En cotxe i amb algunes passejades, descobrirem pous de gel, salines, ponts i aqüeductes, i indústries que ens porten des dels ganivets més elementals fins a sofisticades motocicletes.
Data: Maig de 2025
Text: Inés Comba, periodista
Un recorregut pels inicis industrials de la comarca del Solsonès ens porta per un bon grapat de salins, serradores, molins fariners, pous de gel…, testimonis tots ells dels primers processos d’explotació i fabricació d’una àmplia gamma de productes a Catalunya.
Iniciem la visita al centre de Solsona, on anem a conèixer el Pou del Portal, situat a prop de la catedral i al costat del riu Negre. La primera notícia documentada d’aquest pou de gel és del 1683, encara que els materials localitzats durant l’excavació daten l’estructura cap als voltants del segle XVI, i es va utilitzar fins a finals del segle XIX. El gel del pou s’obtenia del riu Negre i del forat de la Bòfia, un avenc natural prop del Port del Comte. S’emmagatzemava en aquest pou, de 8 m de diàmetre i 9,30 m d’alçada, al llarg de l’hivern, per tal de vendre’l entre l’abril i el novembre. L’estructura va tenir el seu moment àlgid al segle XVIII, moment en què el gel es va convertir en un producte de primera necessitat i, per tant, fou necessària la construcció d’estructures com aquesta per poder-lo conservar. La visita al pou permet descobrir com funcionaven la producció, l’emmagatzemament i la comercialització del gel fa més de 200 anys.
Estructures monumentals
Sortim ara de Solsona cap al nord per la carretera LV-4241, per prendre el trencall asfaltat que hi ha al km 2,5, i deixar el vehicle uns 600 m més endavant per continuar a peu un quilòmetre. Arribem així al pont de la Frau, un aqüeducte monumental format per sis grans arcades, de més de 27 m d’alçària per 60 m de llargària. Quan l’antiga conducció d’aigües des de la Mare de la Font cap a Solsona —una obra del tombant dels segles XIII i XIV— va quedar obsoleta, s’inicià una nova obra d’aprovisionament a base de canals de pedra i els corresponents aqüeductes, entre els quals destaca el de la Frau, que, salvant la rasa de Cirera, va ser bastit durant els anys 1758 i 1762. El bon estat de conservació de l’aqüeducte i l’agradable camí d’uns 3 km des de Solsona a través del GR-7, fa d’aquesta una excursió habitual per als solsonins.
El Pou del Portal, un pou de gel al centre de Solsona. Font: Solsona Turisme
Tornem enrere per sortir de Solsona cap al sud per la C-55, on, al polígon Els Ametllers, trobem Ganivets Pallarès, l’únic testimoni que resta d’una activitat típicament solsonina des del segle XVI. Efectivament, els oficis que englobaven daguers, ferrers, manyans, clavetaires, estanyers, pedrenyalers i calderers, van adquirir una gran importància a la ciutat al segle XVIII, i es van convertir en les activitats més pròsperes de la vila. Els ganivets de Solsona s’exportaven a tot Espanya i Amèrica. La ciutat va arribar a acollir 24 tallers cap a finals del segle XVIII, però a principis del XX només en restaven una dotzena, sempre basats en l’empresa familiar, i en la dècada del 1970 tan sols en quedaven tres. Actualment, l’activitat es manté gràcies a una sola indústria, la Ganiveteria Pallarès, que va néixer el 1917 de la mà dels germans Lluís i Carles Pallarès i Canal. Si bé la fàbrica segueix utilitzant les tècniques tradicionals basades en la qualitat de l’acer, i en curosos processos de trempat i esmolat, avui els plàstics han anat substituint la banya de boví i la fusta utilitzada als mànecs dels ganivets, encara que aquells materials tradicionals continuen presents en algunes gammes dels seus productes.
Continuem ara per la C-55 en direcció a Clariana de Cardener, uns 5 km fins a la sortida cap a la Guàrdia, on a prop del mas del mateix nom trobem, emboscada, la torre de telegrafia òptica d’Hortoneda, també dita de la Guàrdia, construïda a mitjan del segle XIX i que formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. De planta quadrada, conserva els quatre panys de paret, reforçats als extrems per grans carreus ben escairats. Situada a 600 m d’alçada comunicava amb la torre anterior de Cardona a 8,8 km, i amb la darrera de la línia, la torre de Castellvell de Solsona, a 8,5 km de distància. El bosc espès que envolta la torre no permet apreciar-ne la situació estratègica, però molt a prop, cap al sud, sí que hi ha un petit mirador des d’on es pot veure Santa Susanna, Freixinet, el castell de Riner i Montserrat al fons.
Un viatge per la història
Tornem ara a Solsona, on posem rumb cap al nord per la C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys, on accedim després de travessar el pantà de la Llosa de Cavall. Aquí visitarem el Museu Centre d’Interpretació de la Vall de Lord, situat dins el complex del monestir de Sant Llorenç de Morunys. El museu proposa un viatge al llarg de la història de la Vall de Lord, des dels orígens geològics fins als diferents esdeveniments bèl·lics que van tenir lloc al segle XIX. En destaquen les sales dedicades als aspectes etnològics, com els tradicionals sostres de guix emmotllat, i especialment el tèxtil, amb el drap piteu, indicatiu del drap de llana fabricat localment en altres temps, i utilitzat com a gentilici pels habitants de Sant Llorenç. El piteu era un drap que es fabricava en moltes llars i petits tallers de la vila, i que servia sobretot per fer peücs, capes de pastor i mantes de traginer. Segons indica l’estudiós Jaume Adam Vidal (revista Oppidum, núm. 13, del 2015), «el drap piteu no era una marca, no identificava una característica especial de fabricació, simplement era un drap de “muntanya” o “de la terra”, fabricat i procedent d’una vila coneguda per una tradició llanera ancestral, i que era denominada vulgarment per la gent forana com Sant Llorenç dels Piteus com a resultat d’un renom de procedència lligat a una immigració baix medieval ultrapirinenca».
El Pont de la Ginebrosa està format per tres grans arcs de mig punt rebaixats. Font: Turisme Solsonès
Sortim de Sant Llorenç per la carretera L-401 i, passat Odèn, al cap d’uns 30 km, arribem al Salí de Cambrils, una de les poques salines de muntanya de Catalunya (vegeu Eix, núm. 18), on es poden visitar les terrasses de més de 5.000 m², els quatre molins i les canalitzacions de fusta amb estalactites de sal, entre altres estructures. Documentades des del 1780, van funcionar fins a mitjan del passat segle XX proveint de sal a diversos pobles veïns, a través d’una ruta que abastava les comarques del Solsonès i l’Alt Urgell. Tal com les coneixem avui, les salines van ser construïdes entre finals del segle XIX i principis del XX, organitzades en dos paratges paral·lels al riu Fred, un superior d’on brolla la font Salada i un inferior amb els bancals escalonats recorreguts per una sèrie de canals que distribueixen l’aigua salada. Es fan visites guiades durant les quals es recorre tot el complex per conèixer-ne a fons l’ús històric i visitar les instal·lacions, ara completament restaurades.
Continuem el recorregut baixant per l’LV-4011, passant Montpol, i, a l’alçada de la Ribera Salada, continuem per la pista que voreja el riu fins al pont de la Ginebrosa, al terme de Lladurs, que desafia el pas del temps i les riuades des de fa més de dos segles. Fet de bona pedra i amb unes dovelles força ben tallades, el pont fa 45 m de llargada i una alçada de només 4,30 m. Fou aixecat per accedir al molí de la Ginebrosa, construït l’any 1771, i és possible que també fos aprofitat per estalviar temps als antics camins rals que passaven per la zona.
De Navès a Pinós
Per completar aquest recorregut pel patrimoni històric industrial del Solsonès visitarem dos paratges molt representatius. Primer anirem a la Vall d’Ora per conèixer un dels molins hidràulics fariners que han esdevingut un referent de l’activitat econòmica i social dels masos i els nuclis rurals dispersos de la comarca. El molí de Ca l’Ambròs es va restaurar l’any 1995, arran de la iniciativa de l’Ajuntament de Navès per recuperar la serradora amb roda vertical adjacent, el pont medieval de dos arcs que travessa el riu Aiguadora i l’antiga escola de la Vall d’Ora, on es va instal·lar un petit ecomuseu.
Torre de telegrafia òptica d’Hortoneda, emboscada a prop del mas de la Guàrdia
L’altra visita, al municipi de Pinós, ens porta a les Casas de Matamargó, una masia del segle XV convertida en espai cultural on podem veure com era la vida d’una influent família del segle XVIII en una casa autosuficient. La finca era un referent a la comarca per la capacitat de gestionar i produir per si mateixa tots els productes necessaris per sobreviure en una masia allunyada dels nuclis principals. La visita transcorre per més de 15 espais que permeten endinsar-se en la vida de la família i d’una trentena de treballadors que hi vivien.
El gel dels monjos de Verdú
Seguim per la mateixa pista d’asfalt fins a la carretera C-26, on ens dirigim l’esquerra fins al km 96, per agafar la pista d’asfalt cap als Apòstols. Arribats a un trencall, anem cap a Pinell, seguint la senyalització i les marques del GR-3, per fer els últims metres a peu a la vora del barranc fins al pou de gel de Pinell o de Sant Climenç, situat al mig d’un camp de conreu. Es tracta d’una construcció circular subterrània consolidada amb una volta de pedra feta amb grans carreus, que ha estat restaurada col·locant-hi unes escales per facilitar-ne l’accés. El negoci del gel l’explotaven els veïns de Sant Climenç, que els transportaven fins a Torà, on un recader el portava als monjos de Verdú, que s’encarregaven de la distribució a Barcelona.
Si tornem cap a la C-26 i anem cap a Bassella, ja a la comarca de l’Alt Urgell, podem acabar aquest recorregut al Museu de la Moto, el primer de l’Estat espanyol dedicat íntegrament al món de les dues rodes. Moltes de les seves motos són peces clau de la història del motociclisme, tant al nostre país com a fora. El museu acull algunes rareses, com els primers models equipats amb llum de gas, o una espectacular FN de quatre cilindres amb sidecar de vímet de l’any 1914. Un dels espais més entranyables, homenatge al fundador, és la reproducció exacta de l’antic taller de Mario Soler, veí de Bassella apassionat de la moto i la mecànica, després d’haver-hi estat traslladats, peça a peça, tots els elements originals.
El molí de Ca l’Ambrós, a Navès, accionava una serra per tallar fusta. Font: César Barba
Fitxa pràctica:
Pou del Portal
ADREÇA: Portal del Pont. Solsona.
TEL: 973 482 310.
HORARI: Visita guiada els caps de setmana, festius i durant les vacances escolars.
Pont de la Frau
ADREÇA: Rasa de Cirera.
Ganivets Pallarès
ADREÇA: Polígon industrial
Els Ametllers. Solsona.
TEL: 973 481 369.
Torre de telegrafia òptica d’Hortoneda
ADREÇA: Clariana de Cardener, prop del mas La Guàrdia.
Museu Centre d’Interpretació de la Vall de Lord
ADREÇA: Antiga casa prioral del monestir de Sant Llorenç de Morunys.
HORARI: Dissabtes, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, d’11 a 14 h. A l’agost, obert cada dia.
Salí de Cambrils
ADREÇA: carretera L-0401 (Odèn), km 20.
TEL: 621 244 364.
HORARI: Març, abril, maig, i octubre, novembre i desembre, oberts els caps de setmana i festius. Juliol i agost, obert cada dia, de 10 a 19 h.
Pont de la Ginebrosa
ADREÇA: Lladurs.
Pou de gel de Pinell
ADREÇA: Sant Climenç (Pinell de Solsonès).
Museu de la Moto de Bassella
ADREÇA: Ctra. C-14, km 123. Bassella.
TEL: 973 462 731. Obert de dilluns a diumenge, de 10 a 14.30 h.
Molí de Ca l’Ambròs
ADREÇA: Ctra. C-26, km. 117. Vall d’Ora. Navès.
TEL: 608 998 164.
Les Casas de Matamargó
ADREÇA: Pinós.
TEL: 606 436 666.
HORARI: Cada primer diumenge de mes s’organitza una visita guiada a les 11.30 h. Cal reservar.