Als anys trenta del segle XX, Josep Comella i Font (1897-1990), sense tenir coneixement de l’invent als Estats Units i al Regne Unit, va desenvolupar el primer llençol elèctric de l’Estat espanyol. Un mecanisme senzill: només es necessita una resistència elèctrica i roba adequada per recobrir-la. L’empresa Ràdio Comella (Torelló, Osona) va fabricar milers de llençols elèctrics durant la segona meitat del segle XX.
Text: Gerard Verdaguer, mestre, històriador i geogràf. Vicepresident de l’Associació d’Estudis Torellonencs i director del Museu de la Torneria | Fotos: Arxiu família Comella
Data: Juny de 2022
L’any 1912, l’enginyer Sidney I. Russell va patentar un coixí elèctric als Estats Units. Aquest enginy era un aparell terapèutic per a malalts de tuberculosi i tenia un cost elevat per al consumidor. La dècada següent, al Regne Unit, l’empresa Thermega va popularitzar diferents models de llençols i estoretes: electric blanket and pads. A la dècada de 1940, a la ciutat de Peterburg, Virginia, s’inicià la primera explotació comercial a gran escala als Estats Units.
L’origen de l’enginy a Torelló
Josep Comella no coneixia aquests antecedents quan va desenvolupar el seu giny, l’any 1933. Senzillament buscava cobrir una necessitat familiar: la seva esposa, Concepció Ullastre, estava malalta del cor i tenia reuma. Comella va idear una estoreta elèctrica amb una resistència i un llençol vell amb l’objectiu d’alleugerir el dolor de la seva muller. Als obradors de la botiga de Josep Comella, ja ben entrada la dècada de 1940, es varen fabricar de forma artesana els primers llençols elèctrics del país. Els primers es varen fer per encàrrec de particulars i tenien una distribució molt limitada. El boca-orella funcionava, però calia un impuls.
Publicitat de Radio Comella en una revista local el maig de 1957.
La fabricació seriada
A partir de la dècada de 1950, Joan Comella Ullastre, fill de l’inventor, va perfeccionar el procés de fabricació i fins i tot va patentar un sistema d’obertura fàcil. L’empresa Comella, especialitzada en la venda i reparació d’electrodomèstics, va muntar la secció dels llençols elèctrics. Les resistències es compraven a la casa sueca Kanthal, a través de la distribuïdora Vivomir. Un cordó de lli o cànem anava embolcallat per la resistència de nicrom (aliatge de níquel); Comella i Puigdollers va inventar una màquina per fer-ho. La tela dels llençols era molt diversa; als anys cinquanta compraven tela del tipus Rosete Imperial.
Ràdio Comella tenia més d’una desena de treballadors, entre els quals hi havia el grupet de set o vuit dones de la secció del llençol elèctric, que s’encarregava de marcar, tallar i cosir els diferents models que fabricaven. Les dones treballaven a la mateixa empresa o a casa; complementaven els ingressos familiars amb el treball a preu fet—a tant la peça—. Periòdicament es recollien els llençols cosits a casa i es preparaven per a la seva distribució. Tres o quatre comercials venien el producte, sobretot en comarques on l’hivern és fred i humit —l’any 1964 l’empresa tenia setanta-set punts de venda distribuïts per Catalunya, València i Aragó—. El comercial s’encarregava de gestionar les comandes amb els clients i de presentar les ofertes i novetats de l’empresa. També recollia el producte que s’havia de reparar. Progressivament, l’empresa va efectuar petites campanyes publicitàries a la premsa local i va tenir cura de l’embolcall del producte.
Un invent que provoca ensurts
Aquest enginy tenia diversos riscos. Si es deixava endollat moltes hores es produïa l’escalfament de la roba i podia provocar algun ensurt domèstic. Igualment, les miccions dels usuaris, generalment infants petits, podien provocar avaries a l’aparell, si no estava protegit amb material impermeable.
Una de les darreres campanyes publicitàries del llençol elèctric a finals de la dècada de 1990.
Com acaba la història?
A Ràdio Comella, els llençols i estores, en tots els seus models, es van deixar de fabricar a principis del segle XXI. Els sistemes de calefacció domèstics actuals els van convertir en productes del tot prescindibles. El sistema de fabricació gairebé artesà també havia quedat obsolet. Els nets de l’inventor decidiren donar per acabada la fabricació de llençols elèctrics a principis del segle XXI.
Només l’empresa Daga, fundada l’any 1921 i ubicada actualment al Vallès Oriental, especialitzada en estores terapèutiques des de la dècada de 1950, continua oferint un producte basat en aquest enginy. A nivell local també hi va haver altres fabricants més o menys artesans: Fernando Soler, a Torelló, va popularitzar el seu llençol i va dominar la venda a Osona amb campanyes publicitàries a tots els cinemes de la comarca.