A cavall entre Alemanya i França, visitem la siderúrgica de Völklingen i l’Ouvrage Hackenberg de la línia Maginot, dos grans exemples de la indústria civil i militar a Europa.
Data: Maig de 2025
Text i fotos: Eudald Serra, director del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa
La història industrial d’Europa no es pot entendre sense el protagonisme de les grans conques fluvials que han estat, des de l’antiguitat, un motor de la producció, el comerç i la transformació econòmica. Entre aquestes, el Rin és, sens dubte, una de les més importants. Arran de la industrialització, aquest riu, que travessa diversos països europeus i el seu entorn, es va convertir en el cor d’una de les regions industrials més potents del continent. Al voltant del Rin, sobretot a les ribes alemanyes, es va desenvolupar una potent indústria metal·lúrgica, química i siderúrgica, que va tenir un paper essencial en la formació de l’economia europea moderna.
Efectivament, durant els segles XIX i XX, la regió alemanya del Rin va ser fonamental en la consolidació de l’economia del país i, per extensió, de l’economia industrial d’Europa. Ciutats com Düsseldorf, Colònia i Mannheim van viure un auge industrial marcat per l’expansió de fàbriques de ferro, acer, carbó i altres matèries primeres. La conca del Rhin-Ruhr, situada entre les ciutats de Dortmund i Essen, va esdevenir l’àrea més emblemàtica d’aquest desenvolupament, i va aglutinar els grans conglomerats industrials que van impulsar l’ascens d’Alemanya com a potència econòmica i militar. A partir de les rutes fluvials, les matèries primeres podien ser transportades cap als ports i les fàbriques, que van crear un entramat productiu que va impulsar la industrialització de l’Europa central.
Dins d’aquest context, hi podem situar la siderúrgica de Völklingen, a la regió de Saarland, considerada una de les grans joies del patrimoni industrial europeu. Fundada a finals del segle XIX, la fàbrica va ser una de les grans peces del complex industrial alemany. Al mateix temps, la regió també va ser testimoni tant de la Primera com de la Segona Guerra Mundial, i la línia Maginot, a pocs quilòmetres de distància, ja a l’Estat de França, amb les seves fortificacions imponents, com l’Ouvrage Hackenberg, va intentar protegir França davant una possible invasió d’Alemanya. Ambdós elements, juntament amb el Rin, són testimonis d’una Europa que va veure com la potència industrial i la guerra formarien part de la seva història.
Völklingen, el poder de l’acer i la revolució industrial
La siderúrgica de Völklingen és, sens dubte, un dels millors exemples de la transformació industrial de la regió del Rin i, per extensió, d’Europa. Fundada el 1873, aquesta fàbrica va ser testimoni del creixement industrial de la zona del Saar, una regió que es va beneficiar de la proximitat als camps de carbó i ferro que es trobaven a la vall del riu Saar, afluent del Rin. A mesura que les noves tècniques de producció d’acer i ferro es van expandir, Völklingen es va convertir en una de les fàbriques més importants d’Alemanya i d’Europa.
El complex de Völklingen va viure una expansió durant les primeres dècades del segle XX, especialment en el context de les dues guerres mundials, quan la necessitat de produir acer per a l’equipament militar va augmentar considerablement. Els forns, les foses i els sistemes de laminatge van permetre la producció en massa d’acer, i van convertir la fàbrica en una peça indispensable per a l’economia de la regió i per a l’esforç bèl·lic de l’imperi Alemany i, més tard, de la República Federal Alemanya.
Durant la Segona Guerra Mundial, Völklingen va ser un dels centres neuràlgics per a la producció de materials utilitzats en la fabricació de vehicles de guerra, vaixells i avions. No obstant això, la fàbrica també va ser testimoni de les condicions extremes a què estaven sotmesos els treballadors, molts dels quals eren presoners de guerra i treballadors forçats, que van patir les dures condicions laborals imposades pel règim nazi. Aquesta part fosca de la història de Völklingen, un cop superada, ha estat recuperada mitjançant exposicions i activitats educatives que ajuden els visitants a entendre la relació entre la producció industrial i els conflictes bèl·lics.
Amb el final de la guerra, la fàbrica va patir les conseqüències del col·lapse del sector siderúrgic alemany, que va iniciar una caiguda gradual de la producció. Malgrat tot, durant les dècades següents, Völklingen va continuar sent un dels grans símbols de la indústria alemanya. Finalment, a la dècada de 1990, va tancar portes, però va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994 per la seva importància històrica i industrial, fins al punt d’esdevenir un dels primers elements de patrimoni industrial amb aquest reconeixement.
Avui, la visita a Völklingen és una experiència única per entendre no només la grandiositat de la maquinària industrial de l’època, sinó també el pes de la història laboral i social de la regió. Els visitants poden caminar entre les antigues estructures metàl·liques, les altes torres de fosa i els forns, mentre aprenen les tècniques que van transformar la indústria de l’acer, així com les dificultats i els sacrificis que van haver de suportar els treballadors de l’època.
Una fortalesa a la línia Maginot
A l’altre costat del Rin, a la regió francesa de Lorena, es troba un dels testimonis més destacats de la defensa francesa durant la Segona Guerra Mundial: l’Ouvrage Hackenberg. La línia Maginot va ser una enorme xarxa de fortificacions dissenyada per defensar França d’una nova invasió alemanya, després de la devastadora experiència de la Primera Guerra Mundial. La línia es va construir al llarg de la frontera francesa amb Alemanya i Suïssa, i la seva arquitectura defensiva va ser considerada d’avantguarda en el moment de la construcció a la dècada de 1930.
L’Ouvrage Hackenberg va ser una de les fortaleses més grans d’aquest sistema defensiu, amb una extensió de més de disset quilòmetres de túnels i galeries subterrànies. La fortalesa va ser dissenyada per resistir un llarg setge i per contenir una guarnició de soldats, amb una infraestructura que incloïa obusos de gran calibre, torres de tir, sistemes de ventilació i tots els serveis necessaris per al dia a dia dels soldats: dormitoris, armeries, cuines i fins i tot hospitals i magatzems per a l’autosuficiència. La construcció de la línia Maginot va ser una resposta directa a la por de noves invasions alemanyes, i Hackenberg, un dels millors exemples d’aquesta ambició defensiva.
Un error d’estratègia
Tot i les expectatives posades sobre aquest sistema i la seva complexitat, la línia Maginot no va complir el propòsit previst durant la Segona Guerra Mundial. El 1940, quan les tropes alemanyes van envair França, van optar per passar per Bèlgica, evitant així la línia Maginot, una maniobra que va demostrar la ineficàcia d’una defensa rígida i estàtica davant de l’enemic. L’Ouvrage Hackenberg, tot i ser una fortalesa impressionant, va ser en gran part irrellevant per al desenvolupament de la guerra que va portar França a la derrota.
Línia transportadora de metall fos de la siderúrgica de Völklinger
Després del conflicte, la fortalesa va quedar obsoleta, però el seu sistema de galeries i la seva impressionant estructura van ser preservats com a patrimoni històric. Avui dia, la fortalesa és un espai d’interpretació on els visitants poden recórrer els túnels, descobrir les tècniques de defensa emprades durant la guerra i entendre millor les circumstàncies que van portar a la fallida de la línia Maginot.
Dues històries de resistència
Els dos indrets, Völklingen i l’Ouvrage Hackenberg, poden semblar molt diferents quant a propòsit, però ambdós formen part d’una història comuna. Mentre que Völklingen representa la potència de la maquinària industrial i la producció d’acer, Hackenberg simbolitza la voluntat de resistir una invasió a través de la força militar.
A través d’aquestes dues visites es poden conèixer els conflictes, les innovacions i les realitats que van marcar l’Europa de la primera meitat del segle XX. La siderúrgica de Völklingen ens parla del cor de la indústria alemanya, mentre que la fortalesa de Hackenberg ens recorda els somnis de seguretat i l’estrepitosa fallida de la defensa francesa a principis de la Segona Guerra Mundial. Els dos llocs, com a patrimoni industrial i militar, tenen una connexió especial perquè ens expliquen, cada un a la seva manera, dues històries de resistència, i serveixen per comprendre la complexitat d’una Europa marcada tant pel desenvolupament com per la destrucció.
Fitxa pràctica:
Siderúrgica de Völklingen
HORARI: Obre durant tot l’any, excepte els dies de Nadal i Cap d’Any. D’octubre a maig, obre de dilluns a diumenge, de 10 h a 18 h. De juny a setembre, la fàbrica és oberta fins a les 20 h.
TARIFES: adults, 15 €; majors de 65 anys i estudiants, 12 €; de 6 a 14 anys, 6 €. Entrada gratuïta per menors de 6 anys. També hi ha descomptes per a grups, així com un tiquet combinat per a famílies amb nens, que permet un accés més econòmic. Els visitants poden llogar audioguies en diversos idiomes, disponibles a l’entrada.
Ouvrage Hackenberg
HORARI: Obert des de març fins a novembre, de divendres a diumenge, de 10 h a 18 h. Durant la temporada alta (juliol i agost), també es poden fer visites els dies laborables, amb reserva prèvia. Els dies festius i durant les vacances escolars franceses els horaris poden variar, així que recomanem consultar-ne prèviament la disponibilitat.
TARIFES: adults, 12 €; majors de 60 anys i estudiants, 10 €; de 6 a 12 anys, 6 €; entrada gratuïta per a menors de 6 anys.