L’activista dels marges, fundador de l’espai creatiu Konvent, reivindica el patrimoni industrial com a font de vida i el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug com a referent.
Text: Genís Frontera Vila, historiador | Fotos: Anna Molina Anfruns
Al llarg de la història, l’activitat humana ha transformat la natura en paisatge. Fins ben enllà del segle passat, el paisatge del Berguedà es va modelar a partir de la indústria del carbó i del tèxtil, i Pep Espelt n’és un bon testimoni. L’activista dels marges, fundador de l’espai creatiu Konvent, és fill de la colònia de Cal Rosal de Berga i gairebé tota la seva família va treballar a la fàbrica tèxtil. D’altra banda, una seva àvia provenia del Clot del Moro de Castellar de n’Hug, és a dir, de l’antiga colònia obrera de la fàbrica de ciment. Han passat els anys i aquelles mines i fàbriques van tancar, però alguns d’aquells espais han tornat a la vida com a eina de transformació social i cultural. Avui, tant Konvent de Cal Rosal com el Museu del Ciment del Clot del Moro són models d’aquest patrimoni recobrat. Pep Espelt, que ens acompanya en la visita, reivindica el patrimoni industrial com a font de vida i el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug com a referent.
L’antiga fàbrica Asland, convertida en Museu del Ciment, acull Pep Espelt, fundador de l’espai creatiu Konvent de Cal Rosal.
El Museu del Ciment de Castellar de n’Hug configura un paisatge singular: enclavat al llarg d’un dels vessants abruptes del Clot del Moro i assentat en successius marges i terrasses per guanyar terreny al desnivell, s’hi aixeca un gran edifici modernista que, per l’arquitectura orgànica, podria semblar distòpic. Ja a l’entrada, tenim un primer esclat cromàtic: envoltats per la verdor del boscatge de la vall, ens embolcallen els diferents tons de blancs i grisos de la roca construïda, de la calç explotada i del ciment produït. Enmig d’aquest paisatge imponent i de contrastos, la figura de Pep Espelt, esvelta i vestida de negre, ens duu amb passos decidits espai endins mentre avisa que «el Museu del Ciment és una joia de l’arquitectura modernista i brutalista que va molt més enllà d’explicar la història de la indústria del ciment pòrtland».
Una obra històrica i revolucionària
El Museu del Ciment té una primera part museïtzada, el Centre d’Interpretació, en què se’ns explica la història de la fàbrica de ciment Asland i de com en només tres anys, del 1901 al 1904, un dels més grans industrials catalans de l’època, Eusebi Güell, va fer construir i posar en funcionament una meravella de l’arquitectura modernista en aquest racó del país. Mentre juga amb les peces que conformen la maqueta de la fàbrica, Pep Espelt ens fa partícips de com es va edificar: «Sincerament, no hi ha res millor que això —diu assenyalant l’arquitectura de l’edifici on ens trobem—, perquè si fa més d’un segle ja va ser una obra revolucionària amb les tècniques més avançades dels Estats Units d’Amèrica combinades amb les d’aquí, com el sistema de la volta catalana, com no ha de continuar sent revolucionària avui?». L’al·legat de Pep Espelt és clar, no té cap sentit crear nous i grandiloqüents espais si en tenim de centenaris com el del Museu del Ciment per explorar. Per a ell, la recuperació d’aquest espai «és un acte de respecte cap als nostres avis i cap a tota aquella gent que hi va treballar».
Un projecte viu i arrelat
Efectivament, la visita al museu permet entendre l’impressionant conjunt industrial i la infraestructura que servia per abastir la fàbrica dels recursos energètics i les matèries primeres per produir el ciment. Però la història d’Asland seria incompleta sense mencionar la contribució dels treballadors que han passat per la fàbrica. I molt relacionat amb aquest fet, Pep Espelt elogia la feina que hi fan des del primer moment les dues Annes del Museu del Ciment —Anna Garcia i Anna Molina—, veritables ànimes del projecte i arrelades aquí des que els seus avis van decidir emigrar-hi per treballar. Espelt està convençut que «l’arrelament fa que el Museu del Ciment sigui molt millor i diferent de qualsevol altre projecte impostat o creat des del no-res, perquè és impossible que tingui la mateixa aura».
Una passejada plena de propostes
De la part museïtzada i més convencional, alhora que necessària, passem a fer el Recorregut Arqueològic per les diferents parts d’aquesta bèstia industrial que va quedar abandonada quan va tancar l’any 1975 i de la qual s’ha pogut consolidar l’esquelet. Passegem i Pep Espelt ens guia per on hi havia hagut les sitges, les sales dels forns i la nau del carbó, entre d’altres. Explica com n’és d’important que aquest patrimoni industrial no es fossilitzi, sinó que se n’ha de fer evolucionar l’ús perquè torni a ser un paisatge vital, des de baix i al servei de les persones. Parla del Museu del Ciment com a model a seguir perquè «ha sabut preservar la memòria històrica sense quedar-s’hi encallat i, actualment, gent que mai no hauria arribat fins aquí per visitar un museu convencional, ve i flipa!». És així com Pep Espelt defensa que el Museu del Ciment organitzi des de visites virtuals a jornades tècniques sobre la volta catalana o tota mena d’esdeveniments artístics: «És genial que l’antiga fàbrica Asland s’hagi sabut recuperar del seu abandonament. Primer de tot, consolidant i restaurant allò que en quedava. Després, obrint-hi un Museu del Ciment a la mesura humana. I finalment, fent evolucionar l’espai cap a noves experiències per eixamplar el seu públic».
El museu reuneix diferents recursos per fer entenedor tant el procés de fabricació del ciment com la vida dels treballadors.
Visites guiades pel complex fabril, visites combinades amb una altra joia modernista de la contrada, els Jardins Artigues, amb el recorregut del Tren del Ciment, tallers per a escolars, jocs per fer en família i molt més completen l’oferta d’aquest museu singular que, enclotat a la muntanya, conforma un paisatge sorprenent, gairebé delirant. Amb tot plegat, no és difícil d’entendre per què, en l’actualitat, el Museu del Ciment de Castellar de n’Hug està superant els vint mil visitants anuals. En paraules de Pep Espelt, «l’èxit d’aquest museu demostra que no cal que des d’aquí —des del Berguedà o des d’on sigui— ningú el reivindiqui com a ‘rural’ o ‘descentralitzat’, perquè juga a la mateixa lliga que qualsevol museu semblant de Barcelona».
Amb aquesta idea al cap acabem el Recorregut Arqueològic circular, que ens retorna al Centre d’Interpretació. De nou a l’entrada de l’edifici i entre paraules de comiat, se’ns fa evident que amb nosaltres inclosos, el Museu del Ciment conforma un paisatge que la natura malda per reconquerir. Pep Espelt ho resumeix en una frase amb la qual un dia algú el va advertir: «La pedra que vau treure, la muntanya se la torna a engolir». De moment, però, les dues Annes que són l’ànima del Museu del Ciment, respecten els avis del passat i els qui hagin de venir en un futur amb la consolidació i impuls d’un museu únic.
Xalet Güell, habitatge dels propietaris de la fàbrica Asland.
Un racó i unes peces
- La plaça dels Forns. Al Museu del Ciment, les antigues sales dels forns rotatoris ja no existeixen, però en el seu lloc hi ha quedat un gran solar que s’ha batejat com a «plaça dels Forns» que s’ha convertit en l’espai central on reunir-se i crear. Des del 2021, la plaça dels Forns és un dels escenaris del cicle KonventCiment.
- Els artefactes del laboratori. El Museu del Ciment conserva el laboratori de l’antiga fàbrica. Tot i que ara no és visitable, el laboratori és ple d’artefactes de recerca. «Tota aquesta part tècnica i científica és apassionant, et converteix en un alquimista de les roques», assegura Espelt.
Dades pràctiques:
MUSEU DEL CIMENT DE CASTELLAR DE N’HUG
Adreça: Paratge del Clot del Moro, s/n 08696 Castellar de n’Hug.
Telèfon: 938 257 037.
Horaris: Consulteu el calendari d’obertura al web.
Tarifes: Entrada general, 6 €; entrada reduïda, 4 €.