Molins fariners, pous de gel, forns de calç, teuleries… El Cos d’Agents Rurals ajuden a localitzar elements del patrimoni preindustrial que han quedat emboscats.
Text Adam Picón i Manyosa, Agent rural de la Generalitat de Catalunya. arqueòleg llicenciat en Història (UAB) i cursant el grau d’Història de l’Art (UNED) / Fotos Cos d’Agents Rurals
Data: Juny de 2021
El Cos d’Agents Rurals (en endavant, CAR) és un dels tres cossos d’administració especial amb què compta la Generalitat, juntament amb el Cos de Mossos d’Esquadra i el Cos de Bombers. Els i les membres del CAR tenen la condició d’agents de l’autoritat i de policia judicial en l’exercici de les seves funcions. Actualment, el CAR depèn del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
L’àmbit competencial del CAR és força ampli i transversal i es troba definit a la llei 17/2003 del Cos d’Agents Rurals i el decret 266/2007, que desenvolupa l’esmentada llei. Aquestes competències s’agrupen en quatre àmbits o especialitats: Incendis Forestals, Caça i Pesca, Forestal i, finalment, Espais Naturals i Biodiversitat. És en aquest darrer àmbit competencial en què s’adscriuen les tasques que té encomanades el CAR en la protecció del patrimoni cultural existent al medi natural. En definitiva, el CAR és un cos de vigilància, inspecció i protecció del medi natural i les activitats que s’hi duen a terme, i està inclòs en el col·lectiu anomenat arreu de l’Estat espanyol Agents Forestals o Mediambientals.
Més enllà de les tasques de vigilància i inspecció, el CAR fa un percentatge d’actuacions elevat en allò que anomenem col·laboració amb l’Administració. És aquí on hem d’ubicar la tasca d’inventari del patrimoni cultural.
L’inici d’una col·laboració
Aquesta col·laboració s’inicia formalment el febrer de l’any 2012, moment en què el Cos d’Agents Rurals va signar un conveni de col·laboració amb la Direcció General de Patrimoni Cultural (Departament de Cultura) a través de la Direcció General del Medi Natural (on estava inclòs el CAR en aquells moments). En el marc d’aquest conveni es va començar amb les tasques de col·laboració amb l’inventari del patrimoni arquitectònic existent al medi natural.
L’objectiu era aprofitar el coneixement del territori dels membres del CAR per fer aflorar una tipologia de patrimoni cultural que es trobava infrarepresentat a les bases de dades del Departament de Cultura, concretament les que gestiona el Servei de Suport Tècnic i Inventari. Així doncs, en un primer moment, es va fer una prova pilot l’any 2011 a la regió de Barcelona i la Catalunya Central (en què es van documentar 600 elements), i durant període 2012-2015 es va fer extensiva a la resta del territori català (amb l’excepció de la Vall d’Aran, on les competències depenen del Conselh Generau d’Aran a través del Cos d’Agents de Miei Ambient). L’objectiu era localitzar, documentar i actualitzar la informació existent d’elements que formessin part del patrimoni cultural de tipus preindustrial: molins fariners hidràulics, pous de gel, forns de calç, teuleries, etc.
La feina de camp que dur a terme el CAR es materialitza amb l’elaboració d’unes fitxes pautades pel Servei de Suport Tècnic i d’Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural (que n’és el receptor), la realització d’un reportatge fotogràfic, recollida d’informació diversa, etc. Després, la informació es tramet al Servei de Suport Tècnic i d’Inventari perquè la validi i la pengi al web, on a través de l’extranet eGIPCI i els cercadors d’inventari de patrimoni arquitectònic pot ser consultada.
Per què cal documentar?
La documentació d’aquests tipus d’elements arquitectònics ens permet conèixer com i on aprofitaven els recursos existents al medi natural les societats passades i, d’aquesta manera, saber com s’articulava el territori. Així mateix, la documentació és el primer pas per a la seva protecció i possible posada en valor. El que no coneixem, no existeix. El recull en els inventaris d’aquests béns patrimonials en possibilita la inclusió als planejaments urbanístics, per exemple, fet que a la pràctica és l’eina més efectiva de gestió i protecció del nostre patrimoni cultural.
Tipus d’elements documentats
- Forns (de calç, guix, teuleries, etc.): 25,5 %
- Molins (hidràulics, fariners, etc.): 17,8 %
- Ponts (diferents estructures): 10,6 %
- Estructures d’aigua (safarejos, sínies, pous, etc.): 8,8 %
- Altres (pous de gel, colomars, etc.): 37,3 %
«Documentar ens permet conèixer com i on aprofitaven els recursos existents al medi natural les societats passades.»
Drons al rescat
Un dels aspectes introduïts des del 2016 és l’ús dels mitjans del Grup de Suport Aeri i Unitat Especial de Drons (GSA-RPAS). Els darrers anys, els drons s’han convertit en una eina indispensable i han mostrat un potencial enorme amb múltiples aplicacions. En col·laboració amb el Servei de Suport Tècnic i d’Inventari s’han establert diversos béns immobles que es consideren d’especial interès per obtenir imatges aèries, com alguns BCIN. Aquestes imatges es troben a disposició del públic general a través del web www.calaix.gencat.cat. L’aportació del Grup de Suport Aeri representa un total del 5 % dels elements documentats pel CAR.
Localitzar, fotografiar, documentar
Aquestes tasques tenen diversos vessants i resultats. El primer és l’actualització gràfica de béns immobles ja inventariats, especialment molins hidràulics (ja siguin fariners, paperers, d’oli, etc.). En molts casos, les fotografies que hi ha a l’inventari són dels anys vuitanta, en blanc i negre, però de vegades ni tan sols n’hi ha. El segon vessant és la localització i documentació d’elements inèdits. En aquest sentit, la documentació de forns (de calç, teuleries, forns rajolers, de pega, d’oli de ginebre, etc.) és la tipologia en la qual el CAR ha aportat més dades. Igualment, els pous de gel i altres estructures associades a l’aigua (basses, safarejos, aqüeductes, sèquies i rescloses, etc.) també tenen una bona representació.
Forn rajoler a Cal Cucala, Fonollosa (Bages)
Val a dir que la documentació i la localització d’aquests elements s’acostuma a fer en el marc de les actuacions habituals del CAR, és a dir, en el transcurs de les inspeccions que fan al medi natural, com poden ser inspeccions de rompudes forestal o de moviments de terra, ordenació del territori, estudis diversos com pot ser el cinegètica, etc.; només en els primers períodes (anys 2011-2015) es va fer una cerca dirigida.
Una gran diversitat d’elements
Així mateix, els darrers anys s’ha ampliat la tipologia d’elements que cal inventariar. Per posar alguns exemples: s’ha fet un esforç en la documentació de ponts, aljubs, pous, etc., i s’ha actualitzat la documentació gràfica d’elements ja inventariats, com ara masos, castells, ermites, etc. Així mateix, des del 2020, s’està actualitzant la informació referent a les creus de terme que hi ha a Catalunya (actualització fotogràfica, confirmació de la seva existència, etc.).
La tipologia principal d’elements documentats són els forns, ja siguin de calç, teuleries, de guix, etc. Aquest grup d’elements documentats per al posterior inventari representen el 25,5 % del total. Després trobem el grup dels molins, els quals són, en gran part, molins hidràulics fariners, però també n’hi ha d’oli, paperers, etc. Aquest segon grup representa el 17,8 % del total d’elements documentats. El tercer gran grup tipològic seria el que conformen els ponts, que engloba el 10,6 % d’elements. Així doncs, veiem que aquestes tres categories representen el 53,9 % de tots els elements documentats pel CAR.
Hi ha un quart grup força heterogeni que hem agrupat a la categoria «estructures d’aigua». Aquest grup representa el 8,8 % del total i s’hi inclouen safarejos, sínies, séquies i rescloses, basses, pous i aljubs, etc. La resta de béns documentats (el 37,3 %) és força heterogeni, i hi trobem els pous de gel (ja sigui pous de neu o pous de gel), estructures agrícoles (tancats ramaders, colomars, etc.), creus (creus de terme i altres creus commemoratives), masos, edificis religiosos (esglésies, ermites, capelles, etc.), elements de la Guerra Civil espanyola (trinxeres, búnquers, etc.), jaciments arqueològics (actualització dels vestigis coneguts i alguna troballa inèdita), estructures defensives (torres, murs, etc.) i altres elements diversos.
Per saber-ne més:
Extranet eGIPCI
Cercadors d’inventari de patrimoni arquitectònic
Web Calaix per a la cerca d’imatges
Bibliografia
PICÓN, Adam, «Expolio arqueológico en Catalunya y la implicación del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya», a El expoliar se va a acabar. Uso de detectores de metales y arqueología: sanciones administrativas y penales, RODRÍGUEZ, Ignacio i YÁÑEZ, Ana (coords.), p. 103-130. Editorial Tirant lo Blanch, València, 2018.
PICÓN, Adam, «El Cos d’Agents Rurals i la protecció del patrimoni cultural: custòdia i col·laboració en la gestió del medi natural», a Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 30, Monogràfic Espoli, tràfic il·lícit i falsificació de béns arqueològics, Universitat de Lleida, 2020.
PICÓN, Adam, «El Cos d’Agents Rurals i la protecció del patrimoni cultural (I)», a Full d’Informació de la Societat Catalana d’Arqueologia, núm. 376, febrer del 2019.
PICÓN, Adam, «El Cos d’Agents Rurals i la protecció del patrimoni cultural (II)», a Full d’Informació de la Societat Catalana d’Arqueologia, núm. 377, febrer del 2019.
PICÓN, Adam, «El Cos d’Agents Rurals i l’inventari del patrimoni arquitectònic de Montblanc», a Revista el Foradot, núm. 117, p. 16-17. Montblanc, 2020.