Amb una tècnica a cavall entre la fotografia i el gravat, el fotògraf reusenc va documentar d’una manera ben original els paisatges i el patrimoni històric i monumental de bona part de Catalunya.
Data: Maig de 2025
Text: Blanca Cubells Ferreri, historiadora de l’art i comissària d’exposicions
Imatge destacada: Josep Garcia Argilaga al laboratori, pels volts del 1963. Font: Fundació Arxiu Tobella, Terrassa.
L’any 1890 naixia a Reus, Baix Camp, Josep Garcia i Argilaga, fill d’Ignasi Garcia i Capell i Rosa Argilaga i Gonzàlez. Fou el petit de la família, qui també va tenir una germana, la Maria.
Els reusencs eren una família humil treballadora que, precisament per motius laborals, l’any 1908 decideixen deixar la seva ciutat d’origen per traslladar-se a Terrassa, ciutat on el tèxtil, el ram al qual es dedicava el pare de la família, estava en plena efervescència.
Pel que fa al terreny laboral, Argilaga comença la seva formació en el camp de la comptabilitat. Posteriorment, el 2 de març de l’any 1917, entra a l’Ajuntament de Terrassa com a cap de Governació, càrrec que va ocupar fins al dia de la jubilació, que en aquells temps fou a una edat primerenca. Per aquest motiu va disposar de temps lliure i es va poder dedicar plenament i exclusivament a la seva passió, la fotografia.
Carrer de la ciutat de Terrassa, amb la Torre del Palau, també anomenada Castell-Palau de Terrassa, al fons. Font: Arxiu MNACTEC, J. G. Argilaga
Com a coneixedor del tema fou col·laborador de revistes especialitzades com Arte Fotográfico, La Ilustración Catalana, La Comarca del Vallès, La Voz del Pueblo, El Día Gráfico i el Diari de Terrassa. En aquesta darrera publicació Argilaga cobria les notícies del Vallès Occidental com a fotoperiodista.
En la seva etapa de maduresa coincidí amb el fotògraf Joaquim Pla i Janini (1879-1970), un dels màxims exponents de la fotografia pictorialista a Catalunya. Argilaga en va ser deixeble i amb ell va perfeccionar la tècnica del bromoli.
Un tòrcul per a fer gravats fotogràfics
El MNACTEC conserva, en la seu de Terrassa, el tòrcul de fusta i contraplacat que Argilaga va construir per aconseguir el resultat que volia per als seus bromolis. El tòrcul és una premsa que s’utilitza, bàsicament, per a l’estampació de gravats. En el procés de premsa es fa rodar una manovella manualment i de manera lenta i meticulosa per tal d’obtenir un acabat minuciós. Com que implica un procés manual, el tòrcul és un instrument emprat per artistes i filantrops. Argilaga el va adoptar per experimentar amb textures i acabats.
Tòrcul creat per J. G. Argilaga cap al 1961. MNACTEC. Núm. Reg. 5582.
El bromoli transportat
Per donar als bromolis l’acabat tan característic, Argilaga utilitzava una sèrie d’artefactes que li permeten donar el resultat de la tècnica al pastel. Entre ells, va crear un tòrcul que premsava el paper contra la base tintada amb l’objectiu d’obtenir un bromoli transportat. D’aquí ve el nom, de transportar de la planxa tintada al paper rugós, on quedarà el resultat final.
Aquest sistema fotogràfic presenta un aspecte similar a l’aiguafort, però el procediment és totalment diferent. El procés s’inicia amb l’obtenció d’una una còpia positiva fotogràfica, ampliada en paper a la gelatina de plata. S’hi aplica un producte de blanquejat (el líquid per blanquejar és una mescla de sulfat de coure, bromur de potassi, bicromat de potassi, àcid clorhídric i aigua). En blanquejar la fotografia, les sals de plata enfosquides es desprenen i la fotografia queda gairebé blanca. Paral·lelament, la gelatina s’insolubilitza en proporció amb la quantitat de sals de plata que hi ha a cada zona de la imatge, mentre que la gelatina de les parts blanques, ja sense les sals de plata, que han estat eliminades amb el fixador a la primera fase d’obtenció, queda soluble a l’aigua. Aleshores es torna a fixar i a mullar la imatge per posar-la, un cop ben eixugada, almenys un dia sencer, amb aigua i unes gotes d’amoníac, que farà que les zones del paper on no hi havia sals de plata l’aigua sigui absorbida per la gelatina soluble.
Monestir de Montserrat. Font: Arxiu MNACTEC, J. G. Argilaga.
A continuació, ve el moment més delicat del procés: a la superfície de la imatge, amb parts de gelatina «Argilaga va deixar centenars de bromolis que testimonien la vida de Terrassa a principis del segle XX.» inflada d’aigua i parts sense, s’hi aplica amb un pinzell gruixut una tinta litogràfica grassa de base oliosa. Argilaga utilitzava diferents tonalitats de tinta per tal d’obtenir diferents sèries cromàtiques de la mateixa imatge.
Els diferents relleus de la imatge admeten o rebutgen el pigment, de manera que la tinta només impregna aquelles zones de la fotografia en què el paper no s’ha inflat d’aigua, és a dir, on les sals de plata s’havien desinflat de la superfície i la gelatina havia quedat insolubilitzada. Argilaga va deixar centenars de bromolis que són testimoni de la vida de Terrassa a principis del segle XX, des d’indrets inexistents, d’oficis desapareguts, fins a mirades de personatges que va immortalitzar a través dels anys.
Per saber-ne més:
CUBELLS, B., Oficis oblidats. A través dels ulls de J. G. Argilaga. Dstoria Edicions, Barcelona, 2022.
PLA JANINI, J. i GARCÍA FELGUERA, M. de los S., Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini. Museu Marítim de Barcelona, Barcelona, 2022.