Una colònia industrial al riu Calders

Text: Jaume Perarnau i Llorensa, director del mNACTEC i doctor en Història de la Tècnica
Data: Desembre de 2019

Molt sovint, quan hom parla de les colònies industrials a Catalunya, oblida aquelles que, pel fet de no estar situades al curs dels rius més importants i amb una tradició industrial més consolidada, cauen en l’oblit. Aquest és el cas de la Colònia Jorba, al curs del riu Calders i al municipi del mateix nom (Moianès). Una colònia d’una notable importància industrial, social i també comercial, en relacionar-se directament amb una de les més reconegudes cases comercials de Catalunya: els Jorba.

La Colònia Jorba va ser fundada per Pere Jorba i Gassó l’any 1892. També coneguda com a fàbrica del Manganell, va començar a treballar aquell mateix any amb petites naus de teixit que, de mica en mica, es van ampliar amb noves seccions, a redós de les quals es bastiren diferents blocs d’habitatges obrers. En el moment de la seva màxima esplendor, va arribar a disposar dels corresponents serveis d’una completa colònia tèxtil industrial: economat, horts, galliners, església, escola, barberia, forn, cafeteria, dispensari mèdic, cinema, cementiri, etc.

Poc abans d’arribar al nucli de la colònia, a tocar de la font de l’Avi (1934), hi ha encara un grup de 35 habitatges més que eren destinats a directius i tècnics de la fàbrica. Des d’allà hom pot observar la resclosa, on hi havia una singular i emblemàtica passera metàl·lica de tres trams disposats en semicorba i llargada de 41 m, esfondrada en l’aiguat del 1994, que permet desviar l’aigua del Calders per, a través d’un canal parcialment excavat a la roca, moure una petita central hidroelèctrica (1892) que, encara avui, produeix 560 kw/hora.

Damunt dels dos primers grans espais fabrils, s’hi ubicaven els primers dormitoris comuns per a les treballadores provinents de diferents llocs de la comarca. A la Colònia Jorba ben aviat hi van treballar gairebé 200 treballadors, amb un important volum de personal majoritàriament femení, a més de manyans, peons, electricistes, personal directiu i administratiu, etc.

Anunci de la Casa Jorba de finals del segle XIX

Anunci de la Casa Jorba de finals del segle XIX que mostra, a l’esquerra els magatzems comercials originals, a Manresa, i a la dreta, la fàbrica de Calders.

Amb els alts i baixos que va patir la indústria tèxtil catalana durant la postguerra, s’arribà als anys seixanta, quan es feu una nova ampliació de naus destinades al tissatge del cotó. L’any 1963, amb un total de 120 treballadors en plantilla, s’hi instal·la una nova secció d’un centenar de telers d’espasa del tipus Ruti, construïts a Manresa per Construccions Roca. L’any 1981 Indústries Jorba i Mir, que era el resultat de diversos canvis de denominació social, tancava definitivament les portes de la fàbrica de la Colònia Jorba. Avui dia els espais industrials originals han estat reconvertits en petites indústries que desenvolupen altres activitats productives i de creativitat. Els habitatges són ocupats per antics treballadors o bé per estiuejants.

El bastiment de la Colònia Jorba portava implícita la construcció d’un aprofitament hidràulic. Un cop construïdes la colònia i la resclosa, salt d’aigua i primera sala de turbines per a la producció elèctrica, l’any 1903 es va plantejar construir una segona central de més potència a fi i efecte de poder proveir d’electricitat les altres instal·lacions fabrils que l’empresa dels Jorba tenia al mateix terme de Calders, a Navarcles i a Manresa. Aquesta segona central hidroelèctrica, la Central de Viladecavalls, està situada poc abans d’arribar a la resclosa del Manganell, construïda 5 km aigües amunt. Aquesta obra, així com el canal i la caiguda d’aigües, és d’una gran espectacularitat si tenim present les condicions de treball de l’època i les dificultats orogràfiques, que van ser resoltes amb agosarat enginy.

Les obres van durar deu anys: des del mateix 1903 fins al maig del 1913, quan es va posar en funcionament per primera vegada la central. Els treballs d’enginyeria per tirar endavant aquest important projecte d’obres, amb un dels salts d’aigua més importants de tota la conca del Llobregat, van ser projectats i dirigits per l’enginyer Francesc Vives i Pons.

Al llarg d’aquests 10 anys de treballs es va procedir a la difícil i complicada construcció dels edificis, el canal, la resclosa i la canonada forçada, que permetien treure el màxim rendiment de la central. En el canal destaquen les diverses trinxeres excavades a la roca, tres sifons i diferents túnels, un d’ells de fins a 582 m de llargada. Un cop arribats a l’altura superior de l’edifici de la central, la canonada forçada, de 142 m, unida entre si amb reblons, condueix l’aigua fins a una caiguda vertical de gairebé 80 m que permet moure les turbines situades a l’interior. La maquinària de la central es componia originàriament de dues turbines Francis d’eix horitzontal de la casa suïssa Escher Wyss & Cia, amb els seus respectius reguladors, excitatrius i alternadors de la casa Siemens. La més antiga és de l’any 1913, de 300 CV a 750 rpm, i la segona és del 1925, de 220 CV a 1.000 rpm.

L’any 1987 es va procedir a una modernització general de la central i a la posterior connexió a la xarxa general de subministrament elèctric.


Per saber-ne més

Perarnau i Llorens, J., «L’aprofitament industrial del riu Calders», Modilianum (Moià), núm. 10, 1984.

Piñero i Subirana, J., La Colònia Jorba. 125 anys d’història entre natura, Ajuntament de Calders, 2018.

Serra i Rotés, R., Colònies tèxtils de Catalunya, Ed. Fundació Caixa Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2000.