Barcelona va ser un important centre de producció d’aquestes figures en miniatura, a mig camí entre la joguina i el col·leccionisme.
Imatge destacada: Museu Frederic Marés
Un dels entreteniments més populars al llarg del segle XIX a Catalunya van ser els soldadets de plom. En aquest segle, i també durant una bona part del XX, van proliferar arreu d’Europa els tallers d’elaboració d’aquests petits exèrcits, que reprodueixen amb més o menys versemblança els diferents cossos i batallons dels exèrcits europeus i colonials contemporanis. El material amb què en realitat estaven construïts no era el plom, sinó un aliatge de plom, estany i antimoni. N’hi ha de diferents mides, però els més habituals fan entre 20 i 90 mil·límetres.
La tradició arriba d’Itàlia
A Barcelona, la producció de figures de plom va començar cap al 1828 de la mà de l’artesà italià Carlo Ortelli, que va crear més d’un miler de figures al seu taller del carrer de la Fusteria, on treballava amb l’estanyer i gravador Salvatore Baccarini. Cap al 1880, el taller Lleonart també inicia la producció de figures planes. A part dels soldats, és autor d’una completíssima Processó de Corpus, amb més de vuit-centes figures.
La producció de soldadets de plom va rebre un cop letal a partir dels anys cinquanta del segle XX amb l’aparició de les peces de plàstic i de noves joguines. Un bon lloc on veure aquestes figures extraordinàries és el Museu Frederic Marès, a Barcelona, on es conserva un bon nombre de soldadets produïts a la ciutat, als quals cal sumar els d’alguns tallers de Madrid o exemplars de les més reconegudes cases europees, com els Britains anglesos o els Heinrichsen alemanys.