[Editorial Eix 14]

Data: Novembre de 2022

Els museus de ciència i tecnologia, per la seva predisposició a explicar continguts amb visió de passat, present i futur, tenen freqüentment contacte estret amb indústries i col·lectius empresarials. En aquests sectors, les inicials R+D (recerca i desenvolupament) ja fa temps que són habituals a l’hora d’explicar una part importantíssima de les seves línies estratègiques, havent-se afegit en els últims anys també la lletra I (innovació).

Justament els museus, i especialment aquells vinculats amb el desenvolupament i el progrés tècnic i industrial, cada vegada més fan activitats i procediments, a vegades a contracor de la museologia clàssica i normativa, que ben encertadament podríem incloure i definir com a actuacions d’R+D+I.

Efectivament, si agrupem tot el conjunt d’activitats intel·lectuals, experimentació, descoberta o creació de materials adreçats a la recerca, a la creació de coneixement, a la realització de noves actuacions o serveis al conjunt de la societat a través de la posada en valor del seu patrimoni comú, aleshores els museus també fan R+D. Si, a més, aconseguim pensar, planificar i produir projectes innovadors que sotraguegin conceptes i idees pansides i que fa uns anys haurien estat del tot impensables, aleshores molts museus comencen a poder dir,
també, que tenen una àrea o unes línies d’actuació o estratègiques clarament d’R+D+I.

Entre les actuacions que du a terme el Sistema Territorial del MNACTEC en aquest àmbit hi podríem incloure: l’edició de publicacions científiques o de difusió (com ara aquesta mateixa revista); la incorporació de sistemes de comunicació (com el futur Canal MNACTEC o els canals de pòdcasts o YouTube); les actuacions museològiques fora del museu (com la donació al MNACTEC d’un destacat rètol publicitari situat en l’entorn urbà); la conservació, restauració i posada en funcionament per a ús públic de béns mobles (com la locomotora Cuco al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova); la possibilitat d’arribada i accés a tots els racons del país de les mateixes oportunitats d’ús i gaudi del coneixement i la cultura (com el projecte MNACTEC TRUCK, en fase de desenvolupament); la creació d’experiències col·laboratives i d’innovació en la posada en valor patrimonial (com la càtedra del Suro o la dinamització del patrimoni dels Canals d’Urgell); la implementació de moderns sistemes d’accés individual a edificis o monuments d’interès patrimonial (com el nou sistema Heritage Gate a la Farga Palau de Ripoll).

Aquestes són només algunes de les moltes tasques i activitats que els museus fan, cada vegada de manera més estructurada i intensiva, en l’àmbit R+D+I, i que sense cap mena de dubte han de formar part, també, dels memoràndums dels plans de recerca institucionals i han d’estar en l’òptica de les futures estratègies i normatives patrimonials i museològiques.

Doncs sí, els museus ja fan, i encara n’han de fer més, recerca, desenvolupament i innovació. Modernitat i progrés, al cap i a la fi.

Jaume Perarnau
Director del MNACTEC