El recorregut entre Cardona i Cambrils ens permet capbussar-nos en una part important de la història de la sal al nostre país, al mateix temps que visitem altres elements del patrimoni industrial de la Catalunya central.

Text: César Barba, periodista especialitzat en viatges
Imatge destacada: Vistes de la vila de Cardona des de la Muntanya de la Sal. César Barba
Data: Novembre de 2022

La història de la sal tracta de l’ús d’una de les poques roques comestibles per a l’ésser humà. La seva crònica està molt unida al desenvolupament de les transaccions econòmiques de la humanitat, i va ser la causa de guerres i llargues crisis econòmiques. Com que era una substància de primera necessitat, el control dels centres de producció va resultar un element de vital importància en l’expansió de les vies comercials durant l’Antiguitat. De fet, les primeres vies que van traçar els romans a Itàlia van ser per transportar sal, producte que es va tractar com a monopoli estatal.

A la península Ibèrica, la muntanya de sal de Cardona ja s’explotava al neolític, pel 4000 aC, encara que a Europa hi ha mines més antigues, com la de Poiana Slatinei, a Lunca, Romania, en marxa des del sisè mil·lenni abans de Crist. Per això iniciarem el nostre recorregut precisament a Cardona, on la Vall Salina, portadora de la preuada riquesa de la sal, és la raó de ser de la ciutat. Es tracta d’una depressió del terreny amb forma d’el·lipsi allargassada i unes 100 ha de superfície, coneguda antigament com el Salí i més modernament com la Vall Salina, i actualment inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. A l’extrem occidental del Salí s’ubica la Muntanya de Sal, un fenomen natural únic al món, i la manifestació més espectacular de la dinàmica geològica que es dona en aquest espai. Els seus 120 m d’alçada són només la punta d’un enorme diapir de prop de dos quilòmetres de profunditat, on té lloc el fenomen de creixement vertical de la sal.

Parc Cultural de la Muntanya de Sal

El Parc Cultural de la Muntanya de Sal disposa de camins senyalitzats i una àrea museogràfica sobre l’explotació industrial de la vall. César Barba

La quantitat i la qualitat de la sal de les salines de Cardona van portar a la implantació d’uns sistemes d’explotació a cel obert que es van mantenir invariables al llarg del temps. Aquesta realitat preindustrial es va capgirar l’any 1912, arran del descobriment de sals potàssiques a la conca salina i l’interès d’aquesta troballa en relació amb la fabricació d’adobs inorgànics. L’explotació de la potassa tingué lloc entre el 1929 i el 1990. De l’interior de la terra es van extreure prop de 40 milions de tones de mineral, i l’explotació va arribar a assolir els 1.309 m de profunditat, de manera que va esdevenir la mina més profunda del país.

Engolits per una muntanya de sal

Avui el vell recinte miner ha esdevingut Parc Cultural de la Muntanya de Sal, que proposa als visitants un passeig per les antigues instal·lacions mineres, amb diferents itineraris senyalitzats que permeten visitar cada racó de la Vall Salina. Resulta formidable el recorregut guiat per l’interior de les galeries de la Muntanya de Sal, on es manifesten amb tota la seva espectacularitat els diferents plegaments del jaciment i la diversitat de minerals que hi ha. Durant la visita es pot veure la maquinària d’extracció mineral del pou i recórrer les galeries a 86 m de profunditat.

Abans d’allunyar-nos de Cardona val la pena visitar altres elements del patrimoni industrial propers, com la colònia de la Coromina, amb un nucli antic format per un conjunt d’edificacions dels segles xvi-xvii, situat en un meandre del riu Cardener, i que respon a les sinergies socials i econòmiques esdevingudes al llarg de l’edat mitjana entorn del triangle conformat pel Salí, el castell i la vila de Cardona. El lloc és esmentat l’any 1150 i sobretot a partir del segle XIV amb la construcció de l’església dedicada a Sant Antoni. La proximitat a l’explotació salina i a la cruïlla dels camins de Berga i de Barcelona, feien de la Coromina un indret immillorable per a la venda de queviures als traginers i vianants. L’any 1926 s’instal·là a la Coromina la fàbrica de depuració de les sals i el nucli començà a créixer, d’una manera desordenada, fins a convertir-se en el raval més important del municipi de Cardona. El nucli antic resta avui en mal estat de conservació, envoltat de pisos i cases precàries aixecats pels treballadors de la mina i les fàbriques de teixits.

Vall salina

La vall salina de Cardona. César Barba

Molt a prop, a 5 km del nucli urbà de Cardona i 1,5 km del barri de la Coromina, amb accés per la C-55, s’emplaça la colònia d’El Paperer. En aquest mateix indret hi havia hagut, des del segle x, un antic molí, conegut com molí d’en Calvet. La titularitat del molí era de l’Hospital de Cardona i de la parròquia de Sant Miquel de Cardona. Ambdues institucions religioses en van millorar les instal·lacions amb un molí paperer, que va funcionar fins al 1885. Aleshores, la propietat dels molins fou desamortitzada per l’Estat i subhastada a favor de la societat Compte i Viladomat, que va posar en marxa la nova fàbrica de filats i teixits l’any 1889, amb el nom de l’antic molí paperer. Molt ben conservat, l’espai integra un petit habitatge obrer, la resclosa, el canal i una palanca sobre el Cardener que aproxima la fàbrica al poble.

També a prop de la C-55 i a tocar de la carretera C-1410, trobem l’antiga fàbrica farinera Santa Anna, situada al costat del cementiri municipal de Cardona. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, amb un cos afegit a llevant i un altre de més petit a la part posterior, i amb façana esgrafiada i rematada amb el nom de la fàbrica (Santa Ana · Fábrica de Harinas), l’únic element que recorda els antics usos de l’edifici, dedicat avui a agrobotiga.

Continuem endavant per la C-55 en direcció a Solsona, passant a prop del pantà de Sant Ponç, que forma part del conjunt d’embassaments de la conca del riu Llobregat. Situat a la vall mitjana del riu Cardener, s’estén pels termes d’Olius, Navès i Clariana de Cardener, amb la presa localitzada a aquest últim municipi. L’embassament forma un llac molt agradable que es pot vorejar per un camí que neix del pàrquing situat al costat de la presa, i que transcorre per la pista que es va obrir per fer els treballs de construcció i manteniment del pantà.

En arribar a Solsona proposem anar a conèixer el pou de gel situat al mig de la ciutat, a prop de la catedral i al costat del riu Negre. La primera notícia documentada d’aquest pou és del 1683, encara que els materials localitzats durant l’excavació daten l’estructura cap als voltants del segle XVI. El gel del pou s’obtenia del riu Negre i del forat de la Bòfia, un avenc natural prop del Port del Comte, i s’emmagatzemava al llarg de l’hivern per a la seva comercialització entre abril i primers de novembre.

Sortim de Solsona per la C-26 i enllacem ràpidament amb la LV-4011, que, passant per Montpol, ens porta a Cambrils, capital del terme d’Odèn, on hi ha el Salí de Cambrils, una de les poques salines de muntanya de Catalunya, que, després d’una rehabilitació de més de dos anys, permet la visita a les terrasses de 5.100 m², als quatre molins, a les canalitzacions de fusta amb estalactites de sal i als mitjans de transport, entre altres estructures.

Pantà de Sant Ponç

La ruta transcorre per paratges tan bells com el pantà de Sant Ponç. César Barba

El 1780 és el primer moment en què es documenta el treball a les salines. Des de llavors fins a mitjan segle XX, el complex va proveir de sal diversos pobles veïns, a través d’una ruta que cobria les comarques del Solsonès i l’Alt Urgell. Les salines, tal com les coneixem actualment, van ser construïdes entre finals del segle xix i principis del XX, organitzades en dos paratges paral·lels al riu Fred, un dels afluents del Segre. El paratge superior és anomenat el Salí, i conegut també com la font Salada, ja que en aquesta part alta brolla la font. El punt inferior s’anomena les Cabanetes, i tots dos es comuniquen per un sender paral·lel al mateix riu. Al seu costat es mantenen, avui restaurats, els antics canals de fusta que transporten l’aigua salada fins a les Cabanetes. A l’entorn proper trobem els típics bancals amb les eres d’evaporació, les terrasses on l’aigua deixa pas a les petites muntanyes de sal, fruit de tot aquest esforç humà per aprofitar els recursos naturals. Es fan visites guiades al salí que recorren tot el complex per conèixer-ne a fons l’ús històric.

La sal a Catalunya

A més de Cardona i Cambrils, a Catalunya hem disposat d’altres centres productors de sal:

  • A Gerri de la Sal es fa sal des del segle IX, tal com consta a les escriptures del monestir, en què el terreny saliner i el brollador d’aigua salada apareixien com a propietat dels monjos. Avui, el Museu de Gerri de la Sal, situat a l’antic magatzem o Real Alfolí, mostra com es treballava la sal al salí i la seva posterior manipulació fins a la comercialització.
  • L’Alfolí de l’Escala, que té la data del 1697 a la llinda del portal, fou un dels primers edificis importants de la població. Impulsats a mitjans del segle xvi per Felip II, quan va engegar el monopoli de la sal, els alfolins, juntament amb la navegació de cabotatge, van estimular l’expansió demogràfica i econòmica dels pobles costaners. L’edifici, que és Bé Cultural d’Interès Nacional, és avui un espai cultural i centre d’interpretació de la història de l’Escala.
  • Les salines de Vilanova de la Sal molt possiblement van ser explotades des de la prehistòria, també pels romans, i, ja en època medieval, cap a l’any 1000 i amb els comtes d’Urgell, es començà l’explotació intensiva. La producció podia variar entre les 60 i les 100 t l’any, fins que a la dècada de 1970 van deixar de ser rendibles i tanquen definitivament. Per tal de recuperar el patrimoni etnològic i geològic associat a l’extracció de sal, el poble de les Avellanes, al qual pertany Vilanova, celebra a finals d’octubre la Fira de la Sal.

Fitxa pràctica

Parc Cultural de la Muntanya de Sal
Adreça: Carretera de la mina, s/n. Cardona.
Tel: 938 692 475.
Des de la web s’ofereixen visites guiades i visites teatralitzades per a famílies.

Nucli antic de la Coromina
Situat dins del terme de Cardona, als peus del turó del castell en direcció nord-est, tot just en un meandre del riu Cardener.

Antiga fàbrica El Paperer
Adreça: Camí fàbrica Paperer, 140, Cardona.
Al mes de maig, la fàbrica acull La Teixidora, un mercat de comerç, gastronomia i música en homenatge als antics obrers.

Farinera Santa Anna
Adreça: Barri Coma, 11. Cardona.
Actualment és seu de la botiga Agrocentre Cardona.

Pantà de Sant Ponç
Aparcament al costat de la presa, al terme de Clariana de Cardener. S’hi arriba des de la C-55 de Cardona a Solsona, prenent un desviament a l’alçada de Santa Susanna.

Pou de gel de Solsona
Adreça: Portal del Pont. Solsona.
Tel: 973 481 009 i 973 482 310.
Horari: Obert dissabtes d’11 a 13 i de 17 a 19 h. Diumenges i festius d’11 a 13 h.
Visites guiades: dissabtes, a les 13, 16 i 18 h; diumenges, a les 12 i 13 h.

Salí de Cambrils
Adreça: Ctra. L-401, km 20. Cambrils (Odèn).
Tel: 621 244 364.
Horari: De març a maig i d’octubre a desembre, oberts caps de setmana i festius. Juliol i agost obert de dilluns a diumenge de 10 a 19 h. Tanca gener i febrer. A l’estiu, visites guiades a les 11 i 16 h, amb reserva prèvia.