Santiago Rusiñol i el dilema entre l’art i la indústria.

Text: Pere Casas Trabal, tècnic de patrimoni del Museu del Ter

La xemeneia del menjador principal del Cau Faluga, la torre de l’amo de la colònia Rusiñol, ens mostra la relació controvertida que Santiago Rusiñol va tenir amb l’art i la indústria. La va realitzar l’escultor Enric Clarassó entre els anys 1893 i 1895 tot seguint el dibuix i el disseny del seu bon amic Santiago. Al fris central hi ha un escut ovalat i pintat de verd i grana que el representa a ell mateix i també el dilema que se li plantejava: d’un costat surt una roda dentada i una llançadora, eines típiques del món industrial, del qual Santiago Rusiñol era hereu i que significaven el camí que havia de seguir; de l’altre, una paleta de pintor, simbolitzant el món artístic que l’artista estava descobrint i que tant li agradava. Les fulles que surten dels dos mons són també ben representatives: del món industrial en surten fulles de roure, arbre que és símbol d’energia, coneixement, fortalesa, consolidació i de les antigues arrels d’un poble, mentre que del cos- tat artístic en surten branques fèrtils d’un arbre fruiter a través de les fulles del qual es veuen uns fruits incipients que explicarien el camí triat per Santiago.

Santiago Rusiñol va escriure un centenar de llibres, va pintar més d’un miler de quadres i es va convertir en un dels artistes i escriptors més populars del seu temps a Catalunya. Durant les seves estades a la colònia Rusiñol, la fàbrica que la família tenia a Manlleu, hi va exercir òbvia- ment les seves passions: escrivia, pintava i mantenia tertúlies amb companys com Enric Clarassó, Antoni Utrillo i Ramon Casas, amb qui l’any 1889 va emprendre «el viatge en carro per Catalunya», amb inici i final a Manlleu. Precisament Manlleu, la colònia i els voltants, es veu reflectit en altres obres, com a la comèdia Llibertat, estrenada a Barcelona l’any 1901, o als quadres Nens pagesos a la porta de casa, Fulles seques, La Gleva, El cingle o La fàbrica, una pintura que mostra l’interior d’una factoria on es veuen dones treballant en telers.

La gran llar de foc del Cau Faluga, l’any 1918. Lluís Coll i Espadaler. Biblioteca Municipal de Manlleu – BBVA.

El Cau Faluga, el xalet dels amos de la colònia, va quedar abandonat durant més de 70 anys. L’any 2009, coincidint amb el tancament de la filatura, els propietaris van apostar per instal·lar-hi un negoci de restauració. Va ser sotmès a una reforma profunda que conserva la xemeneia escultural com un dels elements més destacats.

La família i la fàbrica

Santiago Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona l’any 1861. Fill de Joan Rusiñol i Amàlia Prats, li van posar el nom de l’avi i padrí de baptisme, Jaume, però sempre fou anomenat Santiago. L’avi, Jaume Rusiñol i Bosch, va néixer a Manlleu l’any 1808. Durant bona part de la seva vida es va dedicar al comerç de cotó, activitat que el va portar a adquirir la fàbrica de Can Remisa, situada als afores de Manlleu, l’any 1879. Joan Rusiñol, el seu únic descendent, va morir jove i Jaume es va mantenir al capdavant del negoci fins a la seva mort, l’any 1887. En aquest moment, la fàbrica va passar a mans dels seus nets: Santiago i Albert Rusiñol (el germà petit, Josep Maria, encara era menor d’edat).

L’hereu era Santiago Rusiñol, casat amb Lluïsa Denís Reverter. La passió per l’art de Santiago va fer que, un any després de la mort de l’avi, el seu germà Albert assumís el comandament de la fàbrica. Durant els anys següents Albert Rusiñol consolidà la fàbrica i sobretot la colònia, i esdevingué també un polític molt influent que va arribar a ser diputat i senador. Així, en cedir-li la gestió de l’empresa, Santiago va poder viatjar i dedicar-se al que realment l’apassionava: l’art en els seus múltiples vessants.