Més de 1.600 elements d’interès patrimonial han quedat recollits en la primera fase d’aquest projecte que ja té 4 anys de vida i on la participació ciutadana ha estat fonamental.

Text: Jaume Perarnau i Llorens, doctor en Història de la Tècnica i director del MNACTEC | Fotos: Arxiu MNACTEC
Data: Juny de 2022

L’any 2017 el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), entenent que el seu àmbit de treball no havia de limitar-se als objectes científics, tècnics i industrials que configuren les seves col·leccions, i havent inclòs ja des dels orígens els elements immobles (edificis, construccions i obra civil) en el conjunt del patrimoni de la societat industrial, va fer un nou pas amb la posada en marxa del projecte Museu al Carrer. Al llarg de quatre anys, el projecte ha permès ampliar la recerca, el coneixement, l’estudi, la catalogació i la divulgació d’un riquíssim bagatge d’elements que també configuren el paisatge i el patrimoni de la societat industrial i que avui dia, majoritàriament, pel fet d’estar ubicats al carrer, i en molts casos sense una clara propietat i/o responsabilitat patrimonial, no tenen cap tipus de protecció ni de conservació.

Patrimoni social i participació ciutadana

La recopilació de tot aquest important volum de coneixement patrimonial s’ha fonamentat en una àmplia participació ciutadana. Més de 260 persones han contribuït facilitant la imatge i les dades del lloc susceptible d’incorporar-se al projecte per completar la base de dades i la web. Bona part dels més de 1.600 elements recollits en aquest projecte de participació ciutadana formen part d’un patrimoni col·lectiu —el patrimoni de la societat contemporània— que no queda recollit, tractat, documentat, reconegut, valorat ni protegit, però que, globalment, conserva un important valor social, documental, identitari i testimonial d’una època i d’un moment. Són elements identificatius, visuals, paisatgístics, corporatius, etc., d’especial rellevància i significació social per a bona part de la població, ubicats en l’espai públic, i que han viscut un determinat moment social, econòmic, tecnològic i cultural que està en procés de desaparició.

A més, s’han publicat articles sobre les singularitats d’alguns dels àmbits o elements del projecte, s’han organitzat concursos de participació, i s’han fet enllaços a altres pàgines d’interès. L’aportació de coneixement a través de les xarxes específiques de comunicació i participació social ha estat gairebé diària.

Gràcies al Museu al Carrer els carrers i els paisatges del país s’han convertit en una gran sala d’exposicions del nostre patrimoni social més immediat i contemporani, lligat sempre a aquesta societat industrial en contínua transformació. Els carrers, els paisatges i els llocs de confluència social són, en si mateixos, un museu. Saber mirar els detalls que hi ha fora dels museus, dels edificis, dels magatzems, etc., a poc a poc, amb atenció, amb acurada voluntat de saber i de descobrir, és una forma de coneixement i de riquesa cultural a l’abast del conjunt de la societat, que, justament, és la que ha creat i utilitzat aquests mateixos elements que ara es reivindiquen.

A partir d’aquesta primera recopilació feta seguint els exemples de diversos països europeus i de diferents zones de l’Estat, es proposaran des del MNACTEC formes de protecció legal i patrimonial, de possibles nous usos, d’incorporació als fons dels museus del país i de posada en valor dels elements més significatius del conjunt —cal dir que en el decurs d’aquests quatre anys alguns dels elements inventariats han desaparegut—. Tenint present la vigent Llei de museus i la Llei del patrimoni cultural català i les possibles modificacions que es puguin començar a fer per a les necessàries actualitzacions, es considera que prop d’una cinquantena d’aquests elements són susceptibles, per la seva especial rellevància i singularitat, de dotar-los de diferents figures de protecció patrimonial. Aquesta primera proposta i relació, per la mateixa protecció i seguretat dels elements que cal considerar, es farà pública en el decurs de l’any 2022, quan es concretaran, també, les diferents actuacions específiques de coneixement, difusió i posada en valor que s’aplicaran.

Antiga placa metàl·lica esmaltada del servei de Correus, al carrer Miquel Barceló, a Falset. Font: Carla Gorina

Les aportacions patrimonials per àmbits temàtics

Els elements recollits s’han classificat en cinc àmbits:

  • El paisatge del transport i les comunicacions (520 elements) inclou el patrimoni històric de les carreteres catalanes (senyalització, duanes, fites quilomètriques…) i del ferrocarril (material mòbil ferroviari en espais públics, elements de via, etc.).
  • El paisatge de la publicitat i la informació (645 elements) inclou publicitat als carrers i carreteres (elements publicitaris i senyalització), elements d’identificació corporativa, rètols lluminosos, etc.
  • El paisatge del comerç (416 elements) inclou botigues centenàries, fondes i hostals, cafès tradicionals, activitats comercials en portals, etc.
  • El paisatge del lleure (89 elements) inclou antics cinemes i teatres, ateneus, casinos i societats, recintes esportius en desús, elements de reclam turístic, etc.
  • El paisatge de les ciències aplicades (85 elements) inclou vèrtexs geodèsics, estacions metereològiques, penells de vent, plaques de règim hidrogràfic, etc.