui de Catalunya).

Aquest procés va finalitzar el 1978 i va donar lloc a una nova denominació: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar.

Una forta vocació internacional

El curs 1997-1998 el centre va celebrar el 75è aniversari. Aleshores hi havia una forta demanda d’estudiants i un vincle intens amb la UPC. En aquells moments, malgrat les limitacions imposades pel Ministeri d’Educació, es va implementar un nou pla d’estudis que s’adaptava a les necessitats del sector productiu dels anys noranta i s’homologava als centres europeus —que van participar intensament en els actes d’aquesta efemèride.

Alumnes de disseny

Alumnes de disseny d’ELISAVA durant un curs de formació. Fons Arxiu fotogràfic CRTTT – Escola de Teixits

Val a dir que les relacions internacionals sempre han estat un dels punts forts de l’Escola de Teixits. El primer director del centre, Paul Emile Muller, va ser un suís que va accedir al càrrec el 1932 mitjançant un concurs públic. A més, el centre va establir contactes regulars amb d’altres escoles homòlogues d’Europa i va col·laborar activament als congressos internacionals anuals sobre gèneres de punt. La mateixa Diputació va organitzar el congrès de l’any 1964, el novè, que es va celebrar entre Barcelona i Canet. I aquesta dimensió internacional es va mantenir al llarg dels anys, per exemple mitjançant el programa Erasmus, una continuació lògica de les estades d’alumnes a empreses i escoles d’altres països iniciades als anys cinquanta del segle passat.

Una formació amb futur

El nou pla d’estudis va introduir les especialitats de disseny, gestió i tecnologia, i arran d’això el perfil eminentment tècnic del titulat en Enginyeria es va diversificar. La demanda de titulats en les tres especialitats va certificar l’encert de l’aposta. La inserció professional dels titulats era, en la darrera dècada del segle xx, del 100%.

Tanmateix, el tombant de segle es va iniciar amb una disminució progressiva de les matriculacions. Els centres universitaris amb estudis tèxtils de Canet, Terrassa, Alcoi i Béjar van patir un alarmant descens d’estudiants.

Els estudis d’Enginyeria van tenir, amb una oferta de 45 places a primer curs, una demanda d’alumnes superior a l’oferta fins a l’any 2000, però a partir d’aquell any la demanda es va reduir a 22 inscrits i els cursos següents la tendència a la baixa s’accentua progressivament. La Diputació de Barcelona, que tradicionalment havia estat titular de centres educatius de diferents nivells d’ensenyament, havia iniciat ja feia anys un procés de traspàs de la titularitat d’aquests centres cap a l’Administració educativa. Aquesta doble circumstància va induir que, el setembre del 2006, d’acord amb la Universitat Politècnica de Catalunya, s’acordés l’inici d’un procés de desadscripció de l’Escola de Canet respecte de la UPC amb la finalitat d’extingir els estudis reglats de caràcter universitari que s’hi feien. Es va establir aleshores un període de transició per tal que l’alumnat matriculat pogués finalitzar els seus estudis. El procés de tancament es va completar l’any 2011.

Fins aleshores, i sense interrupcions des de l’any 1935, l’Escola de Teixits de Canet de Mar havia format un gran estol d’enginyers i tècnics especialistes en teixits de punt, que han treballat impulsant i desenvolupant la indústria del nostre país.

La transformació en centre de recerca

En aquest context, el sector industrial reclamava amb determinació la necessitat d’enfortir la recerca i la innovació. La mateixa Escola de Teixits mantenia una intensa activitat de vinculació amb el sector més enllà dels ensenyaments universitaris. Per aquest motiu, els
responsables polítics de l’Àrea d’Educació, de qui depenia l’Escola de Canet, i la presidència de la Diputació de Barcelona van apostar per reforçar les activitats relacionades amb l’enfortiment tecnològic, la recerca, la innovació i la difusió del patrimoni industrial del centre.

Nau Floris del Centre de Recerca

Nau Floris del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil.

Així, entre el 2008 i el 2011, el centre transita d’escola universitària adscrita a la UPC a Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil i passa a conèixer-se amb l’acrònim CRTTT. Aquest pas es porta a terme amb la complicitat dels agents del territori, principalment l’Ajuntament de Canet de Mar, el de Mataró i un soci científic i tecnològic també del territori: Cetemmsa Technological Centre, actualment EURECAT, que assumeix la direcció científica del nou projecte. La Diputació manté la direcció organitzativa i patrimonial, i reflecteix en un conveni tot el conjunt de relacions i aspectes contractuals que s’estableixen entre les parts.

Els espais emblemàtics de l’Escola de Teixits

El Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT – Escola de Teixits) està ubicat en una finca de 5.600 m2 al centre de Canet de Mar. La seva activitat s’estructura entorn de dos edificis. Al central, de tres plantes, hi ha l’aulari, la sala d’actes, els serveis centrals i la textilteca-biblioteca. A la nau Floris, un edifici noucentista d’una sola planta de 1500 m2, s’ubiquen els laboratoris tèxtils i de control de qualitat, on es desenvolupen les aplicacions dels projectes amb un parc de maquinària únic, i s’imparteix la formació pràctica.

Amb vocació de servei

L’abril del 2008 es constitueix la primera comissió de seguiment del nou conveni, presidida per qui posteriorment va ser president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué. La Diputació va constituir els òrgans previstos al conveni, va assegurar l’inici del funcionament ordinari del nou centre i va presentar al sector les possibilitats que oferia aquest nou recurs.

El 2011, l’Escola de Teixits es va transformar en centre de recerca, i això va permetre mantenir i enfortir el que havia estat la seva missió fundacional

L’objectiu de la Diputació era doble: d’una banda, la preservació, dins l’Escola Centre de Recerca, del màxim coneixement i
expertesa possible en el sector tèxtil, una part molt important de la qual eren els mateixos docents i tècnics; de l’altra, aprofitar les noves potencialitats que oferia el Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil per al desenvolupament productiu i formatiu en l’àmbit del tèxtil, principalment als municipis propers.

Des d’aquell moment, la missió del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil és desenvolupar una activitat rellevant i continuada de servei a la indústria tèxtil del nostre país, en el camp de la recerca, el desenvolupament i la innovació.

Tres àmbits de treball

El centre disposa de tres àmbits de treball: la recerca, la formació i la transferència de coneixement i tecnologia. Pel que fa a la recerca, el primer any s’estableix un protocol a l’hora de cercar idees i es crea un grup de treball especialitzat en vigilància tecnològica que busca patents i informació. A partir de l’any 2009 es comença a participar en projectes de recerca, ja sigui com a partícips d’un projecte nacional o europeu amb altres actors o bé en projectes concrets a demanda d’empreses privades.

La tipologia de projectes i el seu camp d’aplicació són molt variats, així com el tipus d’empreses, que no necessàriament són del sector tèxtil. Sovint són negocis que veuen en el tèxtil una solució o part d’una solució a un projecte en concret. I la durada dels projectes va en funció a la tipologia de cadascun d’ells.

La inserció professional dels titulats era, en la darrera dècada del segle XX, del 100 %

L’any 2015, la Generalitat de Catalunya promou la integració dels centres tecnològics avançats de Catalunya (inicialment ASCAMM, Barcelona Media, Barcelona Digital i CETEMMSA) mitjançant la creació d’EURECAT, el centre tecnològic de Catalunya. Gràcies a la transversalitat i la potencialitat d’EURECAT el nombre de projectes augmenta i la visualització del centre cada cop és més gran.

La formació passa pel cessament de l’activitat acadèmica acordada amb la UPC. No obstant això, els 90 anys d’escola universitària han donat al centre una important experiència en la formació de directius de prestigi i de tècnics que treballen en empreses tèxtils en els àmbits del disseny, de la tecnologia, de la gestió i de la comercialització. Actualment, la formació a mida i l’activitat de recerca aplicada han reforçat la relació amb les empreses. Així, l’oferta de cursos específics de tecnologia tèxtil per part de CETEMSSA, primer, i d’EURECAT, posteriorment, ha anat creixent els darrers anys per la manca de professionals qualificats en el sector.

A més, l’any 2013 empresaris de la comarca del Maresme, a través de l’associació ASEGEMA, comuniquen a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona la necessitat de formar personal tècnic. Aquell mateix any (curs 2103-2014), gràcies a la signatura d’un conveni entre les dues institucions, s’inicien els estudis de CFGM Confecció i Moda, i l’any 2017 (curs 2017-2018) els de CFGS de Patronatge i Moda, tots dos en format dual. Hi ha prevista l’ampliació de l’oferta formativa cap a la fabricació i el disseny tècnic.

workshop internacional WEARABLES

Demostració pràctica al workshop internacional WEARABLES.

La tercera pota del Centre de Recerca és la transferència de tecnologia. Així, la realització de serveis tècnics tèxtils amb els corresponents informes tècnics per a les empreses; la resposta de consultes tècniques; la gestió de la borsa de treball; l’assessorament amb neologismes al TERMCAT; la revisió, gestió i creació de normes tèxtils a través d’AENOR, i el manteniment actualitzat d’una biblioteca tèxtil tanquen el cercle perquè el CRTTT sigui un centre de referència en el món tèxtil.

El projecte d’acreditació del laboratori d’assajos tèxtils és el següent repte que ha plantejat el centre per enfortir la seva vinculació amb la indústria del país.


Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil
Plaça de la Indústria, 1. 08360 Canet de Mar.
Visites per a grups: tel. 937 940 150.

Bibliografia
Figuerola, O. i López, O. Història de l’Escola de Teixits 1922 -1997, Diputació de Barcelona, 1997.

Figuerola, O. «L’Escola de Teixits (1931-1936)», El Sot de l’Aubó, núm. 42, Canet de Mar, 2012.

Figuerola, O. i Mercader, G. «L’ensenyament del gènere de punt a Catalunya», Mil anys de disseny en punt, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, Terrassa, 1997.