Amb una extraordinària capacitat d’iniciativa, talent i visió de futur, Ramon Casanova va inventar una gran varietat i quantitat de ginys industrials. D’entre tots ells, destaca aquest motor de reacció patentat el 1917 que el converteixen en un dels pioners de l’aeronàutica moderna.
Data: Maig de 2025
Text: Jaume Perarnau, director del MNACTEC
L’any 1917, en un entorn social inquiet i innovador, l’enginyer Ramon Casanova i Danès (Campdevànol, 1892-Barcelona, 1968) patentà un pulsoreactor, o estatoreactor, que no era altra cosa que un motor de reacció, per a automòbils i avions, que podia funcionar amb acetilè o benzina. Aquest va ser el seu invent més destacat, però no l’únic, ja que, entre d’altres, va crear: un dispositiu de llançament i aterratge d’avions, una important millora de la culata dels motors d’explosió, un obrellaunes, una cisalla per tallar barres de ferro, un martell hidràulic de contracop, una premsa d’aire comprimit, turbines de gas o la introducció de l’estampació d’acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d’acer inoxidable.
Casanova, format a l’empresa familiar de Campdevànol (Farga Casanova), viatjà ja de molt jove amb el seu pare, Damià Casanova, per diferents països europeus per formar-se i implementar totes aquelles invencions que anaven sorgint i presentant-se.
La seva màxima aportació, però, van ser els treballs i la patent del que es coneix com el prototipus dels motors a reacció, realment un pulsoreactor (estatoreactor impulsat per pulsoreaccions). Aquest reactor era un cilindre buit en què en un extrem hi ha les vàlvules que regulen l’accés necessari d’aire exterior previ a l’explosió del combustible en forma d’aerosol, que, per la força de la pressió i l’explosió, tanca les vàlvules d’un extrem del tub, cosa que obliga a una forta i concentrada sortida i expulsió de gasos per l’altre extrem oposat del cilindre o tub. Aquest cicle es repeteix de forma successiva i genera l’impuls brusc i, conseqüentment, el moviment.
Els primers assajos
Les proves de l’invent les va dur a terme amb un model de reactor suportat damunt una estructura lleugera amb dues rodes i fixat amb un cable de 50 m a cada extrem de la nau de la fàbrica de la família. Després de diversos intents, finalment l’aparell va recórrer el tram complet i s’estavellà contra l’extrem oposat de la nau industrial. A partir d’aquí, les proves ja les va fer aplicant l’enginy a un vehicle real: un cycle-car, un vehicle sense motor molt popular a l’època que s’utilitzava per fer descensos, a tota velocitat, per pendents pronunciats i amb diferents revolts.
Rèplica del pulsoreactor que es conserva al MNACTEC.
De fet, el pulsoreactor Casanova seguí i millorà molt notablement el projecte de reactor que els enginyers francesos Lorin, Chanut i Marconet havien intentat fabricar poc abans, però que no passà mai de ser un projecte. Els problemes més destacats que Casanova va solucionar van ser el pes de l’aparell i l’escalfor que, per fricció, es generava a diferents punts clau del prototipus. Casanova va suprimir diversos elements intermedis no imprescindibles i va modificar el sistema d’impulsió a partir de la reacció de la massa gasosa sobre l’aire aportat directament.
Ha quedat constància de l’invent de Ramon Casanova a través dels reportatges publicats a La Veu de Catalunya (1919) i La Publicitat (1928) d’una rèplica conservada i exposada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i, fonamentalment, de la patent d’«Invención por motor de explosión para toda clase de vehículos», inscrita el 18 de setembre del 1917 al Registre de la Propietat Industrial i Comercial del Ministerio de Fomento amb el número 65.394, també conservada al MNACTEC, i descrita com a «motor de reacción aplicable a cualquier tipo de vehiculo».
Prestigi internacional
El reconeixement internacional de Ramon Casanova per l’aportació científica i tecnològica de la seva invenció del precursor del motor a reacció ha estat recollit en diferents publicacions, jornades, congressos, premis i homenatges. A més de l’espai amb els materials originals que el MNACTEC dedica al motor a reacció de Casanova, cal destacar que el museu U.S. Space & Rocket Center de Huntsville (Alabama, Estats Units) fa un reconeixement a la invenció de Ramon Casanova a la secció de l’aeronàutica moderna, i al costat d’una bomba volant V1.
Una similitud sospitosa
Durant la Segona Guerra Mundial, l’invent de Casanova reapareix amb l’aplicació dels seus sistemes de propulsió a les famoses bombes volants alemanyes V1 i V2, que seguien de forma extraordinàriament similar els esquemes, els plànols i la patent del que Casanova havia ideat l’any 1917, amb l’única diferència de l’ús de rampes de llançament per augmentar-ne la velocitat de sortida. L’accés dels alemanys a aquest coneixement sembla provat que es va fer a través de la documentació que van requisar a Tolosa de Llenguadoc, en una de les empreses on Casanova va treballar exiliat a partir de la Guerra Civil (1936-1939).
Aquesta ha estat, ben segur, la contribució catalana més important a la tecnologia i la indústria aeronàutica. L’empresa metal·lúrgica familiar va esdevenir la secció de forja de la important fàbrica d’automòbils Hispano-Suiza, fet que li va permetre poder experimentar directament en el seu invent i, a la vegada, seguir mantenint la seva capacitat d’iniciativa, talent i visió de futur, fins a abastar camps ben diferenciats, com ara l’enginyeria, els esports, la literatura o la política.
Per saber-ne més:
Diversos autors, Ramon Casanova i Danés. 1892/1968. El boig de l’Hispano, Ed. Ajuntament de Ripoll, Ripoll, 2013.
Diversos autors, Aportacions catalanes universals. Pagès Editors i Fundació Occitano Catalana, Barcelona, 2014.
CAPDEVILA CABALLERO, R., Damià Casanova. Aspectes biogràfics d’un emprenedor compromès, Ed. Ajuntament de Campdevànol, col. Monogràfics, núm. 1, Campdevànol, 2010.