L’acció concertada entre el TICCIH i l’ICOMOS per a la protecció del patrimoni industrial

L’objectiu del Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial (en les sigles en anglès, TICCIH) sempre ha estat que la inscripció a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO serveixi per fomentar el patrimoni industrial. Amb aquest mateix propòsit s’ha establert des de fa uns quants anys una estreta col·laboració amb el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS).

Text Massimo Preite, membre del TICCIH
Foto de portada: Wikicommons (Pierre Andre Leclerq)
Data: Maig de 2016

La primera col·laboració va néixer amb motiu de l’adopció d’una nova estratègia global per part del Comitè del Patrimoni de la Humanitat, el 1994, per fer una llista més “equilibrada, representativa i creïble”. Com que el patrimoni industrial era justament una de les categories amb poca representació, van tenir lloc les negociacions entre Henry Cleere, coordinador de l’ICOMOS, i Louis Bergeron, president del TICCIH, arran de les quals el TICCIH va presentar una primera llista de 33 emplaçaments industrials elegibles. S’hi van inscriure un terç dels llocs proposats. D’entre aquests llocs podem citar la foneria de Völklingen i la mina de carbó de Zollverein, a Alemanya; la fàbrica de tractament de fusta i cartró de Verla, a Finlàndia; els quatre ascensors del canal del Centre, a Bèlgica, i la mina de Falun, a Suècia.

En paral·lel, el TICCIH va elaborar uns “estudis temàtics” per tal de donar suport als expedients de candidatura dels béns industrials representatius: Les villages ouvriers comme éléments du patrimoine de l’industrie (Louis Bergeron, 1996), The International Canal Monuments List (Stephen Hughes, 1996), Context for World Heritage Bridges (Eric Delon, 1996), Railways as World Heritage Sites (Anthony Coulis; 1999), The International Colleries Study (Stephen Hughes, 2003), etc.

Una fase més estreta de col·laboració entre el TICCIH i l’ICOMOS va començar a partir d’un acord subscrit al congrés del TICCIH a Londres l’any 2000 que establia que a partir d’aquell moment l’ICOMOS reconeixia oficialment el TICCIH com a expert en matèria de patrimoni industrial i com a encarregat de les avaluacions sobre el terreny de les candidatures dels emplaçaments industrials. Aquest càrrec d’expert que l’ICOMOS va atorgar a nombrosos membres del TICCIH va significar per a cada un d’ells una oportunitat excepcional d’aprenentatge, tant científic com professional.

La mina de Falun fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 2001 juntament amb la ciutat planificada de Falun i nombrosos vestigis industrials i rurals disseminats per la regió de Dalecàrlia (Suècia). Wikicommons (Arild Vågen)

L’evolució profunda en el marc disciplinari del patrimoni industrial va dur a una ampliació notable dels àmbits d’estudi, la qual cosa es manifesta en els Principis per a la conservació del patrimoni industrial: llocs, estructures, àrees i paisatges, coneguts generalment com a Principis de Dublín (adoptats a la XVII Assemblea General de l’ICOMOS del 28 de novembre del 2011).

El 2011 el TICCIH va actualitzar i ampliar el marc teòric en l’obra col·lectiva industrial Heritage Re-tooled. Aquesta guia va suposar per als experts una ajuda eficaç per tractar tots els aspectes i totes les escales de la valoració, des de la regeneració urbana fins a la rehabilitació dels paisatges de la indústria, i des del patrimoni immaterial fins als pobles obrers i la nova museologia. 

Aquests principis van ser el resultat d’un esforç conjunt entre l’ICOMOS i el TICCIH per ampliar la seva col·laboració. Es van obrir nombrosos àmbits en la valoració del patrimoni industrial: la dimensió immaterial, l’aplicació dels principis de desenvolupament sostenible a la reconversió del patrimoni industrial i la millor difusió dels valors del patrimoni industrial en la societat contemporània.

El Memoràndum de l’entesa entre ICOMOS i TICCIH respecte de la creació d’un marc per a la col·laboració en la conservació del patrimoni industrial, aprovat a Florència el 2014, recorda els lligams entre totes dues parts i els seus objectius: — en primer lloc, l’ampliació de l’horitzó temporal de la disciplina: el patrimoni industrial no es limita als vestigis de la Revolució Industrial, sinó que també inclou els dels seus precursors, des dels temps més antics. Pel que sabem, mai abans el patrimoni de la protoindústria ha gaudit d’una equivalència tan plena amb el que sempre s’ha considerat l’aspecte prioritari de la disciplina, és a dir, el patrimoni de la Revolució Industrial, que va començar a mitjan segle XVIII; — en segon lloc, la inclusió del patrimoni industrial i de la seva conservació en un marc disciplinari més ampli, que estableix que el patrimoni industrial no representa un aspecte marginal de les polítiques urbanes, sinó al contrari, constitueix el mecanisme estratègic del seu èxit.

La col·laboració no s’atura aquí: també s’han reactivat els estudis temàtics, s’ha previst un pla anual de treball conjunt entre el TICCIH i l’ICOMOS i s’està treballant per una cooperació encara més orgànica en defensa del patrimoni industrial.

Per saber-ne més:
Web del TICCIH