És l’única farmàcia de Catalunya que es conserva com a vestigi fòssil del segle xix en l’emplaçament original i amb el mobiliari de l’època. Al llarg de 150 anys, ha estat sempre en mans de la mateixa família.
Text: Àngels Franch Masferrer i M. del Tura Bovet Pla, farmacèutiques de la farmàcia Homs | Foto: Antiga farmàcia Homs
Era el mes de gener, feia fred i ja era fosc. Miquel Homs havia tancat les portes de la farmàcia i estava assegut a l’escriptori de la rebotiga. Amb la ploma i el tinter de tinta marró, havia començat una llibreta receptari en la qual anava anotant el que havia dispensat aquell primer dia, el metge que ho havia receptat i el preu.
Fill de fabricants del tèxtil de Cardona, quan va acabar els estudis de Farmàcia va anar a fer pràctiques a una farmàcia d’Osca. Després, com que a Cardona ja hi havia farmàcia, família i coneguts li van aconsellar que anés a Gironella, població del Berguedà que començava a créixer per la presència de les fàbriques de teixits. Es rumorejava que estava en projecte que hi passés el tren. Li va semblar adequat i als 27 anys es va convertir en la màxima autoritat sanitària de la població i els voltants.
Al cap de dos anys d’obrir la farmàcia, el 1879, es va casar amb Dolors Teixidor Bassacs, filla dels propietaris de la fàbrica de Cal Bassacs. Varen construir la casa a la carretera que anava de Manresa a Berga. En aquells moments, en aquella zona hi havia camps i horts, i alguna casa de pagès, però després s’hi va anar desenvolupant la vida comercial de la vila per la proximitat al transport. Hi passava el tren i hi havia la carretera, amb els carros, les bicicletes i, després, els cotxes.
Sobre el taulell de fusta de noguera hi ha les balances. Les de precisió estan protegides per una vitrina d’estil gòtic.
La casa de la farmàcia constava de dues plantes, soterrani, les golfes i un jardí. A la planta baixa hi havia la farmàcia, amb la rebotiga, un bany i també la cuina, el menjador, el dormitori i una petita saleta entre la rebotiga i la cuina. Al soterrani, amb un sostre de volta, hi havia el magatzem on es guardaven alguns medicaments, perquè mantenia una temperatura constant tot l’any. Al primer pis hi havia els dormitoris, un bany, una saleta d’estar i una capella. Una galeria conduïa al jardí, on s’hi cultivaven les plantes medicinals que després es recol·lectaven i s’assecaven a les golfes de la casa.
Tota l’edificació era lluminosa, perquè les estances, tant les que donaven a la carretera, com al jardí, tenien balcó amb porticons, excepte les de la planta baixa, que tenien unes grans finestres. Les habitacions, incloent-hi la farmàcia, disposaven de calefacció, que anava amb carbó. A la farmàcia es poden veure els radiadors de ferro colat, amb una decoració floral amb repujats, que encara funcionen.
L’establiment de la farmàcia ocupava 15 m2; en aquella època no calia un gran espai, perquè els productes no s’exposaven. Darrere el taulell s’hi troba el cordialer, protegit amb portes corredores de vidre. En aquest espai imprescindible de les farmàcies del segle XIX s’hi guardaven els cordials, substàncies d’efecte farmacològic potent que servien per enfortir el cor i que havien d’estar resguardades. Hi ha recipients de vidre de broc ample, on es guardaven les pólvores, i de broc estret, on hi havia les tintures, que són extractes alcohòlics de plantes medicinals, moltes amb alcaloides com a principis actius. A baix, hi ha uns pots de ceràmica petits on es guarden els extractes més sòlids.
La farmàcia conserva els antics pots d’apotecari, la majoria de ceràmica.
A banda i banda del cordialer hi ha unes portes que comunicaven amb la casa. Sobre les portes es poden veure uns bustos que representen Galè, el pare de la Farmàcia, i Hipòcrates, el pare de la Medicina. Era una decoració molt típica de les farmàcies del segle XIX.
Als costats del taulell es troben unes prestatgeries amb el conjunt de pots de ceràmica. La majoria de substàncies provenen del món vegetal, i s’hi especificava si eren fulles, arrels, escorces o flors; també n’hi havia que s’obtenien del món animal, com l’esperma de balena, i del món mineral, com la pedra tosca.
Sota les prestatgeries hi ha armaris tancats, i al davant, a cada costat, tres banquetes on la gent esperava pacientment que els preparessin el remei que hi havien anat a buscar.
Un servei essencial
Al 1877 Gironella tenia un cens de 1.244 habitants. El tèxtil estava passant del manual al mecanitzat, i les fàbriques creixien i necessitaven mà d’obra. La població augmentava i la farmàcia donava un bon servei sanitari. El jove farmacèutic tenia bon caràcter i era molt meticulós en la preparació dels medicaments. Això sí, deien que era una mica lent, si bé des de la rebotiga Dolors Teixidor ajudava en tot el que podia, i ella sí que era rapidíssima. Era l’època en què es preparaven xarops, pomades, supositoris, segells i píndoles. La preparació dels medicaments requeria coneixements i temps, i excepte alguns que es podien tenir preparats, la majoria s’elaboraven al moment.
La família que creix
Al 1880 neix el primogènit, en Joan, i al cap de tres anys, la Ramona. La família creix i el negoci també. Al 1884, Miquel Homs és nomenat vocal de farmàcia de la Junta de Sanitat de Gironella. Quatre anys després neix la Celedònia. Però al 1889 mor sobtadament la segona filla, la Ramona.
El ferrocarril hi arriba el 1887, i passa just per davant de la farmàcia; per aquest motiu les pintures del sostre van quedar amb els anys molt fumades. Durant aquesta dècada la població pateix una epidèmia de còlera i una altra de verola. La família Homs tornava a créixer el 1892 amb en Marià i al 1896 una altra filla, a qui posen el nom de Ramona.
El cens del 1897 donava una xifra de 3.053 habitants a Gironella. En 20 anys havia més que doblat la població. Al 1902 comença el regnat d’Alfons XIII, que l’any 1908 visita la vila. El moviment cultural de la Renaixença es consolida en la burgesia culta i persegueix la defensa de l’ús de la llengua, la literatura i la pàtria. Encara es conserva pintat el símbol de la Renaixença (l’au fènix i la creu de Sant Jordi) al sostre de la que va ser l’habitació del fill gran, Joan Homs, fervent seguidor d’aquest moviment.
A partir del 1905 els fills de Miquel Homs estudien a Barcelona. En Joan, Farmàcia; en Marià comença Medicina, i la Celedònia i la Ramona aprenen a cosir, brodar, dibuixar, pintar i tocar el piano, que és el que s’ensenyava a les noies.
El 1909 ja hi ha enllumenat elèctric a Gironella, i és aleshores quan s’incorpora la làmpada modernista. Fins a aquell moment s’utilitzaven llums de carbur, i per això l’horari seguia les hores de llum solar. Quan es feia fosc es tancava l’establiment, però sempre s’estava de guàrdia.
La visita a la farmàcia permet fer un recorregut per la història dels preparats farmacològics.
Aleshores les matèries primeres, substàncies i productes farmacèutics, arribaven a Gironella per la relació familiar amb els amos de la fàbrica de Cal Bassacs, que baixaven quasi setmanalment a Barcelona i portaven productes d’adrogueries farmacèutiques com J. Viladot i Dr. Andreu, o d’altres farmàcies majoristes que els abastien de tot el que necessitaven. També mitjançant els transportistes els arribava gènere, que es demanava per correspondència les primeres dècades, perquè el telèfon no va arribar fins al 1913.
La farmàcia com a disciplina anava evolucionant, i de les preparacions farmacèutiques magistrals s’arriba a les especialitats. A finals del segle XIX apareixen noves formes farmacèutiques, com ara les càpsules, els comprimits o les ampolles injectables. Quan comença el segle XX, la societat evoluciona, i amb ella la ciència, la medicina i la farmàcia. És l’època del positivisme, que fomenta la veritat en el mètode experimental, deixant de banda les interpretacions més metafísiques. La farmàcia es revoluciona amb les aportacions de la microbiologia i la immunologia. Es generalitzen els experiments sobre vacunació. Hi ha també grans avenços en química i en genètica.
La rebotiga de la Farmàcia Homs, on hi havia 110 calaixos on es guardaven plantes medicinals, s’omple de nous medicaments específics que preparen els laboratoris. I les rebotigues de les farmàcies s’acaben convertint en laboratoris on es preparen nous medicaments. A la Farmàcia Homs es preparaven xarops iodats i altres especialitats seguint les tendències del moment.
Però l’any 1911 mor d’una peritonitis Joan Homs Teixidor, que ja havia acabat Farmàcia i es preparava per al relleu del pare. Tenien grans plans per remodelar la farmàcia seguint l’estil modernista, amb un baldaquí a la porta i ampliant l’espai. Tot es va aturar i en Marià, que havia començat Medicina, va passar a estudiar Farmàcia.
L’època entre guerres
Europa havia entrat en la Primera Guerra Mundial, i això va propiciar el desenvolupament de les indústries química i farmacèutica. A finals del segle XIX i principis dels XX la indústria química avança a passos de gegant. La indústria dels colorants sintètics evoluciona i, per exemple, la Bayer passa de la fabricació de tints a fabricar productes farmacèutics sintètics. Al 1900 Bayer ja havia patentat als Estats Units l’aspirina com a analgèsic i antitèrmic.
Les necessitats de medicaments en temps de guerra propicien també la farmàcia nord-americana. Es fabriquen veronal i novocaïna com a sedants. I el període entre guerres evidencia, a causa de la deficient situació alimentària, molts problemes de desnutrició, i les indústries química i farmacèutica desenvolupen la producció de diferents vitamines.
L’any 1929 mor Miquel Homs Quer a l’edat de 80 anys. El succeeix Marià Homs Teixidor, que segueix sense modificar res de la farmàcia. Hi treballava també el farmacèutic Pere Serrats. En Marià, seguint les tendències de l’època de convertir les farmàcies en laboratoris, en va instal·lar un al soterrani de la casa, però no per elaborar medicaments, sinó per fer anàlisis clíniques.
La farmàcia s’ha conservat tal com la va concebre Miquel Homs l’any 1877.
Quan comença la Guerra Civil, a Gironella ja hi ha 4.356 habitants i una altra farmàcia. Al 1930 el poble ja disposa d’aigua potable, un cinema, hospital i escoles municipals, i alguns cotxes comencen a circular.
Al 1940 mor Dolors Teixidor, esposa de Miquel Homs, que havia dedicat tota la seva vida a la família i a la farmàcia. Com la seva mare, Raimunda Bassacs, que va ser una dona emprenedora, la gestora de moltes actuacions familiars, però sempre a l’ombra.
El món de la farmàcia continua evolucionant. A partir del 1928 es crea la Federació Farmacèutica, cooperativa de farmacèutics que s’associen per distribuir els medicaments i, utilitzant el transport motoritzat, poden arribar amb regularitat a totes les farmàcies sòcies. Així s’assegura la distribució dels nous medicaments preparats pels laboratoris. Al 1930 es descobreix la penicil·lina, que a partir del 1944 ja se sintetitzarà, quan es descobreix també l’estreptomicina. Al 1932 apareixen les sulfamides. I a partir del 1950 els primers antidepressius; després vindran les benzodiazepines, el Valium, l’Optalidon, i comença l’època del consum massiu d’específics.
La publicitat en diaris, revistes i ràdio ajuda molt a fer proliferar la indústria farmacèutica. Anuncien específics per a tota mena de mals i molèsties. El consum de l’Optalidon o d’aspirina era habitual. A totes les cases n’hi havia, i el medicament va passar de ser un remei que s’anava a buscar només quan calia a convertir-se en un producte més de consum. A partir dels anys seixanta, les multinacionals es converteixen en centres productors massius de medicaments.
L’any 1978, després de quaranta- nou anys com a farmacèutic titular de la farmàcia Homs, mor Marià, sense descendència. La família es planteja què fer amb la farmàcia. Tot passa a quatre nebots, fills de les germanes d’en Marià. Però cap era farmacèutic, només dos nebots polítics ho eren: Agustí Franch, casat amb Dolors Masferrer Homs, filla de la Celedònia, i M. del Tura Pla Pla, casada amb Joan Bovet Homs, fill de la Ramona. Agustí Franch era farmacèutic titular d’una farmàcia a Sallent i, per tant, no podia ocupar-se de la de Gironella. La família va demanar a M. del Tura Pla Pla que es fes càrrec de la farmàcia i així ho va fer des del 1979 fins al 1994, any en què es va jubilar.
La farmàcia estava igual que com l’havia deixat Miquel Homs, perquè en Marià no hi havia fet cap innovació, i després de tant ús, estava deixada. M. del Tura va veure que la farmàcia antiga s’havia de preservar, pel valor històric. Al mateix temps va introduir l’alimentació infantil, la dermofarmàcia i totes les novetats que estaven apareixent en el món de la salut respecte a l’autocura, i tot i l’espai reduït de l’antiga farmàcia exposava a la vista tot el que podia.
Els cordialers guardaven els cordials, substàncies d’efecte molt potent que servien per enfortir el cor.
Durant el temps que va estar com a farmacèutica titular, va posar la farmàcia al dia i la va remuntar. Va organitzar el magatzem, que el va traslladar del soterrani a un local del costat, per poder-lo tenir més a mà, i va donar molta importància al consell i a l’atenció farmacèutica.
L’any 1994 es va jubilar i la farmàcia va passar a una de les filles, farmacèutica, M. del Tura Bovet Pla, i a una filla de Dolors Masferrer Homs i d’Agustí Franch Riera, Àngels Franch Masferrer. Des d’aquell moment la M. del Tura i l’Àngels passen a ser farmacèutiques titulars i es fan càrrec de la farmàcia del besavi.
De moment es continua dispensant a la farmàcia antiga, però les dimensions i les noves necessitats fan que es replantegin la ubicació, de manera que traslladen la farmàcia oberta al públic a la zona del magatzem, i així es pot deixar la farmàcia antiga com i on era. La zona de dispensació es fa tota nova i permet instal·lar-hi els ordinadors, ja imprescindibles en aquesta nova singladura de la farmàcia del segle XXI.
I en aquest nou segle, les titulars actuals, M. del Tura Pla i Àngels Franch, comencen a pensar a restaurar l’antiga farmàcia. Contacten amb la seva cosina gironellenca, una altra besneta de Miquel Homs, Lourdes Ricart Bovet, llicenciada en Belles Arts i especialista en restauració, que emprèn la direcció d’aquesta tasca.
A què s’ha d’enfrontar Lourdes Ricart després de més de 100 anys d’ús continuat de l’espai com a farmàcia? Per a sorpresa de tots, bàsicament a la neteja de les pintures del sostre i les columnes marbrejades de les estanteries; a la recuperació d’algunes sanefes amb ornamentació floral on predominen verds, vermells i ocres, i a afegir pa d’or als peus i capitells de les columnes. El mobiliari, tot i ser de fusta senzilla, es manté sense corcs, i només cal alguns tocs de vernís i pintura. A les sis banquetes de freixe i noguera es destaca el símbol, en metall, que lliga el nom Homs amb la copa i la serp i que posteriorment es va triar com a logotip de l’antiga Farmàcia Homs.
Entrar en aquest espai ens trasllada, i no virtualment, sinó realment, a la farmàcia del segle XXI, tal com era quan la va fundar Miquel Homs.
Per saber-ne més:
FARMÀCIA HOMS
Ptge. Pere Serrats 4, 08680 Gironella, Barcelona
Av. Catalunya 30 08680 Gironella
Telèfon: 662 366 452
Correu: antigafarmaciahoms@gmail
Instagram: @antigafarmaciahoms
Facebook: Antiga Farmàcia Homs
Les visites són guiades i s’han de concertar prèviament.
Durada: aproximadament una hora.
Horaris: Dissabtes, a les 10.30, 12 i 17 h; diumenges i festius, a les 10.30 i 12 h.
Per a visites entre setmana i per a visites en grup (condicions especials), poseu-vos en contacte amb la Farmàcia.
Eentrades: 5 € per persona. 4 € per a majors de 65 anys. Gratuït per a infants menors de 7 anys.
Bibliografia
Busquets, Josep; Montañà, Daniel; Pujol, Joan; Serra, Rosa. Gironella. Notes històriques, Col. L’escambell. Gironella: Associació Cultural El Vilatà, 1999.
Pujol i Ros, Joan. «La farmàcia Homs de Gironella. Notes històriques», Quaderns de Divulgació Històrica de Gironella, 2014, núm. 3.
Pujol i Ros, Joan. «Miquel Homs i Quer. Un farmacèutic a l’alta muntanya (Cardona, 1849-Gironella, 1929)», Gimbernat, 2012; vol. 58, 137-154.
Serra Rotés, Rosa. «Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou», L’Erol,: revista cultural del Berguedà, 2013, núm. 118, p. 20-30, https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/274205.