L’any 1930, Pau Abad Piera, un geni autodidacte de Sabadell, va ser capaç de desenvolupar un sistema molt perfeccionat i molt competitiu de transmissió de fotografies per ràdio. La seva és la història d’un inventor apassionat que va caure en l’oblit.
Text: Gustau Nerín, professor a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona | Fotos: Arxiu MNACTEC
Cap al 1930, la telefotografia, la transmissió de fotografies per ràdio, era una tecnologia que despertava molt d’interès a tot Europa, perquè se sospitava que acabaria tenint múltiples aplicacions pràctiques. Els aparells inventats per Fulton i Beli, a Alemanya i a França, causaven furor a les fires de mostres. Però en un petit taller de Sabadell, al carrer Montserrat, s’hi inventaria un nou aparell que aconseguiria competir amb aquests amb avantatge, sobretot per la qualitat de la fotografia rebuda. A més, el sistema sabadellenc era millor que els rivals en preu: l’aparell valia un terç del dels competidors alemanys i francesos.
L’autor de l’invent era Pau Abad, un home que n’havia après bàsicament a través de l’experiència, ja que només havia anat a l’escola fins als 14 anys. Va començar a treballar a la serralleria del seu pare, va passar un temps fent feina en un taller d’automòbils de Barcelona i va col·laborar en un negoci familiar de fabricació metal·lúrgica, per finalment establir amb el seu germà Antoni un taller destinat a preparar eines i utillatge de precisió. La seva vida va canviar als 28 anys, al 1922, quan un veí de Sabadell, el professor Comas i Solà, director de l’Observatori Fabra, va mostrar-li el funcionament de l’aparell de ràdio que havia portat de París, el primer de la ciutat. Pau Abad en va quedar completament fascinat. Va decidir experimentar en aquell camp tan innovador.
Imatges que volen en les ones
Durant un temps, del 1924 al 1927, el taller dels germans Pau i Antoni Abad es va dedicar a fabricar receptors de ràdio. Però la gran obsessió de Pau Abad era trobar un sistema per transmetre imatges. L’11 de desembre del 1930, finalment, va aconseguir patentar el seu invent, que incloïa també la possibilitat d’enviar imatges per via telefònica. Malgrat tot, en un principi, va quedar reduït a un ús personal. Des del taller situat a casa seva, a través de la seva emissora particular, Pau Abad enviava i rebia imatges. Moltes d’elles eren fotografies de la família, especialment de les seves dues filles, Maria i Rosa, i del seu fill Valentí.
Però la gran il·lusió de Pau Abad era divulgar aquest sistema de telefotografia. Va comptar per a això amb la col·laboració de l’equip que va crear, al 1929, l’EAJ-15 Ràdio Associació de Catalunya. Es tractava d’una emissora impulsada per un grup de radiooients, però que la legislació de la dictadura de Primo de Rivera marginava en favor de les emissores d’Unión Radio. Els impulsors de l’EAJ-15, amb una gran ambició, no només volien fer una programació radiofònica catalana, sinó també promoure solucions tècniques amb experts locals als problemes de la transmissió per ràdio. La seva voluntat era desenvolupar millores tècniques i convertir Ràdio Associació en una de les emissores capdavanteres en l’àmbit europeu.
Aparell receptor del belinògraf inventat per Pau Abad i Piera. Anys 1930-1931.
En arribar la República, l’Estatut de Catalunya va reconèixer l’autonomia cultural de Catalunya des del punt de vista de la radiodifusió, i es va autoritzar a emetre a Ràdio Associació de Catalunya, que ben aviat va decidir donar ple suport a les transmissions telefotogràfiques de Pau Abad, en un intent per desenvolupar un sistema català de telefotografia (fins i tot experimentaven amb l’anomenat ràdio cinema, és a dir, amb el precursor de la televisió). El cap tècnic de Ràdio Associació de Catalunya, Homer Teixidor, va apostar per fer difusió pública de l’invent de Pau Abad. Del període de proves domèstiques del sistema Abad es passaria a la transmissió pública de fotos. Cada cap de setmana, Radio Associació retransmetria dues fotografies (a vegades extretes de la premsa d’aquell dia) en un programa de 15 minuts. Fins i tot s’encarregarien de gestionar unes certificacions de l’emissió per tal de demostrar la validesa científica de l’invent.
La fira de les novetats
La posada de llarg del sistema Abad de telefotografia va tenir lloc a la Segona Exposició Nacional de la Ràdio, celebrada l’octubre del 1932 a la Fira de Barcelona. Era un saló on es presentaven les novetats mundials, no només de ràdio, sinó també de cinema, fotografia i so. Al Palau número 1 de Montjuïc, a l’estand de Ràdio Associació, el més visitat de la mostra, s’hi van instal·lar un emissor i un receptor del sistema Abad. A la vista de tothom, es va procedir a l’emissió i recepció de fotografies, amb un gran èxit de públic. Quan el president Francesc Macià va visitar l’exposició, va poder contemplar com es retransmetia una fotografia seva. Macià, que venia del cos d’Enginyers de l’exèrcit, i que havia practicat l’enginyeria civil, es va emocionar en veure la qualitat de l’invent. També van passar a veure l’aparell sabadellenc l’alcalde de Barcelona del moment, Jaume Aiguader; el ministre d’Agricultura, el periodista Marcel·lí Domingo i el conseller de Cultura de la Generalitat, el poeta Ventura Gassol. La premsa es va fer molt de ressò de l’invent sabadellenc.
Així, durant uns dies, les fotografies emeses pel sistema Abad, promogut per Ràdio Associació de Catalunya, es van poder comparar amb els dels sistemes Belin i Fulton, que mostrava al seu estand Unión Radio Barcelona (la filial catalana d’Unión Radio Madrid). Es diu que la qualitat de les fotografies rebudes amb el sistema Abad era molt superior a les que reproduïen els sistemes alemany i francès.
Un visionari
Pau Abad preveia ja utilitats per a la telefotografia que molts anys més endavant es farien realitat. Intuïa que serviria per a la transmissió de fotografies de premsa, per a les transferències bancàries i per a les identificacions policials. Fins i tot va pensar que podria servir en medicina per transmetre radiografies i fer diagnòstics a distància. Però, a desgrat de l’èxit de públic i de premsa, l’explotació comercial de l’invent no acabava de funcionar. Ningú no va fabricar els aparells. Els germans Abad continuaven vivint del taller d’eines, i en Pau aprofitava les nits per dedicar-se als seus invents, que no interessaven al germà. Pau Abad i els dirigents de Ràdio Associació de Catalunya van demanar suport institucional per tal de poder difondre l’ús d’aquest invent. Però les circumstàncies no van acompanyar. La revolta del 6 d’Octubre va suposar el bloqueig de la Generalitat de Catalunya. Quan semblava que tot tornava la normalitat, va esclatar la guerra civil i les autoritats van decomissar les emissores particulars per evitar l’espionatge.
Quan la guerra va acabar, el 1939, Ràdio Associació va ser clausurada. A Pau Abad mai no li va ser retornada la màquina confiscada per les autoritats republicanes. Desencisat, va abandonar les experimentacions en el camp de la telefotografia i es va concentrar en la direcció de la seva fàbrica d’eines de precisió. La telefotografia seguiria progressant, però l’invent català no seria aprofitat. Les circumstàncies polítiques van impedir que l’aportació catalana en aquest camp tingués més futur.
Pau Abad va viure fins al 1981, a la mateixa casa on hi havia hagut el seu taller d’inventor, al carrer Montserrat, dedicat a d’altres afers. Poca gent a Sabadell recordava que el seu veí havia inventat un aparell innovador. Malgrat tot, l’Ajuntament de Sabadell, al 1985, en va voler reconèixer l’enginy posant el seu nom a un carrer de la ciutat. La família de l’inventor, després de la seva mort, va cedir dos aparells —un receptor i un prototipus emissor—, la documentació disponible i les fotografies transmeses al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que en custodia el llegat.
Els aparells de telefotografia del MNACTEC
Aparells receptor (núm. de registre 6267) i prototipus emissor (núm. de registre 6266), cedits per Ramon Vall en nom de la família de Pau Abad per formar part de les col·leccions del MNACTEC. Han estat exposats en diverses ocasions, i actualment es poden contemplar en l’exposició itinerant “Catalunya, un país d’enginy i innovació”.
Per saber-ne més:
Garriga, Teodor. La meva vida i Ràdio Associació de Catalunya. Barcelona, Proa, 1988.
Web de Ràdio Associació de Catalunya: htpps://radioassociacio.cat/historia