El 1972 van començar les obres de construcció de l’embassament de la Baells que va negar 365 ha de terreny. La presa va contenir les aigües del riu Llobregat, de la riera de Vilada i d’una conca de 532 km2

Text Rosa Serra Rotés i Alba Boixader Aymerich, historiadores
Foto Manel Escobet / Foto Luigi
Data: Novembre de 2018

Els ajuntaments de Vilada i de Cercs, i els habitants d’ambdós municipis, que des de l’any 1970 ja sabien les intencions del Govern de Madrid i de la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental, van viure uns anys frenètics i molt durs: clausura de la línia ferroviària del Carrilet, construcció d’una nova carretera, expropiacions de terrenys, d’habitatges, de vides, d’històries personals i col·lectives. Va ser necessari construir el gran pont de Vilada i, sobretot, i per voluntat i reivindicació de la gent de Sant Salvador de la Vedella i de la Baells, un nou poble, el de Sant Jordi.

Un gran contenidor d’aigua per a Barcelona

L’embassament es va projectar amb el cla objectiu de regular el cabal del Llobregat i aconseguir proporcionar aigua a Barcelona i a l’àrea metropolitana, tot respectant les concessions hidràuliques existents. Subsidiàriament, es tractava també d’assegurar el rec del Baix Llobregat, un gran espai d’horta que avui és un patrimoni de primer ordre, i controlar la salinitat del riu. La presa fa també la funció de regular les aigües de la conca nord —l’embassament és la principal infraestructura de regulació de tot el recorregut fluvial—, la qual cosa era i és beneficiosa per a la indústria instal·lada a peu de riu. D’aquesta manera s’abasteix d’energia d’una manera regular i s’eviten els periòdics estiatges i les puntes d’inundacions pròpies d’un riu de règim mediterrani.

A aquestes funcions inicials, se n’hi ha afegit una altra, des de 1989, no ments important: la inauguració de la central hidroelèctrica d’Endesa. Una inversió inicial de 360 milions de pessetes que van fer possible crear la central hidroelèctrica més gran del Llobregat, capaç de produir 23.000 MW anuals d’energia. Quan l’empresa Fuerzas Hidroeléctricas del Segre va projectar la construcció d’aquesta central, el Berguedà era, després de la Noguera i del Ripollès, la comarca de Catalunya amb un percentatge més elevat d’autoproductors en el total del consum elèctric final. A la Baells, s’hi van instal·lar dues minicentrals consecutives de 5.000 kW i 8.000 kW.

La presa, una gran obra d’enginyeria

L’obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa es va projectar i construir en un període de temps relativament curt. El 1970 s’iniciaren els estudis per avaluar l’obra des del punt de vista tècnica i econòmic i per determinar, amb els criteris d’aquells anys, l’impacte i les conseqüències humanes i socials d’aquest fet. La presa de la Baells es troba situada al riu Llobregat, tot seguint aigües avall de la confluència amb la riera Mergançol o de la Vilada, a la comarca del Berguedà. La longitud és de 9,5 km i té una amplada màxima de 500 m. La superfície de màxima capacitat és de 371,6 ha.

L´any 1973 les obres van ser atorgades a una unió temporal d’empreses (UTE) formada per Dragados y Construcciones i Entrecanales y Tavora SA (Denea) per un import proper a 600 milions de pessetes, als quals va caldre sumar la inversió necessàroa per cobrir les indemnitzacions i les obres de les noves carreteres. En total 2.900 milions de les pessetes de l’època.

Les obres de la presa van obligar a construir poblats efímers per allotjar la mà d’pbra i oficines per acollir els equips tècnics, i tambñe el nou poble de Sant Jordi, on van anar a viure els habitants del poble de Sant Salvador de la Vedella, que va quedar negat pel pantà.

Les obres del pantà van obligar a construir poblats efímers per allotjar la mà d’obra i oficines per acollir els equips tècnics. També es va construir un poble nou, Sant Jordi

Les obres van començar el 1972 sota la direcció de l’enginyer José Luis Uceda Gimeno, que portà a terme una obra complexa en un curt període de temps, quatre anys i mig, dissenyada per l’enginyer portuguès Mario Costa Pereira, que també dissenyà la presa de la Llosa del Cavall (Solsonès), al Cardener. Per fabricar el formigó necessari per construir la presa, a més de fer servir l’aigua del Llobregat i diferents additius del mercat, es va escollir la pedra calcària de la pedrera de la roca Mussolera, entre cal Ros i cal Marolla, dins del terme municipal de Cercs, una pedra que, en temporada de pluges, calia rentar molt bé. La fabricació del formigó a peu d’obra va exigir construir una gran central amb una producció global de 120 m3 per hora.

Per saber-ne més

La presa de la Baells forma part del Centre Interpretació de la Baells que gestiona el Museu de les Mines de Cercs

Clotet, D., «La presa de la Baells: una obra colossal», Regió 7, 17 de febrer del 2016.

Serra, R. i Boixader, A., L’embassament de la Baells (Cercs), Quaderns Ruta Minera, núm. 7, Manresa, 2007.

Serra, R. i López, Jr., «Sant Salvador de la Vedella», a L’EROL. Fotografies, Berga, 2017.