Donar a Oriol Grau qualsevol motiu per parlar de la ciutat de Tarragona és convidar-lo a gaudir. L’actor i director de teatre, i professor de la Universitat Rovira i Virgili, va néixer a Barcelona, però va triar, a cor, la capital tarragonina per viure-hi i treballar-hi.
Data: Maig de 2025
Text: Carme Escales, periodista | Fotos: Ari Lucena
Tarragona té un gran bocí de vida sobre el mar. La pesca, el transport marítim i les platges fan bategar ben fort la seva economia. I ens ho expliquen molt bé fotografies, objectes, embarcacions i plafons d’informació del Museu del Port de Tarragona. És com un llibre obert que ens porta a fer una passejada per la història d’aquest vincle de la ciutat i la seva gent amb el mar. Avui caminem per les pàgines d’aquest llibre amb l’actor i professor de Comunicació Oriol Grau.
Iniciem el viatge per mar a la història de Tarragona, agafant el timó d’una embarcació per esquivar els esculls que ens planteja, en una pantalla interactiva, el simulador de navegació que tenim, a disposició, entrant al museu. Són quatre minuts d’experiència per sentir-nos talment sobre el mar. Més endavant, tornarem a sentir la immersió marina a dins d’un espai on les parets són pantalles i on veiem, i gairebé podem sentir, el mateix que viuríem si sortíssim a pescar amb una barca d’arrossegament, de dia, veient com es fa, i de nit, el sistema d’encerclament o la captura amb palangre, a qualsevol moment.
En aquest museu entenem molt bé el vincle de la ciutat amb el mar. I l’Oriol, que fa 22 anys que imparteix classes de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili, aquesta connexió la té molt clara. «Crec que reforçar la idea que Tarragona existeix gràcies al port és imprescindible per entendre la ciutat. I això el museu ho acompleix perfectament». Les paraules de l’actor i director teatral, que, en el moment de la visita, es trobava assajant —ell com a director i tocant la flauta travessera— l’adaptació del tradicional Ball de sogres i nores, del 1877, totalment interpretat per dones, lliguen perfectament amb tot el que anem descobrint en aquest antic magatzem portuari.
Ara és un espectacular museu fet de regals de vida, donacions d’objectes, fotografies i documents que són trossos d’experiències reals de tarragonins i tarragonines, de veïns del barri portuari del Serrallo. Ens explica la directora, Mercè Toldrà, que, dels 1.700 objectes que té el Museu del Port de Tarragona, 1.300 provenen de donacions de famílies. «Quan la gent cedeix el seu patrimoni, li està donant també una segona vida a aquests elements—, diu Oriol Grau. De fet, ben custodiat i mostrat al públic per un museu, com passa amb tot el contingut del Museu del Port de Tarragona, més que una segona és una vida perpètua, un sentit per sempre més, el que guanyen tots aquests objectes.
L’any 2021 es va fer una gran reforma al museu i es va instal·lar una escala que ara regala una excel·lent perspectiva de la planta principal.
A l’Oriol li agraden, especialment, les fotografies antigues de la vida al port que el museu ha sabut triar i mostrar. «És com posar cara als objectes que estan exposats. Veiem la gent que els utilitzava, i t’arribes a fer una idea de la vida tan dura que suposa treballar a la mar. I també de la feina que hi ha darrere de reunir la gent gran perquè comentin les fotografies. Em sembla una molt bona manera de donar-los veu, i de documentar tot el que recorden.
Parla d’una activitat preciosa —«Documentant Patrimoni», en diuen— que el museu fa convidant persones grans, molt grans, a ajudar-los a identificar el material gràfic que tenen. Així va ser com van saber, per exemple, qui era qui en una fotografia de l’any 1926 en la qual apareix una barca plena d’homes. Gràcies a la col·laboració de la filla d’un dels nois ben joves que hi apareixen, van poder documentar la imatge.
Detalls que fan pensar
- Només d’entrar al museu, explica Grau, hi ha una projecció, en una gran pantalla, que deixa molt clars l’inici i la història del port, i això permet començar l’itinerari coneixent l’origen de tot plegat.
- Un sensacional escafandre i el petate d’un soldat de la Marina amb la corresponent vestimenta i galons il·lustren, dins d’una vitrina, altres vincles de l’home amb el mar.
- Al principi, els pescadors no entenien el gaudi del port nàutic. És clar, ells sempre es feien a la mar per treballar, per a res més.
Ponts entre l’ahir i l’avui
Aquest teixit conjunt de donacions particulars i la contextualització de tot que el museu fa, crea el fil conductor d’una narració coherent amb la veracitat del passat. Les eines d’un mestre d’aixa exposades al museu també han estat donades. Això sí, una barca que va pertànyer a l’escriptor Carles Barral, que podem veure en el primer dels espais entrant al museu, es veu que és una de les poques coses que el museu ha adquirit.
Li costaria ben poc endinsar-se en l’escafandre exposat al museu, que li fa pensar en el personatge de Tintín.
Ben atent a les explicacions de la directora del museu, com a bon comunicador i mestre de comunicació, Grau va pensant en tots els ponts possibles des del museu a l’exterior, i viceversa. «Crec que s’haurien de mantenir i augmentar les iniciatives que convoquen la gent al museu per a diversos actes, com ara programes de ràdio, cursos, espectacles… Amb un programa atractiu d’activitats, s’aconseguiria la visita de gent que d’altra manera potser no hi vindria», expressa l’actor que tants cops vam veure interpretant el personatge de Palomino. A parer de l’Oriol, la gent de Tarragona encara coneix poc el Museu del Port.
Valoro que el museu doni protagonisme a qui correspon: les treballadores i treballadors del port i del Serrallo.
I, quan ets a dins, la ciutat s’eixampla. Impressiona veure l’esquelet d’una grandíssima embarcació que es va trobar l’any 2011 mentre es feien els treballs d’un pas de vianants a la plaça dels Carros. Gràcies a les feines de conservació realitzades pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Girona —MAC—, s’han pogut exposar pràcticament totes les fustes. Són gairebé nou metres on no falta una fusta del folre; són taulons molt gruixuts que podem contemplar des de diferents perspectives perquè han col·locat un mirall a dalt d’aquesta gran troballa. «Ara són les fustes les que ens han de parlar», diu la directora del museu. I aquest és el sentit que tenen museus com aquest, que donen veu al passat a través dels objectes.
L’essència de la ciutat
Tot resulta molt espectacular, perquè arrossega molta història. Oriol Grau insisteix que «segurament Tarragona no n’és conscient, de tot el que hi ha en aquest museu». Sí que ho són els escolars tarragonins que venen visitar-lo com a part del currículum. Precisament, del seu col·legi d’infància, Grau conserva una colla d’antics alumnes amb qui, de tant en tant, diu, queden per menjar peix blau. «Un d’ells és el patró d’una golondrina al port», comenta, mentre passem per davant d’un enorme document visual que ens mostra els productes de la nostra vida diària que podem tenir gràcies a la indústria química, que també té el seu protagonisme al Port de Tarragona, com en les ampolles, la benzina o la mascareta que la Covid-19 ens va col·locar. Aquí veiem d’on surt tot això.
El catamarà que un germà va tenir durant bastants anys li va permetre navegar cada estiu.
I anem acabant de fer el tomb entre vitrines i embarcacions, perquè l’Oriol ha d’anar a estudiar. Ara mateix prepara un monòleg teatral, que porta per títol La mare, el dimoni i jo, que s’estrenarà a mitjan maig d’aquest 2025. En la seva trajectòria artística, aquest actor i músic sempre ha procurat combinar el teatre popular amb representacions com el ball de Dames i Vells, o el ball de Sogra i Nora, amb el teatre contemporani, d’autoria actual. «He gaudit molt fent ràdio i televisió, però el teatre és el que més gaudeixo», confessa.
L’Oriol marxa amb el record de les cares de les fotografies. Molt impressionat, també, per tot el material exposat, com ara les carcasses de les naus rescatades de l’oblit. Se’n va pensant en la gent, i satisfet que «aquest museu transmeti força bé aquesta idea que el cor del Serrallo han estat les persones. Valoro que hagi donat visibilitat a les persones que han treballat al port i al barri mariner. Que es tingui en compte la gent dels barris marítims fa que se sentin seu el museu, i a més es dona el protagonisme a qui li correspon: les treballadores i treballadors del port i del barri del Serrallo»
Dades pràctiques:
Museu del Port de Tarragona
ADREÇA: Passeig de l’Escullera, s/n 43004 Tarragona
TELÈFON: 977 259 434
HORARIS: D’octubre a maig: de dimarts a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 19 h. De juny a setembre: de dimarts a divendres, de 10 a 14 i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, d’11 a 14 h.