A cavall entre les Terres de Ponent i el Camp de Tarragona , aquesta ruta ens portarà a conèixer la transformaci ó agroindustrial de Catalunya a començament del segle XX

Text i fotos César Barba, periodista especialitzat en natura i viatges
Data: Desembre de 2017

Tenint com a eix central l’activitat agrícola i les diferents indústries derivades, aquest recorregut transcorre per tres comarques diferents —l’Urgell, la Conca de Barberà i les Garrigues—, si bé, fet i fet, ens centrarem en un petit racó del nostre país, reconegut pel treball de la terra i la qualitat dels seus fruits. Iniciarem el recorregut a Tàrrega, a la sortida de la ciutat per la N-II en direcció a Lleida, on la fàbrica J. Trepat va ser protagonista de la modernització agrària, gràcies a la importància que va tenir en el procés de transformació i mecanització del camp català, com també espanyol. Aquesta antiga factoria, on es fabricaven garbelladores, dalladores, lligadores, rampills, rascles d’estrelles i tants d’altres ginys per treballar el camp, va arribar a ser el principal productor de maquinària agrícola a l’Estat espanyol durant el segon terç del segle xx. Les màquines de Josep Trepat foren tot un èxit comercial i van revolucionar el treball del camp perquè s’adaptaven a les necessitats dels pagesos, per ser lleugeres, manejables i amb un preu assequible. La fàbrica va tancar les portes l’any 1985 i va deixar al seu interior una col·lecció industrial històrica intacta.

Nau principal del Museu Trepat, que va arribar a ser el principal fabricant de maquinària agrícola a l’Estat espanyol.

El complex industrial està format per 19 naus, cinc de les quals es troben habilitades com a museu. En aquestes cinc naus hi ha les seccions de la foneria de la fàbrica, on es carregaven els forns amb el material que s’havia de fondre (ferro vell, ferro colat, carbó de coc o lingots) i, una vegada obtinguda la colada, o ferro fos, es buidava dins els motlles per obtenir la peça desitjada; així com el taller dels modelistes, on dissenyaven els nous models de màquines Trepat. Però el que més crida l’atenció de tota la fàbrica és, sens dubte, la nau cinquena, amb l’impressionant embarrat i les 25 màquines accionades per aquest curiós sistema de transmissió de força. L’embarrat, que funciona amb un sol motor elèctric, subministrava l’energia a través de politges i corretges de cuir a tota la resta de maquinària, que no disposava de motor propi.

Les fassines són factories de reciclatge, on, d’un residu dels cellers com era la brisa del raïm, se n’obtenien productes de qualitat

L’entrada a Cal Trepat consta d’una visita guiada on els guies del museu ens acompanyen en un viatge pel del temps en què les naus de la fàbrica esdevenen l’escenari per bussejar pel passat industrial i social del país.

Fassina Balanyà

Des de Cal Trepat tornem cap al centre de Tàrrega per l’avinguda de Catalunya (N-II) per enllaçar, a l’altura de la plaça del Carme, amb la C-14, que seguim en direcció Tarragona. Travessem Verdú i a l’alçada de Solivella deixem aquesta carretera per continuar per la TV-2336, que, al cap de mitja hora, arriba a l’Espluga de Francolí. A la mateixa Oficina de Turisme de l’Espluga, a prop de la sortida cap a Montblanc, trobem la Fassina Balanyà, una antiga destil·leria d’aiguardent que té els seus orígens en la dècada del 1830 i on, a través de la maquinària original, s’explica tot el procés productiu per a l’obtenció d’aiguardent. Es tracta d’una de les poques antigues fassines industrials que queden a Catalunya, on es produïa aiguardent a partir de la brisa del raïm, formada per la pell, els pinyols i les rapes del raïm un cop se n’havia extret el mos. Tot i ser instal·lacions industrials molt senzilles, les fassines són una part important del patrimoni industrial lligat a l’economia vitivinícola catalana, així com autèntiques factories de reciclatge, on, d’un residu dels cellers com era la brisa del raïm, se n’obtenien diferents productes de molta qualitat.

La Fassinya Balanyà era una indústria familiar, que té els seus orígens a la dècada del 1830, on es destil·lava la brisa del raïm per obtenir aiguardent.

La visita a la Fassina Balanyà comença amb un audiovisual que permet copsar la importància de les fassines en el naixement i el desenvolupament de la Revolució Industrial. Continua amb el recorregut per l’antiga fàbrica, per apropar-se a les eines, les màquines, les persones i la societat que la feien funcionar. I s’acaba amb tota una experiència en viu i en directe: la destil·lació d’alcohol amb un alambí on es pot veure i acabar d’entendre els secrets del procés.

La cultura de l’oli

Continuem el recorregut sortint de l’Espluga de Francolí per la N-240 en direcció a Lleida. Passat Vimbodí, girem per la TV-7004 en direcció a Vallclara. Superem població i després Vilanova de Prades per enllaçar un mica més endavant amb la C-242, que seguim en direcció a la Granadella, ja amb els contraforts de la serra de Montsant a la vista. En arribar a Bellaguarda ingressem a les Garrigues, terra d’oliveres, d’arbequines i de molins: som a la terra de l’oli. Així, després de quasi una hora som a la Granadella, on la cultura de l’oli d’oliva
és intensament viva. Per comprovar-ho ens dirigim al Museu de l’Oli de Catalunya, inaugurat la primavera del 2016 a les instal·lacions de la Cooperativa de la Granadella, situada a la sortida de la població a peu de la carretera C-242.

Es tracta d’un edifici del 1920, que conserva en molt bon estat la construcció de pedra original, amb obertures emmarcades per maó vist, considerada una excel·lent mostra de l’arquitectura industrial de l’època. El molí va quedar en desús a partir de la dècada del 1980. No obstant això, la cooperativa ha mantingut dins de la sala de trituració la col·lecció original de maquinària, eines, utillatges i altres elements. Hi destaquen, en aquest sentit, el bon estat de conservació del conjunt, tant de la maquinària (en condicions òptimes de funcionament) com del recinte i de les instal·lacions originals. La visita transcorre a través de diferents espais, com l’oliverar, on podrem conèixer més coses sobre el conreu de l’olivera i la collita; el molí, on gràcies a la maquinària i un vídeo explicatiu s’aprèn tot el procés d’elaboració de l’oli verge extra, des de l’entrada d’olives fins al premsat, i la sala de piques, on continua el procés amb la decantació de l’oli. Finalment, el museu ha volgut reservar un espai per presentar al públic la seva concepció del treball i de l’economia agrària basada en el cooperativisme, i un altre per a l’agrobotiga, on es trobaran productes com ara oli d’oliva verge extra, olives de taula, paté d’olives i, fins i tot, xocolata d’oli d’oliva.

L’edifici de la Cooperativa de la Granadella, construït per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1920, acull la col·lecció original de maquinària del museu.

Fitxa pràctica

Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat
Av. Josep Trepat Galceran, 9, Tàrrega.
Tel. 973 311 616.
Diumenges, visites guiades a les 11 i a les 12.30 h.
Resta de dies, visites concertades. Entrada general: 5 €.

Fassina Balanyà
Plaça del Mil·lenari, 1, l’Espluga de Francolí.
Tel. 977 871 220.
De dimarts a dissabte, de 10.30 a 13 h i de 16 a 18 h.
Diumenges i festius, de 10.30 a 13.30 h.
Entrada general: 3 €.

Museu de l’Oli de Catalunya
Plaça Joan Perucho, 4, la Granadella.
Tel. 973 133 012.
Dimarts a divendres, de 10 a 13 h i de 15 a 19 h.
Dissabtes,de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.
Diumenges, de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €.