L’any 1937, la Generalitat republicana, donant resposta a la vella aspiració de crear un Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya, va publicar una ordre per crear el que avui coneixem com el MNACTEC. Però molt abans, al nostre país ja hi havia col·leccions de curiositats científiques. Fem un recorregut per aquells antecedents.

Text: Jaume Perarnau i Llorens, doctor en Història de la tècnica i director del MNACTEC
Imatge destacada: El Museu Mentora Alsina al seu lloc d’emplaçament original. Arxiu MNACTEC / AFB
Data: Novembre de 2022

Catalunya, que a començaments del segle XIX no anava pas gaire endarrerida en el revolucionari procés d’industrialització, va tenir al llarg d’aquell segle diferents intents de lloar, conservar i donar a conèixer les seves aportacions científiques i tècniques.

La suma de diferents propostes i intents més o menys reeixits per formar diferents col·leccions d’objectes i elements de divulgació científica i tècnica culminaran, en ple transcurs de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), amb el decret no materialitzat de creació d’un Museu de la Tecnologia i la Indústria. No serà fins a la reinstauració oficial de la Generalitat, ja a principis dels anys 1980, que es recuperarà aquella antiga idea i es crearà, el 1984, l’actual MNACTEC.

Els orígens

El nom de museu té origen en els temples de la Grècia clàssica dedicats a les nou muses filles de Zeus i Mnemosine. Un dels primers museus rellevants coneguts és el d’Alexandria, on, a més de la impressionat biblioteca —integrada ja aleshores al mateix museu—, es guardaven diferents objectes destinats a la reflexió intel·lectual i l’estudi crític del saber de l’època per tal de recopilar, aprofundir i difondre aquest coneixement.

És durant el Renaixement que es recupera i madura aquesta idea de compartició del saber i de la curiositat vers la natura i els fenòmens físics, fomentant el col·leccionisme i la creació dels anomenats gabinets de curiositats (o gabinets de meravelles). A Catalunya cal destacar el cas del Gabinet Salvador, que al llarg dels segles XVII i XVIII va fer una molt destacada tasca d’estudi, de col·leccionisme i de constant relació i intercanvi amb els més destacats gabinets d’Europa, fins al punt d’esdevenir un dels primers instruments de col·leccionisme i divulgació científica. Cap a finals del segle xviii, durant el període de la Il·lustració i coincidint amb l’arrancada de la industrialització, s’especialitzen, s’insereixen en les primeres noves institucions científiques, esdevenint els Gabinets de Màquines i museus científics.

Columna meteorològica

Columna meteorològica i rellotge de sol instal·lats al Parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal de 1888.

Cap a finals del segle XVIII, durant el període de la Il·lustració i coincidint amb l’arrancada de la industrialització, s’especialitzen i s’insereixen en les primeres noves institucions científiques, de manera que esdevenen els gabinets de màquines i museus científics.

La Junta de Comerç de Barcelona va establir l’any 1804, a la Llotja, un Gabinet de Màquines que anys més tard es va vincular a la Junta de Comerç i a l’Escola de Mecànica de Francesc Santponç.

L’any 1753 es crea el British Museum a partir de les col·leccions del físic Hans Sloane. Diversificant i ampliant àmbits, crearà diferents nous museus o seccions, una de les quals és el Museu d’Història Natural de Londres (1887). Aquests museus tenien una dualitat de funcions: estudi i preservació de les col·leccions i donar a conèixer aquestes col·leccions al públic, d’una banda, i reforçar i donar suport a la identitat nacional mostrant els avenços científics, tècnics i industrials de cada nació en ple procés d’industrialització, de l’altra.

Els objectes del patrimoni científic i tècnic eren referents de la modernitat i la innovació.

L’any 1794, a París, en plena Revolució Francesa, la Convenció Nacional creava el Musée National des Arts et Métiers amb la missió de salvaguardar els objectes del patrimoni científic i tècnic contemporanis que, en aquell moment, van esdevenir referents de la modernitat, la innovació i la naixent revolució industrial. Degà dels museus de ciència i tecnologia, ben aviat van sorgir museus amb finalitats semblants als llocs més rellevants i avançats en el procés d’industrialització occidental.

Catalunya, després de diferents propostes de col·leccionistes particulars o d’institucions acadèmiques i científiques, l’any 1878 s’inaugura el Museu Martorell, primer museu científic públic català creat a partir del llegat testamentari de les col·leccions científiques de Francesc Martorell i Peña (1822-1878), ubicat en un singular edifici d’Antoni Rovira i Trias al parc de la Ciutadella. El Museu Martorell va ser el bressol dels museus municipals barcelonins de zoologia, geologia i botànica, un dels elements destacats de l’Exposició Universal del 1888, i és l’origen del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El Museu Darder

Francesc Darder i Llimona (1851-1918) era un veterinari de formació especialitzat en la taxidèrmia i amb una reconeguda botiga a la plaça Reial de Barcelona. Els seus contactes amb el món de la zoologia, l’embalsamament i les ciències en general li van permetre poder crear una gran col·lecció de materials, a manera dels antics “gabinets de ciències”.

Va editar diversos llibres i revistes i va ser el creador de la Festa del Peix, popular i reconeguda festa social de finals del segle XIX i principis del segle XX que va popularitzar arreu de Catalunya la repoblació dels rius catalans.

Va fundar, a la ronda de Sant Pau de Barcelona, el Gabinet d’Història Natural l’any 1882, que posteriorment es traslladarà a l’actual carrer de la Junta del Comerç on ja inclourà col·leccions d’anatomia humana, processos fisiològics, malalties venèries etc. La morbositat del que Darder exhibia va fer que ja durant l’exposició universal de 1888 fos una de les “atraccions” més visitades de Barcelona.

L’èxit del que col·leccionava i mostrava i la necessitat de més espai va fer que l’any 1916 es traslladés a Banyoles creant el Museu Municipal Darder d’Història Natural. Allà engrandirà les “peces” d’antropologia, anatomia i patologia mèdica, amb nombrosos cranis humans de diferents races d’arreu del mon i on ja hi constava el famós i polèmic “negre de Banyoles”, un boiximà exhumat i dissecat prop de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) l’any 1830 per la casa francesa Maison Verraux i adquirit per Darder. Hi va ser exposat fins l’any 2000 en que va ser repatriat i enterrat a Botswana.

Quadre biològic

Caixa o quadre biològic de l’antic Museu de Patologia Vegetal, actualment al MNACTEC. Arxiu MNACTEC / R. Blanch

L’impuls de les exposicions

Un dels elements destacats a l’últim quart del segle XIX per donar a conèixer tots els avenços científics, tècnics i industrials que es produïen arreu del món van ser les exposicions, locals, nacionals i internacionals.

La primera va ser l’exposició de Londres del 1851, on encara destacava, i era l’element central, la tecnologia del vapor (màquines, calderes, bombes, sales de màquines, El Museu Mentora Alsina, a la falda del Tibidabo, va esdevenir un dels primers museus científics de l’Estat. etc.). A partir d’aquesta exposició es va crear el Victoria & Albert Museum (1852), dedicat al disseny decoratiu i industrial, i el Museu de la Ciència de Londres, avui Science Museum (1857).

A l’exposició de París del 1867 van destacar la tecnologia de la telegrafia i el cable transatlàntic, mentre que la del 1878 ja va mostrar les primeres aplicacions de l’energia elèctrica. L’any 1876 Graham Bell va presentar el telèfon a l’exposició de Filadèlfia i el 1880, arran també d’una exposició industrial, es creava el Deustches Museum, el museu de ciència i tecnologia més gran del món.

L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va significar un extraordinari instrument per conèixer i descobrir els nombrosos avenços científics i tècnics que en aquell moment s’estaven produint arreu del món (vegeu Eix, núm. 5). El parc de la Ciutadella va ser concebut precisament com un museu i espai a l’aire lliure que permetés, alhora, acollir diferents edificis destinats a aquesta finalitat de recollir objectes i elements que permetessin explicar l’evolució del coneixement científic de la humanitat. Així, a més de l’edifici de l’antic Museu Martorell, van construir-se els edificis que allotjaven el Palau de les Belles Arts, el Palau de les Ciències i el Palau de la Indústria, entre els elements més destacats.

El Museu Mentora Alsina

L’any 1907 Ferran Alsina i Parellada (1861-1908), enginyer tèxtil i divulgador científic, obria al públic, a la falda del Tibidabo, a tocar de l’Observatori Fabra, un museu d’aparells científics a imatge del famós Urania de Berlín o el Deustches Museum de Munic. Va esdevenir un dels primers museus científics de l’Estat i, dividit en diferents seccions (hidrostàtica, electricitat, hidràulica, òptica, acústica, etc.), va funcionar especialment dedicat a la física experimental, amb molt èxit entre el públic escolar. Ja en procés de decadència, l’any 1995 les seves col·leccions van ser cedides al MNACTEC.

Laboratori Mentora Alsina

El Laboratori de Física Experimental Mentora Alsina. Arxiu MNACTEC / T. Llordés

El Museu de Patologia Vegetal de Barcelona

L’any 1912 els enginyers agrònoms catalans Víctor Clarió Soulan (1855- 1927) i Jaume Nonell Comas (1876- 1938) creaven el Museu de Patologia Vegetal i Laboratori de Terapèutica Agrícola. El Museu, en la seva vesant de recerca científica, va treballar i investigar decididament en la diagnosi i tractament de diferents malalties i plagues que afectaven als conreus de l’agricultura catalana, en la viabilitat de la lluita biològica, en la introducció d’insectes entomòfags i la identificació de fitòfags, va publicar el “Formulario de Terapéutica Agrícola”, de gran utilitat entre la pagesia catalana i va esdevenir un centre de referència en ser el primer d’aquestes característiques que es creava a l’estat espanyol i un dels pocs existents arreu del món, destacant-ne la novetat de la difusió del coneixement científic més innovador entre la pagesia catalana.

Des dels seus inicis, anticipant-se molts anys abans a futures definicions, la voluntat d’aquesta Institució no va ser la de crear un Museu en el sentit estricte de la paraula, sinó un centre viu, actiu, que es convertís en un important centre de recerca i, fonamentalment, que fos un centre d’anàlisi i investigació al servei dels agricultors utilitzant sistemes i mètodes pedagògics “adaptados al grado de su cultura”. D’aquí les magnífiques caixes de mostraris i quadres biològics que servirien per fer classes ambulants a diferents poblacions catalanes.

Cuc de seda desmuntable

Cuc de seda desmuntable de l’antic Museu Darder. Arxiu MNACTEC / R. Blanch

Un museu tècnic de Catalunya, un precedent del MNACTEC

En plena Guerra Civil, el conseller d’Economia de la Generalitat republicana, Diego Abad de Santillán, va publicar el 26 de març del 1937 l’Ordre de creació d’una comissió perquè formulés un pla de constitució del Museu Tècnic de Catalunya per tal de «dotar el poble d’institucions que tendeixin a fer-li conèixer el desenvolupament industrial del món […] més encara en un país que, com Catalunya, viu principalment de la indústria res no és més necessari que crear un museu tècnic que juntament amb una oficina d’informació tècnica i industrial tingui per missió reunir tot el material que pugui donar idea del progrés tècnic de la nostra indústria». Formaven part d’aquella comissió delegats o directors de l’Escola d’Agricultura, de l’Escola d’Enginyers Industrials, de l’Escola Industrial, de l’Escola del Treball, etc.

L’encarregat de dirigir la ponència, que es va reunir el juny del 1937 «per a fer l’estudi i la proposta concreta de les màquines, aparells, utillatge i demés instal·lacions que es cregui interessant figurin en el Museu», va ser l’eminent enginyer Santiago Rubió i Tudurí (1892-1980), aleshores director delegat de l’Escola d’Enginyers.