Museu del Joguet de Catalunya

Amb una col·lecció que va de finals del segle XIX fins als nostres dies, a Catalunya disposem d’un dels referents internacionals en l’àmbit del joc.

Text: César Barba, periodista especialitzat en viatges
Data: Juny de 2022

Instal·lat a l’antic Hotel París, vella casa pairal del segle XVIII del baró de Terrades a Figueres, el Museu del Joguet de Catalunya compta amb una col·lecció de jocs i joguets industrials que va de finals del segle XIX fins avui. El Museu va obrir les portes el 1982 a partir de la col·lecció particular de Josep Maria Joan Rosa i Pilar Casademont Sadurní, i des de llavors ha triplicat l’espai d’exposició gràcies a les donacions rebudes per part de més de nou-centes persones, tant gent anònima com personalitats del món cultural, entre les quals destaquen les col·leccions d’art popular de Guy Selz, d’Alan Glass i de Joan Brossa. Aquestes aportacions han convertit el Museu en un dels referents internacionals en matèria de jocs i joguets.

D’un fons de més de 17.000 jocs i joguines, el centre exhibeix vora 4.000 peces, algunes amb fotografies de l’època que mostren com els nens i les nenes els utilitzaven en el seu temps. Destaquen els joguets de llauna litografiats, realitzats durant el període d’entreguerres a les manufactures Rais de Gràcia (Barcelona) o Payà d’Alacant; els magnífics teatrins impresos per Paluzie i de Seix Barral, de finals del segle XIX i inicis del segle XX; els joguets mecànics de procedència alemanya, i l’àmplia col·lecció de jocs relacionats amb el cinema i els seus antecedents. Hi trobem també joguines entranyables de personalitats importants, com l’osset dels germans Anna Maria i Salvador Dalí –que fascinà Federico García Lorca–, el siurell de Joan Miró, l’arrossegall de Joan Brossa o els joguets de Josep Maria Palau i Fabre.

Una visita enjogassada

L’exposició està organitzada per capítols temàtics com ara “Jugar a l’aire lliure”, en què s’exposen pilotes, patins i galledes, i on trobem sorpreses com una obra de Josep Guinovart que recrea unes bitlles, o els patins de l’escriptor Quim Monzó. A la secció “Viatjar” es mostren diferents mitjans de transport, com cotxes, trens, avions, vaixells… Entre els de factura catalana destaca el Tramvia de Gràcia-Bonanova, fabricat l’any 1930, i l’autocar de la Compañía General de Autobuses de Barcelona, de l’any 1915. A la secció de “Jocs de sobretaula”, en trobem uns quants de vinculats al món de l’excursionisme, com Ascensión al Everest o El campeón excursionista de Montserrat; i a l’apartat dedicat als “Animals”, tota mena de bèsties domèstiques, exòtiques o salvatges. Altres capítols temàtics del Museu estan dedicats al “Món de l’espectacle”, amb diversos teatrins i titelles decorats i amb un nivell de detallisme que els converteixen en peces úniques; a les “Il·lusions òptiques”, que exposa diferents zoòtrops, llanternes màgiques o aparells de cine; a la “Vida en família”, amb nines de diferents èpoques i materials, des de les “pepes”, típiques nines catalanes fetes de cartó, fins a la primera Barbie, ja de plàstic, que data de 1959. També hi ha seccions consagrades al “Meccano”, a la “Màgia i il·lusionisme” o als “Soldats de plom”. Hi destaca un espai especial dedicat a la infància i adolescència del figuerenc més internacional, Salvador Dalí, que inclou joguines, postals en moviment i fotografies de l’àlbum familiar.

La visita a la col·lecció té un component evidentment nostàlgic, vist com un recorregut d’enyorança per les joguines de la nostra infantesa, de la dels nostres avis i àvies, i d’altres generacions enrere; però també una lectura més reflexiva, amb la qual es pot resseguir els avenços científics i tècnics que, en cada moment, han incidit en el disseny dels jocs i els joguets, de la mateixa manera que ho han fet i ho continuen fent els esdeveniments històrics i els moviments artístics.

Joguines i perspectiva de gènere

Des de fa anys, el Museu del Joguet de Catalunya integra la perspectiva de gènere en els seus projectes i activitats. En aquest sentit, ha desenvolupat programes sobre jocs i joguets que volen contribuir a construir una societat menys sexista, posant de manifest els estereotips de gènere que han condicionat i encara condicionen les nenes i els nens, i interpel·lant els visitants per tal de promoure el debat.

Rere formats aparentment innocents, els jocs i els joguets transmeten els valors i les idees que una cultura té sobre quines haurien de ser les relacions entre els nens i les nenes, i com es distribueixen els rols i els espais. Des de la primera infància, la inculcació, a través dels joguets, d’unes idees, uns valors i unes capacitats determinats anticipa els rols de l’edat adulta, que acabaran determinant la vida futura dels infants. La relació entre homes i dones, els espais que ocupen els uns i les altres, les prioritats que s’estableixen en l’àmbit professional i privat…, tot plegat acaba tenint incidència en la construcció i en la consolidació de la personalitat i la identitat de les criatures.

Per aquests motius, des del Museu consideren que els jocs i els joguets esdevenen un recurs rellevant per tal d’evidenciar el sexisme, els estereotips i els rols de gènere a la societat actual, així com per impulsar el debat entorn de la situació existent.

Dades pràctiques
Museu del Joguet de Catalunya
Adreça: C/ Sant Pere 1. Figueres.
Telèfon : 972 504 585.
Horaris: de dimarts a divendres, de 10 a 18 h; dissabtes, de 10 a 19 h. Diumenges i dilluns, tancat.
Preu: entrada general: 7 €. Visitants de 6 a 16 anys i majors de 65: entrada reduïda.