Dos territoris, el Matarranya (Terol) i la Terra Alta (Tarragona) han estat units per llaços comercials i pel moviment de treballadors dels àmbits industrial i agrari. Emprenem una ruta que homenatja la seva comunió.
Text: César Barba, periodista especialitzat en viatges
Terol i Matarranya comparteixen una història i un gran llegat d’arquitectura industrial. Iniciarem la ruta que ens ho descobrirà, tot partint de l’extrem sud-oriental de la comarca del Matarranya per visitar els molins paperers de Beseit. La primera referència que en tenim es remunta l’any 1411, quan Benet XIII, el Papa Luna (nascut a Illueca, província de Saragossa), concedia al seu metge particular els drets del «molí per a draps» a «Bezeyt». Les referències posteriors no arriben fins a finals del segle XVIII i principis del XIX, als llibres parroquials de la població, que parlen de la florent indústria del paper, impulsada per empresaris aragonesos i catalans que van posar en funcionament fins a 13 molins paperers a Beseit i Vall-de-roures. La fabricació artesanal garantia un paper de qualitat: alguns molins van treballar per la fàbrica de naips d’Heraclio Fournier; es va fabricar paper moneda per a l’Estat, i fins i tot Goya utilitzava paper de Beseit per als gravats. Però la principal producció arribava als grans centres consumidors de Barcelona, València, Madrid i Bilbao.
Les primeres fàbriques eren d’una, dues o més tines per elaborar la pasta de paper, fins a l’arribada de la «pila holandesa», formada per una tina dividida en dues meitats. En una girava un cilindre amb fulles i l’altra disposava de ganivetes fixes. La tina s’omplia d’aigua i draps trossejats, i en girar, els ganivets mòbils i els fixos pràcticament es tocaven, esmicolaven els draps fins que quedaven reduïts a pasta o polpa. Durant el segle XIX, aquest sistema es va instal·lar a totes les fàbriques i es va utilitzar fins a la dècada de 1970. Per mitjà de canalitzacions, séquies, assuts i túnels, totes les fàbriques aprofitaven l’aigua del riu Matarranya per moure les rodes.
Entre les fàbriques de paper de Beseit va destacar l’Antiga Fàbrica Noguera, que segons sembla va començar l’activitat com a farga a mitjan segle XVIII i, en menys de dues dècades, va fer la reconversió a molí paperer. Just després de la Guerra Civil, la família de paperers Noguera va començar l’activitat industrial a Beseit. Al 1954, duien a terme les primeres proves del cuir aglomerat o reconstituït, un material que va absorbir la resta de la producció de paper. El complex industrial de la família Noguera va cessar l’activitat l’any 1978, coincidint amb la finalització de l’època industrial paperera de Beseit, que havia començat 200 anys abans. Al 2001 aquest edifici va viure una nova reconversió, orientant la seva activitat cap al sector cultural, primer com a galeria d’art, i després que la família Noguera en cedís l’ús a l’ajuntament, com a sala d’exposició, encara que actualment és tancada al públic.
Celler Cooperatiu
de Gandesa. Font: César Barba.
A prop de Beseit, a Vall-de-roures (10 minuts en cotxe per l’A-2412), trobem altres exemples de fàbriques papereres situades entorn del riu Matarranya. Una d’elles, la Fàbrica Bonica, es va construir l’any 1789 a tocar del riu Pena, zona de profunds desnivells ideal per aprofitar la força de l’aigua. Aquesta és l’única fàbrica paperera de la zona que es feia servir com a habitatge, i destaca especialment per la decoració de les parets exteriors, que es van pintar amb colors vius simulant elements arquitectònics com ara pilastres, frontons o cortinatges. Actualment en ruïnes, l’edifici principal només conserva les parets principals, una paret interior mestra, alguns arcs i piques.
Un altre exemple és la propera Fàbrica de Fort o de Roda, la indústria de paper que més temps va estar en funcionament. Encara que l’edifici també està ruïnes, a l’interior es poden veure arcs de pedra i carreus de gran valor. Destaca a la porta una inscripció en què es llegeix la data de fundació —1793— gravada en una lloseta ornamental.
Des de Vall-de-roures continuem per l’A-1414 fins a Fondespatla, on a prop de l’ajuntament es conserva l’antic forn del Consell, documentat ja al segle XIV. A l’edat mitjana, la construcció i explotació dels forns comunals era un dret del senyor, en aquest cas, l’arquebisbe de Saragossa, com veiem a l’escut de l’arcada d’entrada que encara es conserva. Les dones pastaven el pa a casa i portaven la massa al forn, on el tallaven i feien els pans que després coïa el forner. Avui es conserva la boca i la volta del forn, així com els carreus especejats de la portada i de les obertures.
Ginys hidràulics
Per la mateixa carretera continuem fins a Montroig, on el Pou de la Vila podria remuntar-se als temps de la dominació musulmana, encara que la construcció actual data del segle XVIII. Accionant la roda, es posava en marxa el mecanisme interior amb un sistema de sínia i es recollia l’aigua per les aixetes.
Des de Montroig continuem endavant posant rumb cap al nord per l’N-232, i prenem la TE-V-3005 fins a Ràfels. Aquí s’aixeca el Molí de l’Hereu, un edifici del segle XVIII que va funcionar com a molí d’oli fins als anys setanta del segle XX. Aquest molí tenia un paper predominant en l’economia de l’època, atès que concentrava tota la producció del poble. A principis de la dècada de 1990 l’ajuntament va iniciar un projecte per habilitar-lo com un espai museogràfic sobre l’oli, amb hotel rural (Hotel & SPA Molí de l’Hereu) i una àmplia zona de jardins.
Seguim en direcció nord per la mateixa TE-V-3005, per enllaçar amb l’A-231 i des de la Fresneda arribar a Torre del Comte, on l’estació de tren s’ha reconvertit en l’Hotel Parada del Compte, amb una ambientació que evoca l’antiga funció de l’edifici. Així, el vell edifici principal de l’estació acull actualment el restaurant i la recepció de l’hotel, i el moll de càrrega s’ha adaptat per ser la zona d’habitacions. L’hotel disposa d’un ampli passeig pels voltants, que permet observar l’antic traçat vial, que ha estat recuperat com Via Verda de la Val de Zafán.
La Via Verda de la Val del Zafán recorre l’antiga línia ferroviària de la Puebla de Hijar a Tortosa. Font: César Barba.
A prop de Torre del Comte per l’N-420, sobre un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, s’aixeca Calaceit, vila natal de l’arqueòleg i pintor Juan Cabré, famós pels seus descobriments d’art rupestre. La ciutat li dedica un museu, que va començar com a col·lecció monogràfica sobre la seva vida i obra i posteriorment s’ha convertit en centre cultural de referència al voltant de l’arqueologia, les arts plàstiques i l’etnologia.
Porta d’entrada a la Terra Alta
Continuem la marxa per l’A-1413 i la TV-3341 per ingressar a l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre per la comarca de la Terra Alta. En només 20 km anem de Calaceit a Horta de Sant Joan, on obre les portes l’Ecomuseu Els Ports, un centre estratègic per a les visites al territori. L’ecomuseu acull, a la planta baixa, un Punt d’Informació del Parc Natural dels Ports; a la primera planta, una recreació sobre la història de l’ocupació humana al massís i una sala d’exposicions destinada a mostrar produccions pròpies, i un Centre d’Interpretació del Territori a la segona planta.
Des d’Horta ens endinsem de ple al massís dels Ports per la T-333 i en pocs minuts accedim a Prat de Comte, població amb una important tradició en l’elaboració d’aiguardent. Aquí es va restaurar a principis de la dècada del 2000 el forn Morruno i la destil·leria, un espai on hi ha instal·lada una fassina on antigament hi havia el forn de pa comunitari del poble. Era el forn dels pobres (el dels rics es trobava a l’actual casa de la vila), que va deixar de funcionar cap al 1965, després de més d’un segle de coure el pa dels veïns. Al soterrani del mateix forn hi trobem la destil·leria, que també ha estat restaurada, i s’hi instal·là un alambí nou de 250 l de capacitat, que permet apreciar tot el procés de transformació de vi en aiguardent.
Celler del Pinell de Brai, mostra del modernisme a càrrec de César Martinell. Font: César Barba.
Per acabar el periple per aquesta zona del Matarranya i la Terra Alta visitarem el que Àngel Guimerà va batejar com a les «catedrals del vi», denominació que es va estendre a un grapat de cellers modernistes construïts a finals del segle XIX i inicis del XX. Així, des de Prat de Comte anem a buscar la carretera N-230B, que ens porta a Pinell de Brai. Construït per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell al 1918, el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai és un magnífic exemple d’aquesta mena d’edificis, amb una façana monumental que combina la pedra amb l’arrebossat i el maó vist, vitralls per filtrar la llum, estructura d’arcs el·líptics de diafragma a l’interior i dimensions certament catedralícies. A només 10 km de Pinell de Brai per la C-43 s’arriba a Gandesa, capital de la Terra Alta, envoltada de muntanyes entapissades de vegetació mediterrània. El celler cooperatiu també va ser dissenyat per Martinell el 1919, i consta de tres naus rectangulars paral·leles de diferent alçada. En tot l’edifici hi dominen la volta catalana i el maó, i estava decorat amb ceràmiques de Joan Nogués, que van desaparèixer durant la Guerra Civil. Tot i que aquest celler ja no es fa servir com a tal, acull visites per explicar-ne la història.
Fitxa pràctica
Antiga Fàbrica Noguera
Carrer Arrabal del Puente, s/n. Beseit.
Tel. 978 850 295
Actualment tancada al públic.
Fàbrica Bonica
Vall-de-roures. Situada al camí del pantà de Pena, al costat del mateix riu Pena, a un quilòmetre de la presa.
Forn del Consell
Carrer Major. Fondespatla.
Pou de la Vila
Montroig. A prop del nucli urbà, a tocar de l’antic camí de Valdealgorfa.
Molí de l’Hereu
Carrer Rabanella, s/n. Ràfels.
978 856 182
Hotel La Parada del Compte
Antiga Estació del Ferrocarril, s/n. Torre del Comte.
978 079 025 / 678 718 581
Museu Juan Cabré
Carrer Juan Cabré, 7. Calaceit.
978 851 479
Horari: Estiu: dijous, divendres i dissabtes, de 10 a 14 i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h.
Hivern: dijous, divendres i dissabtes, d’11 a 14 i de 16 a 19 h. Diumenges i festius, d’11 a 14 h.
Ecomuseu Els Ports
Carrer Picasso, 18. Horta de Sant Joan.
977 435 686
Forn Morruno i destil·leria
Carrer Fontcalda, 12. Prat de Comte.
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
Carrer Pilonet, 8. Pinell de Brai.
977 426 234
Horari: De dimarts a diumenges, de 10 a 19 h.
Celler Cooperatiu Gandesa
Av. Catalunya, 28. Gandesa.
977 420 017 / 608 316 881
Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 15 a 19 h. Podeu fer l’audiovisita lliure (sense guia) o bé visites guiades.