El riu Llobregat va ser un dels eixos de la industrialització del país. En voregem les ribes a la recerca de vestigis molt diversos d’aquells inicis.

Text i fotos César Barba, periodista especialista en viatges.
Data: Novembre de 2020

Començarem el recorregut a la Colònia Sedó d’Esparreguera, situada al marge dret del riu Llobregat. La fàbrica tèxtil, fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús, ben aviat va començar a créixer i a adoptar les característiques clàssiques d’una colònia industrial i, ja en ple segle XX, va convertir-se en una de les empreses més importants en la història econòmica i industrial de Catalunya. L’autèntic cor de la fàbrica era la turbina, de 1.400 cavalls de vapor, la més gran construïda a Espanya, que donava l’energia necessària a les seccions de filatura i tissatge. Construïda totalment amb ferro colat, les seves dimensions eren proporcionals al cabal i a la força del salt de l’aigua, que s’alimentava de les aigües de la resclosa del Cairat.

Exterior de la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Actualment, la Colònia Sedó s’ha convertit en un polígon industrial on tenen cabuda diferents empreses i activitats industrials, i també el Museu de la Colònia Sedó, que té aquesta turbina com a peça central, acompanyada d’una dinamo de dimensions similars —que transformava l’energia mecànica en energia elèctrica— i d’un alternador instal·lats posteriorment. El museu permet recórrer les galeries subterrànies per on abans corria l’aigua, fins a arribar al salt d’aigua, situat a l’extrem de l’últim tram de l’aqüeducte, que és la part aèria del canal que condueix l’aigua del riu a la turbina.

Colònia Sedó. Una ciutat dins la fàbrica

La fàbrica de Can Sedó va especialitzar-se en la fabricació de teixits de cotó de pana, per la qual cosa havia de tenir un sistema de treball molt acurat i organitzat en seccions. A més, per tal que aquest immens recinte industrial funcionés de manera correcta, calien tot un seguit d’activitats i treballs paral·lels. Així, dins de la fàbrica de Can Sedó hi havia una bòbila, un cos propi de bombers, una fàbrica de carbur de calci, una brigada de paletes, una foneria, infermeria, laboratori, manyeria, tallers d’electricitat, de pintura, de fusteria, etc., a més de les oficines, el magatzem i l’equip de gent que treballava en el transport de la matèria primera i del producte elaborat, primer amb tartanes i després amb camions.

La visita al Museu de la Colònia Sedó permet recórrer les galeries subterrànies per on corria l’aigua.

Una torre de telegrafia

Des d’Esparreguera seguim l’eix del Llobregat, a través de la carretera A-2. A l’altura de Martorell anem a buscar un dels seus monuments emblemàtics, el pont del Diable, d’origen romà. El creuem i, al darrere de l’estació Martorell-Vila, arribem a la torre de Telegrafia de Martorell, també coneguda com a Torre Fossada, que en realitat es troba al terme de Castellbisbal. Construïda entre els anys 1846 i 1848, pertanyia a la línia de telegrafia òptica militar que connectava Barcelona amb Lleida. Funcionava amb el sistema de telegrafia Mathé, mitjançant una estructura ubicada a dalt de la torre, constituïda per un pal vertical fix i un de transversal que s’inclinava 45º a dreta i esquerra, amb un cercle a cada extrem. Per la seva situació estratègica de control del pas sobre el congost del Llobregat, cap al 1939 es va convertir en l’últim bastió de la resistència de les tropes republicanes davant l’exèrcit franquista. La torre té planta quadrada i una alçària de 7 m, està envoltada d’un profund fossar travessat per un pont, i ofereix magnífiques vistes cap al massís de Montserrat i de tota la vall del Llobregat.

La torre de Telegrafia de Martorell formava part de la xarxa de telegrafia òptica militar de Barcelona a Lleida, en funcionament durant la Guerra Civil.

El canal de la infanta

Sempre amb el riu Llobregat (i l’A-2) com a guia, anem fins a Molins de Rei per trobar, a la cantonada de l’avinguda de València i el carrer Verge del Pilar, la Casa de les Comportes del Canal de la Infanta, una infraestructura que, cap a principis del segle XIX, va permetre la conversió a regadiu de més de 3.000 ha de la riba esquerra del Llobregat, de Molins de Rei fins a Can Tunis (17 km). Amb la generalització del regadiu s’introduïren nous conreus, com l’arròs i el blat de moro; milloraren els rendiments dels ja existents, i, a més de l’ús agrícola, als salts d’aigua del canal s’instal·laren fins a 16 petites indústries (molins fariners, serradores i un molí paperer).

A la Casa de les Comportes, des d’on es regulava el cabal, hi destaquen els plafons de terracota que decoren els panys de mur entre les finestres. L’aprofitament industrial es va fer marginal a partir del 1880 per la introducció de noves tecnologies i noves fonts energètiques, i a la dècada de 1960 la construcció del Cinturó de Ronda de Barcelona va tallar el canal a Sants.

Terra de Molins

Des de Molins de Rei, seguint la riera de Cervelló, un dels afluents del Llobregat, arribem ràpidament a Vallirana per la carretera B-24. Al centre del poble trobem el Molí de Can Batlle, un molí hidràulic fariner edificat a finals del segle XV, que s’alimentava de l’aigua de la riera a partir d’una bassa situada al costat. Va ser un dels primers molins que es van rehabilitar i restaurar a Catalunya, i avui, després d’un meritori treball de museïtzació, podem visitar dos molins, un de rodet horitzontal del segle XV, i un altre, del segle xix, amb una gran roda de calaixos vertical de 10 m de diàmetre, que gràcies a la rehabilitació es pot veure en funcionament.

Una joia modernista

Tornem a la vall del Llobregat i continuem riu avall fins a Santa Coloma de Cervelló per visitar la Colònia Güell, un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya i a la vegada una colònia industrial tèxtil de referència per conèixer l’arquitectura d’Antoni Gaudí. La Colònia Güell va començar a construir-se el 1890 a la finca Can Soler de la Torre, propietat d’Eusebi Güell. L’empresari va traslladar a aquest indret totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants, a Barcelona.

Fent valer la seva condició de mecenes de la cultura i procurant millores socials per als treballadors, va dotar la colònia d’equipaments culturals i religiosos, i va incorporar el corrent modernista als nous edificis. Per això va encarregar a Antoni Gaudí construir-hi l’església, que ha passat a la història amb el nom de Cripta Güell i que avui és el gran atractiu turístic del recinte.

La visita, però, ha de seguir pels edificis civils de la colònia, on anem ensopegant amb immobles destacats com Ca l’Ordal, amb aspecte de masia, que era destinat als pagesos que treballaven els camps dels voltants; Ca l’Espinal, amb la seva original tribuna, que ocupava el gerent de la colònia; la casa del mestre, que destaca per la torrassa coronada per un pinacle cònic d’aire medieval i per la finestra cantonera, o l’edifici de l’antiga cooperativa, on els obrers feien la compra, i on ara hi ha instal·lada una exposició amb la història de la Colònia Güell. La fàbrica que va motivar la creació de la colònia és avui un centre de negocis que no es pot visitar, però sí que ens podem permetre fer un cafè a l’Ateneu Unió, on els obrers devien fer la partida i parlar de les seves coses en els moments de lleure.

Museu de les Aigües de Cornellà. A dalt, la Sala de l’Electricitat. Foto: Consorci de Turisme del Baix Llobregat.

La central Cornellà

Molt a prop de la Colònia Güell, a l’altra riba del riu i al centre de Cornellà del Llobregat, s’aixeca el Museu de les Aigües, situat als edificis modernistes de la Central Cornellà, la planta que Aigües de Barcelona va inaugurar el 1909 per explotar l’aqüífer del Baix Llobregat i abastir així Barcelona. Avui dia, la Central Cornellà continua fent la mateixa funció que ara fa un segle, i la instal·lació hidràulica de vapor original conviu amb les modernes bombes d’impulsió. Així doncs, el museu és al mateix temps una indústria en funcionament, on es pot conèixer el paper cabdal de l’aigua en la història de la humanitat, i com ha evolucionat la tècnica perquè avui arribi a les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona. A més a més l’edifici està envoltat de jardins que compten amb una petita joia del modernisme: la reconstrucció de la cascada que s’havia trobat a la Casa Vicens de Barcelona, dissenyada per Antoni Gaudí.

Pou Fives Lille, construït el 1909, de 30 m de profunditat.

Guia pràctica

Museu de la Colònia Sedó
Àrea Industrial Can Sedó. C/ Contínues, s/n. Esparreguera.
Tel. 937 892 244. Obert dissabtes, diumenges i festius, de 10 a
14 h, excepte el mes d’agost, en què el Museu roman tancat.
Entrada general: 5 €.

Molí de Can Batlle
C/ del Molí, 2-4. Vallirana. Tel. 936 832 738.
Visites a exposicions de dimarts a divendres de 16.30 a 21.30 h,
dissabte de 10 a 14 i de 16.30 a 21 h, i diumenge de 10 a 14 h.
Visites guiades els feiners de dimarts a divendres a les 18 h,
dissabtes a les 11.30 i a les 18 h, i diumenges, a les 11.30 h.

Colònia Güell
C. de Claudi Güell. Santa Coloma de Cervelló.
Tel. 936 305 807. Obert dissabtes, diumenges i festius de
10 a 15 h. Visites guiades dissabtes a les 12 h en castellà i
diumenges a les 12 h en català. Entrada general: 8,5 €.

Museu de les Aigües
Ctra. de Sant Boi, 4-6. Cornellà de Llobregat.
Tel. 933 423 538. Del 15 de juny al 15 de setembre, obert de
dimarts a dissabte de 10 a 20 h. La resta de l’any, de dimarts a
dissabte de 10 a 18 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h tot l’any.
Entrada general: 8 €.