El passat industrial ha deixat una empremta molt particular a la capital del Vallès Occidental. Emprenem una descoberta del patrimoni del municipi.
Text i fotos: César Barba, periodista especialitzat en viatges
Imatge de portada: Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual seu del MNACTEC. Font: MNACTEC / Arnau Rovira
Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques dedicades al sector tèxtil. Un recorregut pels antics vapors, fàbriques, magatzems i xemeneies ens permet viatjar a la Terrassa del 1900 i descobrir un patrimoni industrial únic a Catalunya.
Iniciarem el recorregut al Vapor Aymerich, Amat i Jover, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, que el va començar a construir el 1907 per encàrrec de tres industrials terrassencs dedicats a la fabricació de teixits de llana: Aymerich, Amat i Jover. L’edifici acull actualment la seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i és considerat un dels millors exemples del modernisme industrial català.
El museu ocupa una superfície total de 26.000 m2, 11.000 dels quals corresponen a l’antiga nau de producció, on avui es troben les principals exposicions. Aquesta sala està coberta per un sostre en forma de dents de serra, que van ser reinterpretades de manera magistral per l’arquitecte Muncunill amb 161 voltes catalanes, de maó pla, que se sostenen gràcies a 300 columnes de ferro fos que servien també com a suport dels embarrats, que al seu torn transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica.
Les singulars voltes de la coberta del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Font: MNACTEC
Des del MNACTEC continuem per la rambla d’Ègara fins al Mercat de la Independència, inaugurat el 14 de novembre de 1908 on hi havia l’antic Hospital de Sant Llàtzer, i batejat per commemorar el centenari de l’inici de la guerra de la Independència el 1808. Es tracta d’un edifici modernista que ocupa una illa de planta triangular, amb tres naus obertes en forma de ventall. Conserva l’estructura metàl·lica més gran de la ciutat, formada per 50 columnes de ferro colat que sostenen una coberta que afavoreix la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre, un concepte molt innovador per a l’època de construcció.
L’energia de la ciutat
Tot just al darrere del mercat, a la cantonada dels carrers de la Unió i de Joan Coromines, trobem l’edifici de la Societat General d’Electricitat, format per dues naus de planta rectangular bastides amb maó vist. Creada l’any 1896 per produir electricitat per a l’enllumenat públic i per a ús particular, l’edifici obra també de Lluís Muncunill, va ser inaugurat el 1908. La nau principal, de doble alçada, és coberta amb voltes a la catalana, de revoltó i atirantades, que donen un joc de cobertes sinuoses. Actualment és un establiment de la cadena Viena.
Tornem ara a la plaça de l’Ajuntament i al carrer de la Rasa fins a la plaça Didó, on s’aixeca l’antiga nau del Vapor Amat, també conegut com a Ca l’Izard, un complex fabril de l’últim terç del segle XIX, remodelat el 1921 per l’arquitecte més prolífic de l’època, Muncunill. L’Ajuntament la va convertir en un espai expositiu el 1982, un cop enderrocada la fàbrica. Del complex tèxtil només se’n van conservar la quadra dels tints, ara Sala Muncunill, que tanca la plaça per dalt, i la part baixa de l’antiga xemeneia del vapor.
Continuem pel carrer de la Rasa i, a la cantonada amb el carrer del Pantà, trobem el Vapor Marcet Poal (1914–1920), un antic edifici industrial amb magatzem i oficines, obra de Josep M. Coll Bacardí, que utilitza el maó vist com a element bàsic de construcció i d’ornamentació, i en el qual destaquen els finestrals, d’arc rebaixat a la nau, enriquit amb solucions modernistes al cos destinat a oficines i magatzem.
La Sala Muncunill, dedicada a instal·lacions artístiques, ocupa una nau de l’antic Vapor Ventalló. Font: CC COMMONS
Molt a prop tenim ja a la vista el Vapor Ventalló, i al seu costat, a la confluència de la placeta de Saragossa amb el carrer de Sant Llorenç, el magatzem Font Batallé. El Vapor Ventalló, dissenyat el 1897 per Muncunill, va ser un altre dels molts vapors terrassencs que van ocupar un espai destacat en el teixit industrial de la ciutat, amb activitat empresarial des de mitjan segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990. Avui resta només una quadra, transformada en porxo l’any 2002, en el marc de la urbanització de la plaça.
Per la seva part, l’antic magatzem Font Batallé va ser construït l’any 1910 segons el projecte de Melcior Vinyals. Pertanyia al propietari tèxtil Pere Font i Batallé, i està format per planta baixa i un pis, amb finestres rectangulars que ocupen els murs alts.
Tot just a tocar trobem el Magatzem Farnés, seu actual de la Fundació Arxiu Tobella, un bon exemple de l’adaptació que Muncunill fa de la clàssica tipologia de casal per convertir-lo en un edifici industrial sense necessitat d’alterar la imatge de la ciutat. Destaquen la façana, on s’obren sis arcs parabòlics amb motius florals, i l’avantsala a l’interior, amb una esplèndida escala principal.
Continuem ara pel carrer del Teatre i el carrer Santa Pau, per visitar el Magatzem Freixa (Casa Pasqual Sala), un edifici monumental envoltat de jardí. El terrassenc Pasqual Sala i Sallés, representant d’una poderosa nissaga terrassenca, va construir l’edifici l’any 1893 per tal d’instal·lar-hi un magatzem de draps. El 1900 el compra una altra família d’industrials, els Freixa i Sans, per instal·lar-hi també els seus magatzems; d’aquí li ve el nom amb què és conegut habitualment. L’edifici, que ocupa tota una illa de cases, és de planta quadrada, amb quatre cossos perimetrals disposats al voltant d’un gran espai central cobert amb una cúpula culminada per una llanterna. Seu de l’Institut Industrial, el 1956 s’inaugurà aquí el Museu Tèxtil Biosca, germen del Museu Tèxtil de Terrassa. Actualment acull l’organització empresarial CECOT.
Xemeneia del Vapor Aymerich, Amat i Jover. Font: MNACTEC
Pel darrere del Magatzem Freixa seguim el carrer del Passeig per enllaçar amb el carrer del Nord i fer cap a l’Estació del Nord. Es va inaugurar l’any 1856, quan va entrar en funcionament el tram de ferrocarril Barcelona- Terrassa-Manresa, i va ser un pol d’atracció per a l’expansió de la ciutat a partir de la segona meitat del segle XIX. La nova estació subterrània, inaugurada el 1994, és un bon exemple de soterrament i modernització d’una estació sense necessitat d’enderrocar el patrimoni històric. De l’antiga estació destaquen els treballs de forja de regust modernista en balcons, baranes i columnes; i la marquesina de ferro sobre columnes, situada a la façana posterior.
Des de l’estació seguim el passeig del Vint-i-dos de Juliol fins que, passada la rotonda del Parc de Vallparadís, baixem per carrer de Salmerón fins al Museu Tèxtil de Terrassa. En el context d’un Vallès plenament abocat a la indústria tèxtil, l’any 1946 va formar-se l’embrió del Centre de Documentació i Museu Tèxtil a partir de la col·lecció privada d’Ignasi Abadal Soldevila, que l’industrial llaner Josep Biosca va comprar i va donar a la ciutat, formant una extensa col·lecció de teixits històrics. Així naixia el museu més antic de Terrassa i el primer centre especialitzat de l’Estat. Anys després, s’hi incorporà la col·lecció que la Diputació de Barcelona havia adquirit a l’industrial barceloní Ricard Viñas. Amb el temps s’hi anirien integrant altres col·leccions (teixits antics, passamaneria, indumentària) i moltes donacions. Avui, el Museu Tèxtil és un referent públic de la cultura tèxtil del país i capdavanter en la recerca, conservació i documentació, i contribueix mitjançant les col·leccions que conserva al desenvolupament de la història del país.
A prop del museu, dins del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, trobem l’edifici del Palau d’Indústries, obra dels arquitectes Lluís Muncunill i Josep Domènech, on funciona l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. Aquest edifici modernista va ser inaugurat el 3 de juliol del 1904, impulsat per l’esperit emprenedor d’un grup de persones del món científic, industrial i polític de la ciutat de Terrassa, amb la idea de formar els professionals per consolidar i fer créixer el lideratge industrial i econòmic de la ciutat a la Catalunya de principis de segle XX. Muncunill va dissenyar un cos de façana central molt destacat als laterals pels arcs de mig punt. El maó vist i les aplicacions ceràmiques de la façana imprimeixen un aire de modernitat, i contrasten amb el mur paredat i la pedra dels accessos principals. És una construcció que simbolitza el caràcter inequívocament industrial de la ciutat.
Xemeneies: la ciutat vertical
Les xemeneies són un símbol de l’expandiment industrial de Terrassa dels segles XIX i XX. A poc a poc, la ciutat es va anar poblant d’aquestes construccions, fins a convertir-se en una fita visual imprescindible en el context urbà. La industrialització va comportar que l’any 1900 Terrassa disposés de trenta-sis edificis a vapor i que cap al 1930 hi hagués més de dues-centes xemeneies, que eren una mostra de la indústria en alça del moment. A finals dels anys cinquanta comença la davallada d’aquest element, a causa del canvi en la font energètica que s’utilitzava: del carbó es passa a fer servir els derivats del petroli.
El Centre de Documentació i Museu Tèxtil està dedicat a un sector que va ser cabdal per al desenvolupament de la ciutat. Font: CMDT
Un bon nombre d’aquestes xemeneies són compreses dins el «Pla especial de protecció del patrimoni» de l’Ajuntament de Terrassa com a elements singulars. Segons destaca el pla, «les xemeneies, independentment de l’atribució de valor arquitectònic, s’han recollit pel seu context, per la imatge urbana que generen i pel seu valor testimonial d’una època industrial de Terrassa». Considera també que «les xemeneies en desús passen a formar part del mobiliari urbà com a fita visual i com a monument a un passat històric».
Fitxa pràctica
Vapor Aymerich, Amat i Jover. Seu del MNACTEC
Rambla d’Ègara, 270. Terrassa.
937 368 966.
Horari d’hivern: de dimarts a divendres, de 9 a 18 h. Dissabtes, de 10 a 14.30 h i de 15.30 a 19.30 h. Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h.
Horari d’estiu: de dimarts a diumenge i festius, de 10 a 14.30 h.
Mercat de la Independència
Carrer Raval de Montserrat, 41. Terrassa.
608 975 004.
Societat General d’Electricitat (restaurant Viena)
Joan Coromines, 8-10. Terrassa.
937 336 390.
Sala Muncunill
Carrer Font Vella, 28. Terrassa.
937 832 711.
Vapor Marcet Poal
Cantonada del carrer de la Rasa amb el carrer del Pantà. Terrassa.
Vapor Ventalló
Carrer de la Rasa, 16. Terrassa.
Magatzem Font Batallé
Placeta de Saragossa, 1. Terrassa.
Magatzem Farnés (Fundació Arxiu Tobella)
Placeta de Saragossa, 2. Terrassa.
937 881 162.
De dimarts a divendres, de 15 a 19 h.
Magatzem Freixa (CECOT)
Carrer Sant Pau, 6. Terrassa.
937 361 100.
Estació del Nord
Plaça Estació del Nord.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil
Carrer Salmerón, 25. Terrassa.
937 315 202.
dimarts i dijous, de 10 a 14 i de 16 a 19 h. Divendres i diumenges, de 10 a 14 h (excepte l’agost i festius).
Palau d’Indústries (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa)
ADREÇA: Campus de Terrassa, Edifici TR1. Carrer Colom, 1.
937 398 102.