El moll de Costa del port de Tarragona va ser construït entre els anys 1885 i 1888 seguint el projecte de l’enginyer Saturnino Bellido. Va ser el primer moll que es construí al port de Tarragona; fins aleshores, els vaixells s’havien vist obligats a atracar de punta al dic de Llevant. El 1893 l’enginyer Ramon Gironza Figueras redactà el projecte d’urbanització del moll de Costa, en el qual preveia la construcció de quatre tinglados, dos de coberts i dos de descoberts. Els primers tinglados construïts, el 2 i el 3, no eren sinó una superfície amb columnes de ferro colat o forjat i recoberts per una teulada. Tenien la funció de protegir les mercaderies dels agents atmosfèrics, facilitar-ne la custòdia i evitar que destorbessin el trànsit de vehicles i persones.

Text Coia Escoda Múrria, directora de l’Arxiu del Port de Tarragona.
Foto de portada: L’esplanada del moll de Costa  l’any 1920. De Chinchilla.
Data: Maig de 2017

Un cop acabats de construir, però, es va veure la insuficiència de l’obra: “Se ha visto que los dos primeros y casi principales objetos solo se consiguen de una manera muy imperfecta e incompleta no satisfaciendo las aspiraciones del Comercio, que se verá forzado a emplear todavía bajo los cobertizos, con los gastos y molestias consiguientes, las lonas impermeables con que antes cubría las mercancías…”. Sembla que la vigilància de les mercaderies, com ara blat, bacallà i sacs d’ametlla i avellana, no resultava gaire efectiva, per la qual cosa es decidí dur a terme el tancament dels coberts. El projecte el va redactar l’enginyer Fausto Elio Vidarte el 1898, amb un pressupost total de 44.815,68 pessetes.

Els altres dos tinglados no es van construir fins al 1905, de la mà de l’enginyer Manuel Maese Peña. Justificà l’obra dient que en els últims temps els dos que hi
havia “han estado casi siempre llenos de mercancías a causa de la considerable cantidad de trigo importada”. Proposà construir-hi set portes en lloc de les quatre que tenien els antics. La coberta havia de suportar qualsevol fenomen meteorològic, fins i tot es contemplava la neu: “es aquí un fenómeno extraordinario; pero además, no puede coincidir con tan fuerte viento…”.

El projecte es va aprovar el 20 de febrer de 1908 i les obres se subhastaren el 3 de novembre. L’empresa adjudicatària fou la Sociedad de Construcciones Metálicas Chávarri, Petrement y Cª de Bilbao, que es va comprometre a executar les obres dels dos tinglados en un termini de quatre mesos per la quantitat de 125.367 pessetes, tot i que aquest preu inicial s’incrementà per unes reformes que s’allargaren fins a l’octubre del 1913. En la memòria del projecte presentat per Petrement, argumentà al seu favor haver construït els dipòsits comercials dels ports de Vigo, Almeria i Cartagena. Quant a l’obra de Tarragona, especificà que “hemos elegido el sistema de armaduras de hierro del tipo inglés apoyadas sobre columnas de acero dulce las cuales al propio tiempo dejan el encaje necesario a la fábrica de ladrillo”.

Una obra de durada faraònica

Sembla que la construcció dels dos tinglados va ensopegar amb un seguit d’entrebancs, cosa que justifica la durada faraònica de les obres; la primera pròrroga al
contractista se li concedí l’agost del 1911 “por la escasez habida de obreros especiales”, la segona el desembre del mateix any per la crisi siderúrgica ocasionada per
les vagues a les zones productores de carbó; la tercera, el juny del 1913, se sol·licità perquè el trànsit del moll “había impedido la construcción simultánea de los tinglados y la huelga general ferroviaria y las de obreros en la región retrasaron el primero de dichos tinglados”; l’última pròrroga s’atorgà per Reial ordre el 28 d’agost de 1913, a causa de la fallida de l’empresa Montajes Metálicos. L’acta de recepció de l’obra data del 28 de maig de 1915 i la liquidació del 29 de juliol de 1916.

Una de les curiositats que envolten aquestes construccions és que entre els anys 1922 i 1924 es van traslladar els edificis més antics, el 2 i el 3, per alinear-los amb l’1 i el 4, i d’aquesta manera donar cabuda a les vies de les grues elèctriques. Es desmuntaren pedra a pedra i es col·locaren en el nou emplaçament. Amb els anys, la construcció de noves superfícies i l’expansió de la infraestructura portuària, el moll de Costa restà obsolet per al trànsit comercial, per la qual cosa es decidí aprofitar aquella vasta zona per a l’apropament a la ciutat. Així, a partir del 1986, s’hi han fet tota mena d’actes: exposicions, cantades d’havaneres, mítings polítics, concerts, carnaval, curses i maratons, etc. El de Tarragona és dels pocs ports estatals que ha sabut conservar aquestes construccions tan singulars que formen part del patrimoni portuari i arquitectònic.