Reconstruïda en un 85% després de la massiva destrucció de la Segona Guerra Mundial, la capital de Polònia conté un grapat d’indrets relacionats amb la ciència i la tècnica que val la pena visitar. El pes del trauma del conflicte bèl·lic, però, inevitablement ho impregna tot
Text i fotos Sergi Ramis
Imatge de portada: El Museu Curie ocupa la casa natal de la científica insigne.
Data: Novembre de 2018
Un dels museus més impressionants de la capital polonesa és el dedicat a l’aixecament popular que es va oposar a l’ocupació nazi. Està ubicat en un edifici històric que es va inaugurar l’any 1908 com a central elèctrica per als tramvies de la ciutat. Es tracta d’un complex d’edificis connectats per patis on l’immoble principal de quatre plantes ha estat destinat a convertir-se en un recordatori espectacular de la resistència dels ciutadans de Varsòvia a l’aniquilació.
En el primer nivell de l’edifici principal s’explica la divisió de Polònia després de l’acord entre la Unió Soviètica i Alemanya. Pugem un pis i ens assabentem de l’aixecament popular que va tenir lloc el 1944. A més de la reproducció de carrers i passatges de la ciutat, de tota mena de documents i imatges, de motocicletes, mobiliari i fins i tot còpies exactes d’estances dels pisos i de les oficines de la mateixa central elèctrica, l’element que crida més l’atenció i que ocupa una part important de l’espai lliure és l’avió bombarder B-24 Liberator de l’exèrcit nord-americà. Després, a mesura que pugem nivells, podem veure els més de 800 objectes de l’època exposats, i les més de 1.500 fotografies.
En sortir de l’edifici principal es pot accedir a la torre que domina bona part del sector oriental del riu Vístula, amb una panoràmica excepcional. És aquí on es pot apreciar, també, l’esforç per convertir un edifici industrial que va ser gairebé destruït pels bombardeigs del 1944 en un espai públic de remembrança. De les turbines i les calderes utilitzades per mantenir en funcionament l’extensa xarxa de tramvies de la ciutat, ja no en queda res; només s’han recuperat els diferents edificis de maó a la vista.
El rellotge astronòmic de la plaça Rynek, la plaça del mercat, és un detall que queda fixat a la retina del visitant
L’idil·li de Varsòvia amb els tramvies, però, no ha acabat. És una de les ciutats d’Europa que els ha sabut conservar bé, i, de fet, només n’ha interromput el servei en períodes excepcionals. Encara funcionen velles unitats pintades amb els clàssics colors de la ciutat —vermell i groc— amb alguns elements interiors de fusta. Varsòvia manté 250 quilòmetres de circuit per a tramvies, un dels transports públics bàsics de la capital polonesa, amb gairebé un miler de cotxes en funcionament.
Com a satèl·lit del Museu de l’Aixecament funciona al barri de la Universitat Politècnica un instrument venerable que val la pena anar a experimentar: el Fotoplastikon. Es tracta d’un gran timbal rotatori equipat amb visors individuals on es projecten fotografies estereoscòpiques en 3D amb escenes de la vida quotidiana dels polonesos de finals del segle xix.
El Museu de l’Aixecament és un recordatori espectacular de la resistència dels ciutadans de Varsòvia a l’aniquilació
L’ambientació de l’indret s’esforça molt en l’atmosfera vintage, i els visitants poden imaginar fàcilment com va ser aquest precursor del cinematògraf asseient-se en uns tamborets de fusta i veient passar imatges que ens mostren famílies que apleguen verdures de l’hort, postals de la Varsòvia d’abans de la destrucció de la Segona Guerra Mundial o un esmolet que es fa càrrec dels ganivets que li porta la gent de la barriada. Un operador pot regular a quina velocitat vol que passi les imatges. La col·lecció consta de 7.000 fotografies, per la qual cosa es van renovant periòdicament.
El Fotoplastikon de Varsòvia és original perquè es mou gràcies al mecanisme d’una màquina de cosir i el timbal rotatori aprofita peces d’una màquina de rentar industrial. L’artefacte resulta tan insòlit i desconegut per al públic en general que a la mateixa façana del museu hi ha encastat un visor com els de l’interior perquè el visitant potencial es pugui fer una idea de
què va la cosa i li piqui la curiositat per entrar-hi.
Creuant el riu Vístula, al sector occidental de la ciutat, trobem l’original Museu del Neó, una manera inusual de documentar com es publicitaven els règims del teló d’acer utilitzant rètols lluminosos que feien servir aquest gas. Més d’un centenar de peces que estan en marxa a les grans sales del museu i que ens mostren detalls interessants de l’escola polonesa de disseny, però també com en els anys del socialisme comandat pels soviètics els països de la seva òrbita intentaven donar una nota de color a l’existència grisa dels ciutadans.
El Museu del Neó és una iniciativa privada que ha aplegat pacientment al barri més cool de la ciutat uns rètols que estaven destinats a desaparèixer
El Museu del Neó és una iniciativa privada d’Ilona Karviná i David Hill, que han aplegat pacientment al barri més cool de la ciutat —conegut com Praga— uns rètols que estaven destinats a desaparèixer i que parlen de les tendències estètiques i els missatges polítics que el govern comunista va llançar durant les dècades de 1950-1970. Amb més vocació de contactar amb el futur que no pas amb el passat trobem el Centre Copèrnic, un espai dedicat al coneixement de les ciències, de caràcter absolutament interactiu i que centra les activitats en el jovent d’entre 12 i 18 anys.
La corrua d’exposicions temporals i maquinària estable és sensacional, i toca tots els àmbits: des d’entendre que l’aire, per més que sigui invisible, és molt important fins a fer divertida la termodinàmica, explicar com funciona l’electricitat o fer obres de teatre protagonitzades per robots. Al terrat de l’edifici hi ha un gran jardí. Alguns dels espais més preuats per als nens són el Pensatori, la Zona Experimental i les exhibicions de «miracles» científics fets amb elements quotidians que hi ha a totes les cases. El centre porta el nom de l’astrònom més venerat del
país, defensor de la teoria heliocèntrica, per bé que no va néixer a Varsòvia sinó a la bella Torun.
El Museu de Marie Curie reuneix tots els objectes relacionats amb la científica que s’han pogut trobar
És molt possible que a la majoria de persones que els facin esmentar una dona científica només els vingui al cap el nom de Marie Curie. En realitat, nascuda Maria Sklodowska i filla de la capital polonesa, aquesta guanyadora de dos premis Nobel i pionera de l’estudi dels materials radioactius té el seu propi museu a la ciutat. S’hi han reunit tots els objectes relacionats amb ella, facilitats per la família i/o trobats pels historiadors, atès que la casa familiar va ser gairebé destruïda del tot durant l’aixecament del 1944. Però és una bona manera d’entrar en contacte amb el món d’aquesta investigadora, descobridora del poloni i el radi, que va unir el seu destí al del seu marit, Pierre Curie, de qui va prendre tant el cognom com la nacionalitat.
Una fàbrica i unes mines de pel·lícula
En algun moment del viatge per Polònia es té la sensació de ser en un país que resumeix la seva història en el passatge traumàtic de la Segona Guerra Mundial; tal és la quantitat de memorials, mausoleus, plaques, museus… dedicats a la conflagració. A Cracòvia aquesta sensació queda reforçada en visitar la fàbrica de Schindler, la factoria d’esmalts que una pel·lícula de Steven Spielberg va fer immortal. Al pati d’entrada es veuen alguns dels carros de transport de material i les plaques de porcellana amb el nom i el número del carrer. Dins, s’ha conservat ben poca cosa de l’indret original. Però les instal·lacions s’han convertit en un museu que recrea com era la ciutat entre el 1939 i el 1945, amb el vagó d’un tramvia, un pis model del gueto jueu o el pas subterrani d’una estació de tren. L’experiència resulta commovedora.
L’1 d’agost de 1944, la població civil de Varsòvia es va aixecar contra les tropes alemanyes que havien envaït el país gairebé 5 anys abans. El museu de la Resistència documenta aquests fets.
En arribar a la cafeteria i botiga de records, la presència de gadgets de la pel·lícula La llista de Schindler, en què s’explica la història de l’empresari Oskar Schindler i la seva odissea per salvar 1.200 jueus de la deportació al camp d’extermini d’Auschwitz —mantenint-los com a empleats—, és massiva.
A només 14 km al sud-oest de Cracòvia, però, tenim una cita amb un indret que ens recorda que la història de Polònia és molt més que el període 1939-1945. Allà hi ha les mines de sal de Wieliczka, explotades des de fa més de 700 anys i ara convertides en un museu declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Tenen més de 300 km de galeries, de les quals només es visita una petita part. El recorregut dura un parell d’hores i ens trasllada a 135 m de profunditat, passant per galeries on els minaires van extreure fins a 200.000 tones de sal de roca, però que també es van dedicar, al llarg dels anys, a tallar estàtues, diorames, altars…
La sala més impressionant és la que es visita en darrer lloc, coneguda popularment com la capella de Santa Kinga, una estança gegantina on tot —paviment, llums del sostre, estàtues de sants, mobles, una reproducció del Sant Sopar de Leonardo da Vinci…— està tallat en sal. Té unes dimensions que impressionen: el sostre fa 18 m d’alçada i la sala té més de 1.000 m2 de superfície. Allà s’hi celebren concerts i misses.
Fitxa pràctica
Museu de l’Aixecament de Varsòvia (Muzeum Powstania Waszawskiego)
ul Przyokopowej, 28.
Obert cada dia en horaris força canviants entre les 10 i les 20 h segons l’època de l’any. Consulteu el web.
Entrada general, 25 zlotys.
Fotoplastikon
al Jerozolimskie, 51. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 18 h.
Entrada general, 6 zlotys.
Els diumenges és gratuït.
Museu del Neó (Neon Muzeum)
ul Minska, 25.
Obert de dilluns a divendres d’11 a 17 h; dissabte, de 12 a 18 h; diumenge, d’11 a 17 h.
Entrada general, 14 zlotys.
Museu Maria Skloodowoskka-Curie
ul Freta, 16.
Obert de setembre a maig de dimarts a diumenge, de 9 a 16.30 h; de juny a agost de dimarts a diumenge, de 10 a 19 h.
Entrada general, 11 zlotys.
Centre de Ciència Copèrnic.
Wybrzeze Kosciuszkowskie, 20.
Obert en horaris molt canviants entre les 8 i les 19 h segons l’època de l’any. Consulteu el web.
Entrada general, 31 zlotys.