El traçat de la primera línia de ferrocarril de l’Estat espanyol i les fàbriques pioneres de teixits de punt van convertir Mataró i la seva rodalia en un important centre industrial a partir de mitjan segle XIX. Visitem els punts que ens ho recorden.

Text i fotos: César Barba, periodista

Malgrat mantenir una activitat naviliera de primer ordre, Mataró no va tenir una connexió marítima a l’alçada del seu desenvolupament industrial i econòmic fins a les acaballes del segle XX. Tot i això, va arribar a ser un dels punts des d’on s’organitzaren més expedicions comercials a ultramar, la qual cosa van aprofitar molts mataronins per anar a «fer les Amèriques». Alguns van triomfar i van tornar a casa amb grans fortunes, que van servir per impulsar la revolució industrial i finançar grans obres modernistes. Un d’aquests indians mataroní, Miquel Biada i Bunyol, va promoure la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica. Les primerenques fàbriques tèxtils i de gènere de punt ho van aprofitar, i Mataró i altres poblacions de l’entorn es van convertir en un dels pols industrials més importants del país.

Can Marfà, de fàbrica a museu

Una de les principals fàbriques de l’època, Can Marfà, acull avui l’extensió del Museu de Mataró dedicada a la indústria del teixit de punt, una part fonamental de la història de la indústria tèxtil a Catalunya. Construït entre els anys 1880 i 1881, el conjunt de Can Marfà està format per dues naus d’estil manchesterià, i durant la seva llarga trajectòria va ser la fàbrica de gènere de punt més important de l’Estat espanyol, tant per la quantitat de treballadors, uns 1.500, com pel volum i la qualitat de la producció.

Can Marfà

Una nau de Can Marfà acull avui Can Marfà Gènere de Punt, extensió del Museu de Mataró dedicada a la història de la indústria, la tècnica, el disseny i la moda d’aquest teixit.

El museu ocupa una de les naus, amb una exposició a la primera planta dedicada a la història de la producció del teixit de punt a Catalunya: la maquinària, els telers, la indumentària històrica… A la planta baixa hi ha les exposicions temporals, l’espai didàctic i la sala d’actes, i la segona planta permet apropar-se als productes de gènere de punt mitjançant la mostra periòdica d’una selecció de peces de la col·lecció tèxtil i d’indumentària.

La primera obra d’un arquitecte prometedor

Una altra de les obres emblemàtiques de la ciutat és la Nau Gaudí, encarregada per l’industrial tèxtil Salvador Pagès, un dels líders del moviment cooperatiu de finals del segle XIX a Catalunya, com a seu de la Cooperativa Obrera Mataronense, que es va traslladar aquí l’any 1874. Del conjunt ideat per un jove Antoni Gaudí, juntament amb l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes, tan sols se’n va materialitzar una petita part, de la qual destaca la nau destinada al blanqueig de cotó, construïda amb 13 arcs parabòlics que creen un espai ampli i diàfan, sense haver de recórrer a columnes o pilars, una solució molt innovadora en aquella època. El 2002, amb motiu de l’Any Internacional Gaudí, el consistori mataroní promou la restauració integral de l’edifici, i el 2010 s’inaugura aquí el Museu d’Art Contemporani de Mataró, espai d’exhibició de la Col·lecció Bassat, un dels fons més representatius de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Fàbrica Jover

Fàbrica Jover a Canet de Mar, edifici amb forma d’església i tècniques i materials modernistes

Seguim bussejant en el patrimoni industrial de Mataró i arribem a la Farinera Ylla Aliberch, un conjunt de fàbrica i habitatges situat estratègicament davant de l’estació del tren per facilitar la recepció de matèries primeres i l’enviament de la producció. D’estil postnoucentista, fou projectat per l’arquitecte mataroní Lluís Gallifa i construït a finals dels anys quaranta del segle passat. La fàbrica, inaugurada l’any 1956, consta d’una nau d’emmagatzematge de quatre cossos, amb una estructura de porticó d’obra en forma d’arc i coberta de bigues de fusta. El conjunt es completa amb l’edifici de les sitges, situat just al darrere, i els antics habitatges, que ocupen un primer pis situat sobre la nau d’emmagatzematge. L’edifici està actualment en desús; l’empresa familiar Ylla, fundada el 1878, continua produint farines a la fàbrica de Vic.

Abans de deixar la capital del Maresme visitarem l’antic escorxador municipal (actual seu de la biblioteca Antoni Comas), projectat el 1909 per Melcior de Palau i Simon, posat en marxa el 1915 i en funcionament fins al 2015. Al recinte destaquen tres construccions: la torre, les naus de l’escorxador i l’immoble de l’entrada, que combinen la rajola, l’arrebossat i l’obra vista, fet pel qual es podria considerar d’un modernisme tardà. A la sala d’actes encara es poden veure elements de l’antic escorxador. La biblioteca actual, amb més de 2.000 m² de superfície, disposa d’una zona de recepció i acollida i un espai expositiu que uneix les tres naus de l’equipament

Tramvia Mataró-Argentona

A la plaça Nova d’Argentona, a la cantonada de l’avinguda Puig i Cadafalch amb el carrer Bernat de Riudemeia, es pot veure un vagó de l’antic tramvia Mataró-Argentona, que va funcionar des del 1928 fins al 1965, quan una rierada s’emportà el pont de la riera d’Argentona. El tramvia utilitzava unitats fabricades pel constructor Lladró i Cunyat d’Almàssera (València). Des que el 1848 Barcelona i Mataró van quedar connectades per tren, aquest tramvia va complir una doble funció: per una part, i atès que Mataró va desenvolupar una important xarxa industrial del tèxtil, va donar servei a un gran nombre d’obrers que necessitaven desplaçar-se cap a les fàbriques, i per l’altra, va propiciar que Argentona es convertís en destinació d’estiueig per a la burgesia de Barcelona.

Licors a la riera d’Arenys

Continuem el recorregut sortint de Mataró per la N-II cap al nord fins a Arenys de Mar, per conèixer, a la part central de la riera, les instal·lacions de les destil·leries Mollfulleda, que l’any 1896 es van adequar per acollir-hi la popular marca de licor Calisay. L’artífex d’aquesta fàbrica va ser Magí Mollfulleda, qui, després de fer fortuna a Puerto Rico, va comprar la patent del licor Calisay l’any 1897. L’edifici va ser remodelat per l’arquitecte Cèsar Martinell entre el 1940 i el 1941, amb façanes inspirades en l’arquitectura popular i nombrosos elements neogòtics i neoromànics. Els hereus de Mollfulleda van mantenir la producció fins que a principis dels anys vuitanta del segle passat van traspassar la marca. L’any 1996, l’Ajuntament d’Arenys de Mar va adquirir l’edifici i el va convertir en centre cultural.

Farinera Ylla Aliberch

Maquinària en desús que es conserva a la farinera Ylla i Aliberch.

Novament per la N-II, arribem ràpidament a Canet de Mar per visitar la fàbrica Jover, Serra i Cia, en un edifici projectat per Lluís Domènech i Montaner i el seu fill Pere Domènech i Roura, cap a l’any 1900. La fàbrica de gèneres de punt es va fundar el 1894 i el 1903 va ocupar aquest edifici d’una construcció que sembla inspirada en les esglésies del gòtic, per les voltes de la coberta i la gran rosassa cega. Destaca també l’ús de les finestres esglaonades d’angles rectes, típicament modernistes, que segueixen el pendent de la teulada.

A prop d’aquesta fàbrica, a la plaça Indústria, s’aixeca un altre edifici destacat, l’Escola de Teixits de Punt, crea- da per la Mancomunitat de Catalunya el 1922. El conjunt està format per dos edificis: l’antiga nau industrial de la fàbrica Floris i Busquets, edifici noucentista de l’any 1915, obra de Pere Domènech i Roura, i l’escola, fruit d’una reforma (1933) feta per Joan Rubió i Bellver sobre un edifici anterior. L’immoble acull actualment el Centre de Recerca Tèxtil de Canet, referent en investigació i desenvolupament de tèxtils funcionals de Catalunya.

Amb la mirada al mar

Sempre amb la N-II com a eix conductor, anem fins a Calella, i abans d’arribar al nucli, des d’un aparcament al costat de la carretera, pugem al petit promontori sobre el mar on s’aixeca el far de Calella, símbol per excel·lència de la localitat. Inaugurat el 1859, al lloc on ara hi ha el far hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa. Si bé en principi la llanterna fou alimentada amb oli a pressió, avui el modern aparell òptic assoleix una distància d’unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades. El far acull un centre d’interpretació on s’expliquen les seves relacions amb les comunicacions marítimes, terrestres i urbanes. A més, a l’exterior del far es pot gaudir d’un excel·lent mirador.

Després de gaudir de les vistes, si pugem a peu des del far per l’esquerra de la riera, arribarem a les Torretes de Calella, una torre de telegrafia òptica d’ús civil aixecada l’any 1857, tot just al costat de la torre militar erigida uns anys abans. La torre de telegrafia pertanyia a la línia que anava de Montjuïc a la Jonquera. Cap a mitjan segle XIX hi havia a Catalunya un total de 16 línies de telegrafia òptica, integrades per 77 torres repartides pel territori. A prop de la de Calella hi ha la torre Montagut, a Santa Susanna, i la torre d’en Bosquerons, a Montornès del Vallès.

Acabarem el recorregut al peu mateix de la N-II al seu pas per Calella, on trobem l’antiga fàbrica Llobet-Guri, una de les factories tèxtils més importants d’Espanya en gènere de punt, que va arribar a tenir més d’un miler de treballadors. Cal destacar-ne la façana principal que dona a la carretera, que imita el frontis d’un temple grec, amb elements neoclàssics com ara pilastres, cornises, frisos i mètopes. En funcionament entre el 1930 i el 1979, comercialitzava els seus productes amb la marca El Faro de Calella, i va arribar a gaudir de gran prestigi arreu del món. Després que l’Ajuntament adquirís una part del complex, s’han instal·lat a l’edifici equipaments educatius i culturals.

Fitxa pràctica

1/ Can Marfà Gènere de Punt. Museu de Mataró
Passatge de Can Marfà, 1, 08301 Mataró.
Tel. 937 582 642
Dijous i divendres, de 17 a 20 h; dissabtes, d’11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges d’11 a 14 h.

2/ Nau Gaudí. Col·lecció Bassat d’Art Contemporani
C. de la Cooperativa, 47, 08302 Mataró.
Tel. 937 412 930
Entrada gratuïta
Cada primer diumenge de mes, a les 12 h, visita guiada. De dimarts a divendres, de 17 a 20 h; dissabtes, d’11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges, d’11 a 14 h.

3/ Farinera Ylla i Aliberch
Av. Maresme, 125 (al davant de l’estació de Renfe), 08302 Mataró.

4/ Antic escorxador municipal. Biblioteca Antoni Comas
C. d’Enric Prat de la Riba, 110, 08301 Mataró.
Tel. 937 022 813
Dilluns, dimarts, dimecres i dijous, de 15 a 20 h; dimecres i divendres, de 9.30 a 14 h; dissabtes, de 10 a 14 h.

5/ Destil·leries Mollfulleda. Antiga fàbrica de licor Calisay
Riera del Pare Fita, 31, 08350 Arenys de Mar.
Tel. 937 924 188 / 937 924 611
De dilluns a divendres, de 8 a 22 h; dissabtes, de 9 a 14 i de 17 a 21 h; diumenges de 9 a 14 h.

6/ Fàbrica Jover, Serra i Cia
Riera Pinar, 12. Canet de Mar.

7/ Escola de Teixits de Punt de Canet
adreça: Plaça de la Indústria, 1, 08360 Canet de Mar.
Tel. 937 940 150

8/ Centre d’Interpretació del Far de Calella
Carretera Nacional II, km. 666, 08370 Calella.
Tel. 937 695 102
Entrada general, 2 €
Obert d’abril a juny i el mes d’octubre, dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14 h. Juliol, agost i setembre, de dimarts a diumenge i festius, de 17 a 21 h.

9/ Torretes de Calella
Turó de la Petona, 08370 Calella.

10/ Fàbrica Llobet-Guri
C. Sant Pere, 152, 08370 Calella.

11/ Tramvia Mataró-Argentona
Plaça Nova d’Argentona, cantonada de l’avinguda Puig i Cadafalch amb el carrer Bernat de Riudemeia.