Esveltes xemeneies de la indústria tèxtil, antics pous de neu o caves, edificis i fàbriques de línies modernistes i museus que rememoren un desenvolupament pioner, ens guien per aquest recorregut per la tradició industrial de la província d’Alacant i de la Vall d’Albaida.
Text: María Inés Comba, periodista especialitzada en viatges
Imatge destacada: Àrea d’esbarjo del riu Clariano on es veu la xemeneia de la fàbrica Paduana. Ajuntament d’Ontinyent.
La Vall d’Albaida és una comarca històrica del País Valencià amb capital a Ontinyent, marcada per una vasta tradició agrària, encara que a començament del segle XX va viure una reconversió cap a l’economia industrial centrada en el sector tèxtil. Si bé l’esclat de la Primera Guerra Mundial va provocar que la demanda exterior dels seus productes caigués, durant la Guerra Civil aquesta indústria va agafar una empenta renovada com a proveïdora de mantes per a l’exèrcit republicà i les milícies, que es van convertir en els principals clients. Més tard, durant els primers anys de la dictadura franquista, l’obligada dependència del producte nacional va impulsar la inversió i la manufactura tèxtil no va decaure. Així, cap a la dècada de 1950, tant Ontinyent com la Vall d’Albaida esdevenen una economia plenament industrial, amb un entramat d’empreses tèxtils que van tenir el moment de més esplendor durant els anys setanta.
En l’actualitat, si bé l’economia s’ha diversificat, la innovació i la qualitat dels productes tèxtils segueix posicionant la regió com un referent del sector a Espanya, i ha consolidat Ontinyent com el municipi amb un nombre més elevat de treballadors en aquesta indústria, que presenta un total de 86 empreses actives.
Una bona manera de conèixer de primera mà la tradició industrial d’Ontinyent és la popular Ruta de les xumeneres, un recorregut pel nucli de la ciutat que ajuda a comprendre aquest prematur floriment industrial i la seva influència sobre el patrimoni local i la societat de l’època. La ruta, d’uns tres quilòmetres, visita cinc xemeneies de les 12 que es conserven, construïdes a la primera meitat del segle XX, i que conformen símbols de la ciutat. S’estima que al seu moment van existir més d’una vintena de xemeneies ubicades sovint vora el riu o a tocar d’una séquia, pertanyents a fàbriques de ceràmica, alcohol i papereres, encara que les més nombroses eren les tèxtils.
L’itinerari es pot començar al Museu del Tèxtil Valencià, situat al Palau de la Vila. El museu mostra una col·lecció integrada per objectes que daten des del segle XVIII fins als nostres dies, a través dels quals es narren els diferents processos artesanals de la producció tèxtil. S’estructura en quatre sales: els instruments, l’elaboració, els teixits i la sala audiovisual. S’hi reuneixen prop de 70 peces relacionades amb el procés de fabricació tèxtil, entre les quals hi ha canyes, fils de plata i or, telers dels segles XVIII i XIX, llibres antics i mostres de diferents teixits, entre altres, amb especial atenció als elements propis d’Ontinyent.
En el Pont de Sant Jordi, a Alcoi, es va fer un ús incipient del ciment armat. Font: César Barba
A més de l’atractiu del patrimoni industrial, Ontinyent està situat a prop del Parc Natural de la Serra de Mariola, que es reparteix entre les comarques de la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat. La reserva destaca per les fonts abundants, els nombrosos masos i una gran xarxa de camins que evidencien la intensa activitat d’aprofitament dels recursos naturals duta a terme pels antics pobladors. Com a part del parc natural, aquí es conserven un bon grapat de caves o pous de neu, utilitzats entre els segles XV i XX, fidels testimonis del tradicional comerç de gel a la Mariola. De tots ells, destaca la Cava Gran d’Agres, que és el pou de neu més ben conservat de la província d’Alacant i un dels emblemes de la serra de Mariola. Situada al terme municipal d’Agres, a 1.220 m d’alçada i a escassos metres del refugi de Montcabrer, es va mantenir en funcionament fins al 1906, i de manera esporàdica fins als anys trenta. El perímetre exterior d’aquesta gelera és hexagonal, amb sis arcs de pedra apuntats que arrenquen de l’interior de la paret cilíndrica del pou i que servien per sustentar la coberta de la cúpula, avui desapareguda. La Cava Gran forma part de la Ruta de la neu, que visita diversos pous, com el Fornet de la Neu Agullent, la Cava del Buitre, la Cava de Sant Blai i la d’En Miquel.
Alcoi, la ciutat modernista
Situada al vessant sud del Parc Natural de la Serra de Mariola, en un entorn natural privilegiat, la ciutat d’Alcoi ha superat la seva orografia peculiar amb esplèndids ponts i una industrialització primerenca que ha deixat un llegat modernista molt interessant. Solcada per barrancs, l’expansió del nucli medieval d’Alcoi va fer necessària la construcció d’aquests ponts, i és a partir del primer terç del segle XIX quan s’emprenen les grans obres, com la del pont de Maria Cristina, construït entre 1828 i 1838, una estructura de maçoneria que combina carreus de pedra tosca i de calcària fina. Una altra construcció emblemàtica és el viaducte de Canalejas (1907), que comunica el centre històric amb el barri del Tossal, l’estructura metàl·lica del qual va ser tota una novetat tècnica per l’època. La necessitat de comunicar el centre amb l’eixample va portar a inaugurar el 1931 el pont de Sant Jordi, projecte innovador per l’ús de ciment armat encofrat, que destaca pel seu estil art-déco i per les grans dimensions, 42 m d’alçada i 156 m de longitud.
Alcoi ha superat la seva orografia peculiar amb un seguit de ponts esplèndids.
L’origen de la indústria a Alcoi cal situar-lo al segle xv a la zona del Molinar, situada uns dos quilòmetres al sud de la ciutat. La localització de les antigues edificacions industrials va estar afavorida per l’existència de petits cursos d’aigua que creuen el terme d’Alcoi, com els rius Barxell o Riquer, i la seva unió amb el riu Molinar, escenari que des d’antany va tenir una extraordinària activitat manufacturera i que ha estat declarat Bé d’Interès Cultural. Actualment perdura tota l’estructura que conformava aquest enclavament industrial, que es va adaptar amb gran habilitat a l’orografia local, permetent la utilització de l’energia hidràulica d’una manera racional.
El Círculo Industrial d’Alcoi, societat d’empresaris fundada el 1868. Font: César Barba.
Una altra conseqüència de l’important desenvolupament industrial d’Alcoi va ser l’eclosió del moviment modernista, degut al seu vincle sociocultural amb l’alta burgesia local. És a l’arquitectura on més es manifesta la tendència, gràcies al protagonisme d’arquitectes com Vicent Pascual Pastor i Timoteu Briet. Aquest moviment deixa a la ciutat un patrimoni artístic singular, que es pot recórrer seguint la Ruta modernista de l’Oficina de Turisme, que para una atenció especial a la Casa del Pavo, un dels edificis privats més emblemàtics d’Alcoi; el Círculo Industrial, on es poden visitar els salons, el jardí i la biblioteca d’estil modernista; l’Antic Banc d’Espanya, actual Biblioteca Pública i Arxiu, i la Casa d’Escaló, actual Conservatori de Música i Dansa. A més, el modernisme a Alcoi va tenir moltes més manifestacions, i el podrem observar també en els dissenys de portades de comerços, a l’antic edifici de la Subestació Hidroelèctrica, a l’Escorxador Municipal, en nombroses façanes de fàbriques dels voltants de la plaça de Gonçal Cantó, i fins i tot en alguns dels panteons del cementiri municipal.
L’ascens de la burgesia industrial alcoiana va comportar un gran esclat modernista.
Museu valencià del joguet
Inaugurat el 1990, aquest museu es va establir provisionalment en una casa senyorial d’Ibi del segle XVIII coneguda amb el nom de Casa Gran, i el 2013 es va instal·lar definitivament a l’antiga fàbrica Payá, que va significar la recuperació de la primera fàbrica de joguines industrial d’Espanya. Els joguets que es poden veure a les noves instal·lacions formen part d’una variada col·lecció, la procedència de la qual va ser la donació al poble d’Ibi, per part dels treballadors de la Cooperativa Payá, dels fons acumulats durant els anys d’existència de la primitiva empresa. Està format principalment per joguets de fabricació iberuda i alemanya i, en menor nombre, d’altres llocs d’Espanya i del món. A la col·lecció inicial se’n va afegir una de més reduïda, propietat de l’Ajuntament d’Ibi, i tot un seguit de donacions que s’han rebut tant d’empreses com de particulars. Els fons es completarà amb la maquinària original que està previst de condicionar en el futur.
Xixona, capital del torró
A la mateixa comarca de l’Alcoià, al nord de la província d’Alacant, la petita població d’Ibi s’estén als peus de la muntanya Teixereta. De l’enginy d’alguns dels seus pobladors van sorgir les primeres joguines fabricades a Espanya, que avui es recorden en un magnífic museu (vegeu el requadre a la pàgina anterior i el dossier Joguines). I molt a prop, pertanyent ja a la comarca de l’Alacantí, la ciutat de Xixona està enclavada a la falda de la penya Roja, on, segons la tradició, des de temps immemorials es cultivaven ruscs de mel amb què els musulmans van inventar el torró cap al segle XVI. Se’n pot descobrir la història al Museu del Torró, una institució privada pertanyent al grup xixonenc Confectionary Holding (El Lobo, 1880, Doña Jimena i Imperial Toledana) dedicat a la recuperació del patrimoni tecnològic vinculat a l’elaboració de torrons i massapans.
El museu es distribueix en tres plantes d’un ampli edifici: a la inferior es presenta una col·lecció d’envasos, publicitat i tot allò relacionat amb la comercialització; a la planta intermèdia s’ensenyen els processos d’elaboració dels diferents tipus de torrons, i la planta superior està dedicada a la matèria primera (sucre, mel, ametlla i ou). La visita també inclou un recorregut per l’actual planta de producció i la botiga.
Els paons que flanquegen les portes donen nom a la popular Casa del Pavo, a Alcoi. Font: César Barba.
Qui vulgui conèixer més coses sobre la indústria del torró xixonenc i la riquesa natural, patrimonial i històrica de la localitat, pot endinsar-se a Ruta del torró de Xixona, un projecte basat en la col·laboració publicoprivada, per contribuir a la divulgació del torró i del municipi de Xixona, la història, ubicació i característiques de la qual l’han convertit en punt estratègic per a diverses civilitzacions. La ruta s’organitza en diferents recorreguts, que inclouen l’Elaboració del torró, la Senda dels ametllers en flor i la Història del torró.
Fitxa pràctica
Ontinyent
Oficina de Turisme
Pl. de Sant Roc, 2 (Palau de la Vila).
962 916 090
Museu del Tèxtil Valencià
Pl. Sant Domingo, 24.
962 916 090
Horari: Dimarts-dissabtes, de 9 a 13.30 h; dilluns-divendres, de 16.30 a 19 h. Entrada lliure.
Parc Natural de la Serra Mariola
Mas d’Ull de Canals, CV-795, km 17 (Alcoi-Banyeres).
965 937 961 / 679 195 21
Horari: De dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 h; els caps de setmana i festius, de 9 a 14 h.
Alcoi
Oficina de Turisme
Pl. d’Espanya, 14.
965 537 155
Museu Valencià del Joguet
Glorieta Nicolás Payá Jover, 1. Ibi.
966 550 226
Horari: Obert a l’estiu, de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h. La resta de l’any, de dimarts a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h. Dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h.
Preu: Entrada general 2 €.
Xixona
Oficina de Turisme
C. Alcoi, 34-40.
965 613 014
Horari: De dimarts a dissabte, de 10 a 14 h.
Museu del Torró
Polígon Industrial Ciudad del Turrón – Pol. Espartal II. Carretera Busot km, 1. Xixona.
965 610 712
Preu: Entrada 1,5 € en temporada baixa, 3 € en temporada alta.