El programa municipal es basa en la transformació d’antics edificis industrials en desús per convertir-los en nous espais destinats a l’expressió artística.

Text Laia Soler Aragonès, responsable de comunicació de la xarxa Fàbriques de Creació / Fotos Thomas Vinhelm – Barcelona Cultura

Per comprendre el naixement de les Fàbriques de Creació cal anar a parar al moment en què antigues fàbriques abandonades de Barcelona es creuen en la trajectòria d’artistes i col·lectius culturals de la ciutat.

Durant els dos darrers segles, l’activitat industrial de Barcelona va transformar completament els trets urbanístics de la ciutat. La consolidació de les indústries tèxtils al segle XIX amb la introducció del vapor va comportar l’arribada d’un gran nombre de treballadors i treballadores, que es van anar instal·lant a nous barris obrers que creixien fora de les muralles.

A partir dels anys setanta del segle passat es va iniciar un progressiu trasllat d’aquests recintes fabrils cap a zones perifèriques. El que havien estat fins llavors fàbriques a ple rendiment, a poc a poc van anar quedant abandonades i sotmeses a un procés de deteriorament.

Per altra banda, el caràcter participatiu i dinàmic que sempre ha demostrat la ciutadania de Barcelona, ha afavorit l’aparició constant d’artistes de tota mena. Fins als anys noranta del segle XX, creadors i creadores sorgits al voltant d’iniciatives de caràcter privat o bé associatiu van demostrar una forta vocació de servei públic per la seva vinculació amb el barri i amb altres entitats.

Moltes d’aquestes experiències van evolucionar des de projectes particulars cap a espais de trobada i intercanvi col·lectius. I les seves seus —tallers, petites sales d’assaig o locals de música— se’ls van anar quedant petites. Va ser llavors quan les fàbriques es van convertir en espais on els artistes van començar a desenvolupar les seves creacions.

Aquesta unió entre artistes i fàbriques inspira el que uns anys més tard serà la xarxa de Fàbriques de Creació.

Espais reivindicats

La necessitat d’espais ben condicionats per a la pràctica artística ha estat una reivindicació constant per part de col·lectius dedicats a la creació, i és això el que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a elaborar un pla per promoure el sistema de creació artística a la ciutat. L’octubre del 2007 es presenta la primera mesura de govern de Fàbriques de Creació, que pretén posar la creació i l’experimentació artística al centre de les polítiques culturals, alhora que permet fer valdre el patrimoni industrial i arquitectònic de la ciutat i donar-li una altra vida. A partir d’aquest moment, l’Institut de Cultura es posa a treballar en la configuració d’una xarxa d’equipaments de titularitat municipal que incorpora, d’una banda, espais ja existents amb una trajectòria consolidada gràcies a la gestió d’agrupacions artístiques i, de l’altra, nous equipaments, la gestió dels quals s’encarrega a entitats d’àmbits artístics diversos.

Sala d'entrenament de La Central del Circ

Sala d’entrenament de La Central del Circ, equipament ubicat sota l’esplanada del Parc del Fòrum des del 2011.

El programa Fàbriques de Creació està influït per projectes com el de l’ufaFabrik de Berlín, la Cable Factory a Hèlsinki o la Friche la Belle de Mai a Marsella, que van sorgir a finals del segle passat entorn de Trans Europe Halles, una xarxa europea de centres culturals promoguts per la ciutadania i pels artistes que tenen lloc en antigues fàbriques reutilitzades. Les grans dimensions i la versatilitat que ofereix una nau industrial permeten un ús de l’espai molt variable i adaptable a les necessitats de les diverses disciplines artístiques: superfícies divisibles per a la construcció de tallers, sostres alts òptims per a la instal·lació d’ancoratges per a la pràctica de l’acrobàcia o espais diàfans que fan possibles sales d’exhibició, amb el seu escenari, les grades i les condicions tècniques adients, entre moltes altres característiques.

Però més enllà de les propietats formals que presenten els antics recintes fabrils recondicionats, les Fàbriques de Creació esdevenen uns espais únics i molt demanats entre el col·lectiu d’artistes. Tal com la seva denominació indica, són centres abocats a la creació, un refugi en què l’experimentació, l’intercanvi, el diàleg, l’equívoc i el dubte són elements fonamentals en el desenvolupament d’un procés creatiu necessari en qualsevol disciplina artística i a recer de les pressions de la indústria, els mitjans de comunicació i el mercat. Mantenint sempre els criteris de rigor, exigència i qualitat, les Fàbriques de Creació són espais dedicats a l’atenció, l’acompanyament i el suport a artistes i col·lectius mentre treballen en els seus projectes.

Avui, la xarxa disposa d’11 centres distribuïts en set districtes de la ciutat. Són un total de 30.000 m2 d’edificis industrials reconvertits. Tot i la diversitat que s’hi respira, les 11 Fàbriques de Creació responen a una necessitat d’espai, no necessàriament físic, que té el col·lectiu d’artistes i reivindiquen la importància del procés creatiu com una fase indispensable, i sovint oblidada, abans d’accedir al circuit d’exhibició. La funció principal de les Fàbriques de Creació és dotar les creadores i els creadors de recursos—econòmics o no— per poder dur a terme els seus projectes. Per mitjà de convocatòries públiques, s’ofereixen beques i la possibilitat de fer estades en residència durant les quals el centre posa a disposició de les persones seleccionades un espai de treball adequat i condicionat segons l’ús artístic que es duu a terme a cada equipament. A més, l’equip que hi ha al darrere de cada centre, pertanyent a diverses entitats vinculades a l’art i la creació, fa un servei d’acompanyament, adaptant-se a les particularitats de cada projecte. Tot i que no és el seu tret principal, algunes Fàbriques de Creació també disposen d’oferta formativa, entrenaments, cursos, tallers i activitats diverses adreçades a professionals de l’art i la creació, i també a aquells ciutadans i ciutadanes interessats en determinades disciplines artístiques.

La ubicació de les Fàbriques és un altre aspecte motivador per als creadors i les creadores. La connexió dels diversos equipaments amb la realitat del barri que els envolta permet actualitzar i enriquir el llenguatge artístic a través de projectes comunitaris o del vincle que s’estableix amb el teixit cultural i associatiu més proper.

En aquests quasi 14 anys de vida de la creació d’aquesta xarxa, les Fàbriques de Creació de Barcelona, cadascuna amb el seu tarannà, han esdevingut un punt d’encreuament d’artistes, companyies i agents culturals divers on poder-se aturar per pensar, dialogar i intercanviar i, així, poder afrontar el procés creatiu com un ens dúctil, omnidireccional i mutable. En un moment en què la frontera entre disciplines és difosa i la mobilitat constant —o almenys ho era fins fa uns mesos— la xarxa s’ha anat forjant amb el pas del temps i de les creadores i creadors que dia rere dia donen sentit a aquests espais.

Sala Beckett

Sala Beckett, de cooperativa obrera a espai per a la investigació i la pedagogia entorn a la dramatúrgia

Allotjaments per a artistes a Fabra i Coats

El desembre del 2019, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar dins del recinte de Fabra i Coats una promoció de 46 habitatges de lloguer públic dels quals cinc s’han destinat a allotjaments per a artistes. Amb la voluntat de promoure la mobilitat i fomentar l’intercanvi artístic, el programa s’adreça a creadores i creadors d’arreu que vulguin fer una estada temporal a Barcelona per treballar en una de les Fàbriques de Creació de la xarxa.

El projecte arquitectònic, fet per Roldán i Berengué, consta d’un edifici, amb estructura majoritàriament de fusta, construït a l’interior d’una de les naus industrials del complex fabril, que conserva la façana exterior de la fàbrica i aprofita del tot la capacitat resistent de l’estructura original.

Les Fàbriques de Creació, una per una

Sala Beckett

Ocupa des del 2016 l’edifici de l’antiga cooperativa obrera Pau i Justícia, fundada a finals del segle XIX al Poblenou. Actualment és un
espai d’exhibició, creació, formació i experimentació teatral, dedicat especialment a la promoció de la dramatúrgia contemporània i la difusió de l’autoria teatral catalana.
→ Carrer de Pere IV, 228

La Central del Circ

S’ubica des del 2011 sota la placa fotovoltaica del Fòrum, a tocar del mar, en un recinte inaugurat amb motiu del Fòrum Internacional de les Cultures del 2004. L’espai acull artistes i companyies circenses d’arreu del món i els acompanya en el desenvolupament dels seus projectes tot generant sinergies amb altres arts.
→ Moll de la Vela, 2

Nau Ivan ow

Al barri de la Sagrera, va ser la seu de l’empresa de Pintures Ivanow fins als anys vuitanta. Després va passar a mans de diverses empreses tèxtils. Avui és un centre especialitzat en l’acompanyament d’artistes i companyies de les arts escèniques.
→ Carrer d’Hondures, 30

El Graner

Exemple de patrimoni racionalista industrial de la dècada de 1950, era una seu de la fàbrica de bombetes Philips al barri de la Marina. Creada al 2011, la Fàbrica de Creació es dedica a la recerca en la dansa.
→ Carrer de Jane Addams, 14

El Graner

El Graner, centre dedicat a la dansa, rep aquest nom per la seva aparença de típic graner nord-americà

Tantarantana

Situat des del 1996 en una antiga fàbrica de paraigües del Raval, és un centre de creació, exhibició i suport artístic per a companyies teatrals i per impulsar diferents projectes de creació comunitària i social.
→ Carrer de les Flors, 22

Fabra i Coats

Ocupa la nau central d’un complex industrial de fils i teixits de l’actual barri de Sant Andreu. Des del 2008 hi ha artistes en residència de disciplines diverses i ofereix un programa d’activitats públiques vinculades a les pràctiques artístiques i culturals contemporànies.
→ Carrer de Sant Adrià, 20

Escenari Joan Brossa

Es troba en el que durant cinc segles va ser la fàbrica de moneda coneguda com La Seca. Avui és un centre de creació d’arts escèniques que posa una especial atenció a la figura del poeta Joan Brossa al barri del Born.
→ Carrer dels Flassaders, 40

La Caldera

Es troba en el que anys enrere va ser el cinema Renoir Les Corts i, amb anterioritat, la fàbrica automobilística Fiat Hispania. Avui és un centre de creació de dansa especialitzat en pràctiques artístiques al voltant del cos i el moviment.
→ Carrer d’Eugeni d’Ors, 12

Ateneu Popular 9 Barris

Neix el 1977 fruit de la lluita de veïns i veïnes de Nou Barris, en el que va ser el magatzem d’una planta asfàltica. Aposta pel circ com a eina de transformació social al barri de la Trinitat Nova.
→ Carrer de Portlligat, 11

La Escocesa

Una antiga fàbrica de teixits del Poblenou que va estar activa fins al 1998. En l’actualitat, és un espai que acull residències per a artistes visuals i es caracteritza per la llibertat creativa, la reapropiació de la tecnologia analògica i el desenvolupament de projectes comunitaris.
→ Carrer de Pere IV, 345

Hangar

Ocupa, des del 1997, una nau del recinte fabril de Can Ricart al Poblenou, una antiga empresa tèxtil que data del 1853. Actualment és un centre multidisciplinari dedicat a la producció i la recerca d’arts visuals.
→ Carrer Em ília Coranty, 16


Per saber-ne més:
Fàbriques de Creació de Barcelona