La ferreria taller de Can Rovira és una peça clau per explicar l’evolució de l’ofici de ferrer des de la producció artesanal del segle XVIII fins a la mecanització d’inicis del segle XX.

Text Lluïsa amenós, Doctora en Història de l’Art i tècnica de patrimoni cultural / Fotos Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona

El març del 2020, l’Ajuntament de Rupit i Pruit va rebre en llegat testamentari l’edifici i els béns mobles de la casa Rovira, un immoble que conserva un notable conjunt patrimonial relacionat amb les activitats productives desenvolupades per aquesta família entre els segles XVIII i XX, entre les quals destaca el treball del ferro. Per tal d’iniciar la valorització i donar accés públic a la Ferreria, l’Ajuntament va demanar assessorament a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, la qual, en el marc del programa Assessorament i museïtzació d’espais i equipaments patrimonials, va posar a l’abast del consistori els recursos tècnics i econòmics necessaris per poder documentar la col·lecció. Envoltada d’un paisatge privilegiat, i a prop del conjunt siderúrgic del Ripollès, esdevé, doncs, un extraordinari exemple de l’evolució del treball del ferro a Catalunya.

La singularitat del conjunt rau en el fet que conserva en molt bon estat tant l’arquitectura com l’utillatge de dos tipus d’obrador que habitualment es troben separats: una ferreria preindustrial i un taller metal·lúrgic de la primera industrialització. Dos obradors emplaçats a la planta baixa de les finques dels números 8 i 6 del carrer Barbacana, datades al segle XVII.

El primer ferrer

La ferreria inicià l’activitat l’any 1711, quan un fadristern de la masia Rovira de Pruit s’hi establí de ferrer, i es mantingué ininterrompudament fins al 1973. És per aquesta raó que manté intacta l’estructura primigènia i conserva el mobiliari i l’utillatge original. En un espai adjacent, s’hi troba el taller metal·lúrgic amb tots els elements propis de la primera mecanització de l’ofici: el torn de fressa, el trepant de columna, la mola d’esmolar i polir, la serra de vaivé i el conjunt d’embarrats que proporcionaven la força motriu.

Façana de la ferreria

Façana de la ferreria amb el mostrador típic dels obradors antics. Font: Ajuntament de Rupit i Pruit / Javier Checa

La ferreria obre al carrer a través d’una portalada migpartida per un ampit que s’emprava com a mostrador-expositor. Aquest element constitueix un dels pocs exemples conservats d’aquest tipus d’estructures arquitectòniques que en altre temps foren habituals: al Centre Excursionista de Catalunya es conserva una fotografia de Joaquim Bordons, de l’any 1892, que reprodueix l’obrador d’un ferrer barceloní amb un mostrador similar.

Una àmplia finestra oberta al costat del portal d’accés garanteix l’entrada de llum a l’interior. Aquesta obertura presenta dos orificis als brancals, testimonis d’un sistema de tancament anterior amb embarrat. Els batents de fusta que clouen la porta i les finestres preserven dos elements excepcionals: les ferramentes originals—d’entre les quals destaquen les corretges de frontissa i la baula— i un conjunt d’empremtes gravades a la superfície exterior —possibles proves de marques de bestiar, ferradures, buixardes i altres eines.

«La singularitat del conjunt rau en el fet que conserva en molt bon estat tant l’arquitectura com l’utillatge original.»

L’interior dels espais és fosc, brut i ennegrit, com correspon a aquest tipus d’obradors. L’edifici, construït principalment amb pedra i fusta, s’assenta sobre el paviment natural de roca. Els dies de pluja, l’aigua s’escola a l’interior i genera greus problemes d’humitat. Per tal d’evitar inundacions, el sòl presenta un seguit de canalitzacions excavades a la pedra que travessen l’espai diagonal o transversalment, i desaigüen a la claveguera general. Malauradament, l’excés d’humitat ambiental ha afectat molt negativament la conservació dels elements patrimonials.

Els espais de la ferreria

La ferreria consta de dos espais: l’obrador, que dóna al carrer, i la carbonera, situada just al seu darrere i adossada a la paret natural de roca. Ambdues estances es comuniquen a través de dues portes que delaten una transformació de l’espai primigeni, com veurem més endavant. Una tercera porta comunica amb al vestíbul i l’escala que puja a l’habitatge del primer pis. Una quarta porta dóna accés al taller metal·lúrgic.

La ferreria està presidida per una fornal de planta circular, coronada per la xemeneia d’extracció de fums. Consta d’un fogó constituït per una estructura de ferro que conforma una mena de taula circular, sobre la qual encara hi ha restes de carbó. Al centre de la fornal, per la part inferior, hi encaixa la tovera, o tub de canalització d’aire, que actualment funciona amb un ventilador elèctric. La xemeneia, feta a base de maó pla i tirants de ferro collats al sostre, dibuixa el característic volum troncopiramidal, bé que amb un perfil lleugerament esbiaixat.

La fornal no es correspon amb l’original. La primigènia devia ser d’obra i estaria connectada amb la gran manxa que presideix la carbonera. A mitjan segle XX, es degué reformar amb l’objectiu de poder assumir els treballs de serralleria relacionats amb la construcció de l’emblemàtic pont penjat de Rupit. Sota la fornal, hi ha una pica de pedra que devia contenir l’aigua per trempar les eines de tall. Al costat s’alcen dues encluses sobre els seus respectius ceps. Una tercera enclusa més petita, o bigòrnia, és emplaçada enfront del sotaescala, just a l’entrada de la carbonera. Servia per executar treballs de precisió i la seva ubicació està relacionada amb el caixó de fusta que contenia l’oli per trempar les eines de tall.

taller metal·lúrgic

Vista parcial de l’interior del taller metal·lúrgic, amb algunes de les màquines que s’accionen per l’embarrat

L’utillatge de la ferreria està col·locat per sectors i en funció dels usos a què estava destinat: eines i productes pengen de barres i claus clavats a les parets o romanen col·locats en mobles i prestatgeries de fusta. Les fileres i les ferradures pengen de les barres de la fornal. Al damunt, hi trobem els compassos i els cartabons. Els tasos d’enclusa i els motlles de fer els ulls de les eines són en una prestatgeria situada a l’esquerra de la fornal, on també hi pengen les plantilles de llauna i el culleró de fundició. Les tenalles de forja cavalquen sobre una barra de fusta fixada a la paret adjacent a la carbonera. L’envolten tot de claus i lleixes que sostenen una gran diversitat de productes fabricats pel ferrer, bàsicament eines del camp i ferramentes de portes i mobiliari—panys, claus, golfos, frontisses, peces de balcons…—.

Les llimes i les eines de ferrar pengen dels porticons i els batents de porta. Els malls, els martells i els tasos de mà basculen sobre una barra situada a l’ampit del portal. Al costat de la porta d’accés a l’habitatge, s’hi concentren els estris de soldadura: el bufador de l’equip autogen, amb el broquet i els dos tubs de goma que originàriament anaven connectats a les bombones d’acetilè i d’oxigen, respectivament. L’acompanyen el manòmetre, la brida de sustentació de les bombones, les ulleres de soldador, les vares i cristalls de soldar i altres productes de soldadura —actualment guardats a la sala de reserva.

Una menció especial mereix el banc de treball, o taula de fusta que serveix de suport a la mordassa o cargol. Consta d’una post que ocupa el pany de paret de la finestra que comunica amb el carrer i disposa de dos calaixos de poca alçada. Un d’ells està dividit en quatre quarters on s’hi guarden petites peces de serralleria—ganxos, claus, balins, ferramentes, peces de balcó…

Enfront de l’entrada a la carbonera hi ha el sotaescala, és a dir, el petit espai cobert per l’embigat que sosté la rampa de l’escala d’accés a l’habitatge. Acull el caixó de trempar i servia de magatzem de ferros. També s’hi troben eines i productes penjats amb ganxos: claus Stillson, romanes, politges, enfilalls amb peces de serralleria i una original corda travadora que servia per lligar els troncs de fusta i carregar-los sobre els muls.

A la carbonera s’hi accedeix a través de dues portes que delaten l’existència primigènia de dos espais independents, separats originalment per una paret transversal de la qual encara resten visibles les filades d’arrencament. L’espai, fosc i humit, manté la pàtina ennegrida pròpia del carbó. L’única entrada de llum és a través d’una petita finestra oberta a la paret del fons, la qual comunica amb el pati interior de la casa, que es troba elevat uns dos metres per sobre del nivell del paviment. La roca mare és perfectament visible a les parts baixes del mur i al paviment, i apareix solcada pels característics desaigües. Crida l’atenció un orifici excavat al mur posterior, just a sota de la finestrella, que podríem identificar potser amb la polleguera d’una antiga cort de porcs o amb l’encaix de fusta d’una antiga menjadora de bestiar.

L’espai està presidit per dos elements de gran format: un dipòsit modern, situat a l’esquerra, i la gran manxa que insuflava aire a l’antiga fornal, constituïda per un esquelet, o caixa de fusta, format per diverses costelles, i folrat amb cuir adobat, pintat i clavat amb tatxes. Presenta dues anses cilíndriques laterals i una boca que encara conserva el tub que la connectava amb la tovera. És sostinguda per un sistema de tirants de ferro —fixats a uns travessers de fusta encastats al mur—, i s’acciona per mitjà d’una palanca que, subjectada per la cua, travessa la paret adjacent a la ferreria gràcies a un orifici practicat a la part superior del mur. Una maneta situada a l’extrem oposat de la palanca, permet accionar-la des de la fornal.

La manxa, datable al segle XVIII, injectava aire a la primitiva fornal. Ho confirma el fet que es troba encarada a la ferreria i comunicada amb aquesta a través de dos orificis: el corresponent a la boca de la manxa —que connectava amb l’antiga tovera— i el que permet el pas de la palanca d’accionament.

L’utillatge de la ferreria de Can Rovira

L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ha finançat la catalogació de les eines i la maquinària conservada a la ferreria-taller. Atès que no ha estat possible recollir el coneixement oral del ferrer de Rupit, s’han pres com a referència els glossaris terminològics elaborats amb la col·laboració de dos ferrers del Berguedà, ja traspassats: en Jaume Casals (Avià) i en Joan Casas (Guardiola de Berguedà).

  1. Tenalla de ferrer amb les mordales semicirculars, emprada també en tasques de ferrador.
  2. Compàs de puntes, per traçar cercles i mesurar distàncies. Els extrems convergents permeten també medir gruixos.
  3. Martell de ferrar, amb cap curt de secció quadrada, emprat per clavar les ferradures a les peülles del bestiar.
  4. Morro. Servia per immobilitzar el llavi de les bèsties a l’hora de ferrar-los o curar-los.
  5. Botavant o llambroix. Eina tallant usada per rebaixar les peülles del bestiar abans de ferrar-lo.
  6. Clavera, o motlle d’estargir, per forjar claus i conformar barres de diverses seccions.

El taller metal·lúrgic

El taller metal·lúrgic fou renovat en algun moment del segle XX. Ho confirmen la pavimentació amb formigó i la construcció del rec de conducció d’aigua. Aquest no és res més que un muret de poca alçada que discorre en paral·lel a la paret de pedra del fons i del lateral dret de l’habitació, i que conforma una canalització que recull les aigües pluvials i les condueix fins a la claveguera general, situada a sota del carrer. És visible en gran part del seu recorregut, llevat del darrer tram, en què resta cobert per una banqueta o arrambador d’obra amb repeu. Aquesta darrera estructura, construïda amb pedra i maó pla lligats amb morter, podria datar-se als segles XVIII-XIX.

El paviment del tornall conforma una mena de bassa que comunica amb el rec a través d’una estreta canal, la qual cosa fa pensar que podria haver servit per escolar l’aigua que esquitxava en girar la mola d’esmolar.

El taller és il·luminat per un gran finestral i el portal que obre al carrer, i igual que la carbonera, disposa d’una petita finestra a la paret rocosa del fons que comunica també amb el pati interior de la casa. Presideix l’espai l’embarrat que mou la maquinària. És accionat per un motor que transmet el moviment a un arbre principal i dos de secundaris. Situat al costat de la porta que dona al carrer, tocant al sostre, disposa d’una politja de sortida que transmet el moviment al rodet principal, solidari amb l’eix principal. Aquest s’estén de punta a punta del taller, a l’ample, i és sostingut per coixinets i tirants de ferro fixats a les bigues de l’edifici i a la part superior del mur, respectivament. Conserva dues rodes i quatre rodets que transmetien el moviment a diverses màquines mitjançant corretges de cuir. En origen, hi estaven connectades la màquina de serrar, l’esmoladora-polidora i el tornall d’esmolar.

Un dels rodets de l’eix principal transmet moviment a un eix secundari, més curt, que fa funcionar una altra línia de màquines. Actualment, només hi està connectat el trepant de columna. Un altre rodet transmet moviment a un tercer eix, encara més curt, destinat a moure el torn o fresadora.

La col·lecció de màquines inclou peces de producció artesanal i industrial. D’entre les primeres, sobresurten la mola d’aigua accionada a pedal i el tornall d’esmolar mogut amb l’embarrat. Són destacables també l’enclusa de Bagà, que porta la data «1842» al frontal, flanquejant el característic floró de vuit pètals, i el cavallet o bastidor de fusta que servia per sostenir barres de ferro a diverses alçades. A la ferreria es conserva també un hostier amb la marca Bagà i dos més sense les sagrades formes gravades.

D’entre la maquinària industrial, destaquen la serra de vaivé, la màquina d’esmolar i polir de la casa Lluís Prats de Vic, el trepant de columna amb el banc de broques i el torn-fresadora adquirit a la casa Defries vers el 1930. Ben a prop, hi ha una prestatgeria amb nombrosos accessoris del torn i el trepant (mandrils, punters, broques, plats rotatoris, eixos, capçals, etc.).

Imatge d’un taller a la plaça de l’Oli de Barcelona, del 1908, que ens aproxima a l’ambient d’una ferreria com la de Rupit. Font: Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

L’obrador disposa d’una taula de treball en fred a la qual hi ha fixats dos cargols. L’envolten diversos armaris i panòplies per guardar amb ordre les eines més modernes, com ara llimes, claus de diverses tipologies, tornavisos, martells, maces, serjants, etc.

Les parets del taller són plenes de claus d’on pengen una gran varietat de productes —eines del camp, romanes, pedals de motocicleta, enfilalls amb peces de serralleria, components de maquinària…— i de prestatgeries atapeïdes d’elements industrials i caixes que contenen tot tipus de peces ordenades per tipologies —cargols, rosques, femelles, claus, broques, grapes per cosir cintes d’embarrat, coixinets, volants, components de maquinària, etc.

Com a peça curiosa, destaca una caldera de ferro «tunejada» pel ferrer: està coberta amb una tapadora que presenta un segment tallat i fixat a una xarnera que en permet l’articulació. Devia contenir algun element líquid perquè a la part inferior hi té una aixeta per desaiguar.

Un conjunt amb valor patrimonial

La ferreria de Rupit no és anònima. L’interès que va generar a inicis del segle XX en personatges clau del modernisme arquitectònic, que cristal·litza en la reproducció de la seva façana al Poble Espanyol, la converteix en un equipament de rellevància històrica.

Aquests brillants antecedents fan plausible plantejar propostes de recerca, gestió i dinamització que ultrapassin l’àmbit local i que permetin integrar aquest equipament a estructures patrimonials d’abast nacional. De moment, s’ha començat a treballar en un itinerari cultural dedicat als antics oficis de ferrer i moliner, tan característics de l’economia rural i de muntanya, i ja s’han plantejat propostes per aprofundir en el coneixement històric d’aquest emblemàtic conjunt i impulsar futures accions de dinamització de la forja i el patrimoni de ferro.

La ruta dels oficis tradicionals

Per tal de divulgar el patrimoni singular del poble, l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Rupit i Pruit ha decidit impulsar l’itinerari patrimonial Oficis tradicionals a Rupit: molers, moliners i ferrers. A través d’una agradable passejada per la riera i els voltants del poble, es podran descobrir les restes d’antics molins i infraestructures hidràuliques, i conèixer l’activitat que es desenvolupava a la molera de Rupit —documentada des del segle XIV i anomenada posteriorment Can Pedretes—, i al taller ferreria de Cal Rovira.

→ Més informació: Oficina de Turisme de Rupit i Pruit
Tel. 938 522 003 / 938 522 922
turisme@rupitpruit.cat